Els 4 cantons: "El Dia Internacional de les Muntanyes" i "l'altra cara" (XII)

  01/04/2013

VicenteBalaguer

Continuant amb la nostra llarga història, però ben documentada i aclaridora sobre l'agressió de la carretera del Montgó, destinada al projecte d'un reemisor de TV, recordarem que el Grup Ecologista Montgó, fervorós defensor mediambiental, en general, i de la nostra muntanya, en particular, hava presentat a l'Ajuntament de Dénia el dia 25 de juny de 1979 un escrit que ara reproduirem. Escrit avalat aproximadament per unes 3.500 firmes que havien sigut recollides al seu dia per a que es paralitzaren les obres de l'esmentada carretera. Entre aquestes firmes apareixien algunes de representants de partits polítics, centrals sindicals, organitzacions culturals, etc. El document deia així:

"Los abajo firmantes, conscientes de la responsabilidad que tiene la actual corporación, en materia de urbanismo, y más todavía en el polémico tema de la carretera del Montgó, y puesto que el monte ha llegado a ser -por sus características de flora, situación y altitud-, todo un símbolo para el País Valenciano, conscientes de que la decisión de continuar las obras de la carretera, pondría en peligro algunas constantes de la montaña que la definen y nos caracterizan como pueblo, y piden que se tenga en consideración que:

El Montgó está presente en toda la vida del ciudadano de Dénia y comarca, comportando una constante a través del tiempo, que no puede variarse en absoluto, por una decisión irresponsable de una corporación electa.

El proyecto de reemisor en el Montgó, forma parte del Plan Provincial de 1975, y desde entonces hasta la fecha no se ha informado a la población con la certeza y prontitud que la situación exigen. La espontaneidad y responsabilidad de los ciudadanos de Dénia, se vio patente en la reunión del Bar Països del día 12 de abril de 1978, en el que se reunió la Asamblea Ecológica de la Marina Alta, formada por más de cincuenta personas representando asociaciones culturales y entidades de la comarca, para presentar su oposición a las obras, por considerarlas indignas del monte Montgó y un insulto al pueblo de la Marina y el mismo País Valenciano.

Desde entonces toda clase de protestas se vieron, desde pintadas a carteles en las calles, de comunicados en la prensa, a ruegos particulares a los antiguos miembros de la corporación. Pero el Ayuntamiento, inmune a cualquier presión, continuó las obras, hasta destrozar todo el morro del Montgó que mira a Ondara, excavando un corte de más de ocho metros de profundidad, cubriendo una parte de la entrada a la Cueva de Dalt, una de las cuevas prohistóricas de la montaña, todavía sin excavar, y arrasando materialmente el poblado ibérico de Coll de Pous que aunque la opinión de los técnicos (Diputación) sea que carece de interés, no es verdad, pues el origen de la comunidad humana que formó después nuestra ciudad, y una de las cosas que nos identifican como pueblo... La responsabilidad es grande, puesto que las heridas producidas a la montaña llevan más de un año y todavía no se han cubierto de vegetación y tendrán que pasar muchos años, quizás cientos, para que la ladera vuelva a recuperar su anterior fisonomía.

El tema del Montgó, tiene la suficiente importancia, para que no se pida prisa a una Corporación, que algún día tenga que arrepentirse de una decisión tomada, y que ya sea irreversible.

Responsabilidad y reconsideración, y más en unos momentos de reajuste administrativo, con la creación de los Órganos Autonómicos, que puede acercar más todavía el poder de decisión al pueblo".

Aquest era el document que el Grup Ecologista Montgó dirigia a la Corporació Municipal de Dénia, aleshores presidida por Joaquín Chornet Torres, el primer alcalde de la Democràcia, representant U.C.D. Això ocorria, com hem dit, el 25 de juny de 1979, quan el govern municipal de Dénia continuava tot defensant el seu "camino" com anomenaven la carretera -la polèmica carretera del repetidor de TV, al cim del Montgó- projecte heretat de l'etapa anterior.

Continuem. Pel mes de juliol el Comité Comarcal del PCPV anunciava que el partit Comunista, a nivell de País Valencià, anava a realitzar unes gestions davant el Consell i la Diputació, gestions a l'assumpte de la construcció de la carretera d'accés al Montgó, carretera en contra de la qual ja s'havia manifestat el seu comitè comarcal. En aquells moments el tema estava estudiant-lo la comissió parlamentària del PCPV.

I amb tot això, per si el nostre Montgó no estava patint agressions i amenaces, a primers d'agost d'aquell 1979 es produïa un terrible incendi, considerat com el més important que, per a alguns, semblava provocat. Consideraren que quedaren víctimes del foc unes 800 hectàrees de terreny. S'havia iniciat l'1, dimarts, a les Planes i ràpidament es propagava pel terme de Dénia. Cap a les quatre de la vesprada ja s'aproximava cap a zones molt poblades de xalets i apartaments, a la falda del Montgó de la nostra cara.

El nostre Parc de Bombers Comarcal no estava encara en servei, malgrat disposar ja de l'edifici i algunes instal.lacions. Per això sembla que no pogueren intervenir en l'extinció com a tal, sí que participaren la Guàrdia Civil, Policia Nacional i local, ràpidament, i tallant el trànsit de la carretera Dénia-Xàbia, mentre es demanava la presència de 2 hidroavions, de Madrid. Amb molta participació voluntariosa civil desallotjaren molts xalets i apartaments. També participaren en l'extinció 5 brigades d'ICONA i nombrosos membres del Grup Ecologista Montgó de Dénia i Xàbia. A les 10 de la nit, davant la convocatòria de l'Ajuntament, la plaça s'havia omplert de veïns. Però l'ajuda oficial no va resultar el que s'esperava. Un hidroavió que venia de Palma de Mallorca se'n va tornar per ser necessari allí. El mateix passava amb un altre de Madrid, que es va desviar cap a Àvila. Un caos. Parlar d'aquest afer donaria material per a un llibre, i haurem de sintetitzar un poc. Direm que en els moments més dramàtics es va recórrer a tot. Per la matinada del dijous arribaren 100 soldats procedents del Regiment d'Infanteria "San Fernando", d'Alacant. I un poc més tard, 4 hidroavions i una avioneta procedents de València, Madrid, Palma de Mallorca i Reus. Continuarem.

<<< Tornar a la portada