Els 4 cantons: Les Festes Majors a Denia, fa 50 anys (I)

1961 va ser un any que feia coincidir diverses situacions, econòmiques i socials de notables repercussions en el fitur. I anem a centrar-nos en el món propi de les nostres Festes Majors de la Santíssima Sang, per al final referir-nos a uns fets que motivaren actituds més negatives, relacionades amb el món faller.

Va ser un any de bastants mostres culturals, com ara el cicle de conferències que organitzàvem un grup de deniers, encapçalat per Josep Antoni Devesa, entre els qui es trobava el que açò us recorda. Es deia que significava el primer cicle de conferències de l'etapa de la postguerra i es va muntar al Saló Diana del carrer del mateix nom, que ens cedia, gratuïtament, el seu propietari Pepe Femenia. La primera tenia lloc el 27 de gener, a càrrec del doctor Terencio de las Aguas sobre Justicia social con el enfermo de lepra. La segona la donava el catedràtic Sevilla Andrés parlant sobre Castelar, político ejemplar. Una setmana després seria la intervenció de Xavier Casp sota el títol Llengua: fidelitat entre home i Pàtria. El 27 de març, Manuel Pérez-Loizaga, tècnic comercial de l'Estat, parlava sobre Estabilización y Reactivación. El 7 d'abril, tancaria el cicle l'historiador denier Emilio Oliver Sanz de Bremond, tractant el tema sobre Estampas Dianenses. Ens havíem emparat per als permisos dels estatuts del Club Nàutic de Dénia, amb una assistència mitja d'unes 200 persones a cada acte. Dénia no gaudia encara de cap local per muntar aquests actes. I aquelles activitats ens originaren alguns maldecaps, pels "fantasmes" que apareixien entre el món falangista/franquista davant qualsevol activitat cultural a la vista de les autoritats locals, dormides i ben dormides. També en el mateix període iniciàvem la marxa del nostre Cine Club Hemeroscopium, amb la projecció inicial d'una notable pel.lícula d'Orson Wells -Otelo- al salonet del col.legi dels Maristes. Podríem citar també la nostra organització el primer Dia del Llibre, amb més de 300 llibres en la nostra llengua. Però volem centrar-nos amb les Festes Majors d'aquell 1961 i la repercusió en el món faller. Comencem: direm que s'iniciaven amb un fort despegue, amb uns ingressos globals de 100.525 pessetes, dels quals 25.625 corresponien als tiquets pro-festes que es recaptaven bàsicament dels bars i gelateries ubicats al carrer Campo, centre, com sempre, de totes les activitats. Les despeses eren superiors -157.208,72 pessetes, segons la liquidació posterior-, i es compensarien amb la corresponent normativa municipal. S'augmentaven aquell any els premis a carrosses i comparses, a més de donar altres subvencions al marge de les falleres intervinents. Realitzaren dues carrosses especials: una per a la Reina de les Festes i una altra per a la Reina del Districte, totes dirigides per l'artista pintor denier, Arturo Vicent. El treball constà 12.000 pessetes. Després d'alguns de desaparició dels Bous a la Mar -encara anomenats "elementos"- es recuperaven aquest 1961 muntant-los en una placeta portàtil de Paquito Esplà, matador de bous alacantí i pare dels després famosos Esplà. La paralització d'anys anteriors venia donada per la presència d'una plaça estable, de fusta, que havien instal.lat al costat mateix de la "Rosa-leda". La subvenció per al recinte i el ramat dels Bous a la Mar, ascendia a 12.000 pessetes, i s'instal·là a la vora de la mar, a la mateixa zona portuària, com sempre. Dissabte, 8 de juliol, per la nit, es feia la presentació de la Reina de les Festes, Consuelo Serra Timoner, al carrer Campo, continuant amb una revetlla musical per l'orquestra Texas. El dia de la Santíssima Sang, a les cinc del matí la despertà vingué muntada per estudiants jovenívols. I el dissabte següent el dedicaven al Día de homenaje al Distrito", tot inventant la integració de les poblacions de la nostra comarca, quan convidaven la seua participació a les autoritats i Reines de cada poble que, després de la recepció oficial a l'Ajuntament, participarien en la desfilada de carrosses del darrer dissabte. Per votació dels alcaldes comarcals, s'elegia la primera Reina del Marquesado, distinció que recaia en la jove d'Ondara, Pepa Ginestar Mengual. La festa va ser amenitzada pels dos grups musicals importants d'aquell moment: Sik-ko, amb el notable cantant pegolí Michel; I Serenade, amb el popular Bernardino. Les orquestrines se situaven: una, a l'entrada del carrer Campo i l'altra a la confluència d'aquesta via amb la de Carlos Sentí, per tal de que aquell llarg tram fora utilitzat per la gran influencia de persones de Dénia i la nostra comarca, que convertia l'espai en una amplíssima pista de ball. Eren moments on grans i menuts manifestaven la seua afició per les revetlles musicals. Les "berbenes" s'havien potenciat d'una forma inusitada. Com a novetat haurien de dir que les salutacions al modest llibret de festes eren redactades, per primera vegada, en castellà, alemany, anglés i francés, per raons turístiques. El valencià era encara una assignatura pendent, com ho és, en certa manera, en els moments actuals, quan la dreta en el poder de la ciutat de Dénia està donant tantes mostres de menys preu en la utilització de la Llei d'Us i Ensenyament de la nostra llengua. Cartells indicadors, notes de premsa, la pràctica en debats i intervencions públiques de la majoria dels governants de a dreta que ignora el que hi ha legislat en matèria lingüística... Per a què continuar parlant el que tothom sap d'indiferència, si més no, cap el fet cultural i històric de la nostra llengua... La veritat és que va tardar en "normalitzar-se" un poc l'ús del valencià en l'etapa que estem parlant, quan, fins i tot, les presentacions falleres solien fer-se en castellà. Però això ja és apartar-nos un poc del que volien parlar: les festes Majors de Dénia de fa 50 anys. La propera setmana ens referirem a la història que hem anat recuperant sobre el moviment que va incidir en l'abandó de les activitats falleres en finalitzar 1961. Continuarem.