Trobada històrica entre el net de l'heroi i la neta del malvat: Blanca, història d'una porga

La projecció d'un documental reunix els descendents del policia que va intentar donar caça a Azaña a França i de l'ambaixador mexicà que el va protegir 

L'agent E-8001 de la Gestapo, conegut amb el sobrenom de Unamuno, va perseguir i va entregar a Franco a centenars de republicans exiliats, com l'expresident Lluís Companys o l'exministre Joan Peiró

Luis Ignacio Rodríguez Taboada va convertir en ambaixada diverses habitacions de l'hotel on s'allotjava el president de la República per a evitar la seua captura 

ROSA RIBES FORNÉS

Cal ser valent per a trencar amb el passat i el silenci per a denunciar les atrocitats comeses per un familiar. Loreto Urraca va tindre la força suficient per a plantar cara fa uns anys a uns fets que marcarien el seu futur i que havien romàs ocults -almenys per a ella- fins a 2008. Per un article publicat en el diari El País va descobrir que el seu avi, a qui no havia conegut fins als 18 anys, va ser un policia franquista i agent de la Gestapo que havia perseguit i entregat a les autoritats del colp militar a les principals figures republicanes exiliades a França. La seua fama li ha valgut l'apel·latiu de “caçador de rojos”, títol del documental que es va projectar el dimecres a Dénia dins de les jornades Memòria i Futur. A la seua neta no li tremola la veu a l'hora de condemnar la crueltat de les actuacions “d'un personatge tan sinistre” i autor de fets “terribles”. Per a desafiliar-se -com ella diu- de Pedro Urraca, condemnar el seu mode de conducta i visibilitzar la “injustícia” que s'ha va cometre amb els exiliats, va publicar un llibre i es va afiliar a l'associació Històries Desobedients, formada per descendents de genocides, repressors i dictadors de diversos països que condemnen el que van fer els seus familiars i es posen al costat de les víctimes.

La projecció del documental, codirigit per Pedro d'Echave i Felip Solé, va permetre el dimecres a moltes persones conéixer la història d'este fosc personatge i de Loreto, una dona que es va criar allunyada del seu pare i que va conéixer als seus avis quan ja eren ancians. Qualifica les trobades amb ells de “distants” i “freds”, fins al punt de què sempre els va parlar de vosté i mai va considerar les visites com una cosa agradable. 

Descobrir anys després qui va ser en realitat Pedro Urraca, el policia espanyol que va pertànyer a la policia secreta d'Hitler (agent E-8001 de la Gestapo), culpable de la detenció, entre altres, de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i de l'exministre de la Segona República Joan Peiró, extorsionador d'exiliats i jueus als quals va prometre documentació falsa a canvi dels seus diners, béns i joies, i moltes altres barbaritats, va provocar en ella “ràbia” i “vergonya”. Com Companys i Peiró, que van ser entregats a les autoritats franquistes per a ser afusellats, van córrer la mateixa sort molts altres republicans que figuraven en la llista de més de 700 exiliats al país veí que havia rebut Blanca. 

Finalitzada la Segona Guerra Mundial i restaurada la democràcia a França, l'agent, de sobrenom Unamuno, va ser condemnat a mort per crims contra la humanitat. Fugit a Espanya, mai va ser entregat a les autoritats franceses. És més, va continuar treballant per al règim de Franco i realitzant servicis secrets a Bèlgica, on es va encarregar de vigilar als republicans i, anys més tard, a membres d'ETA. Va estar en actiu fins a 1983, també amb els primers governs de la democràcia. Va ser suspés d'ocupació després de ser acusat d'extraviar diners de l'ambaixada espanyola a Brussel·les.

EXILI I SILENCI 

Moltes d'estes coses les va descobrir Loreto Urraca indagant en arxius, així com altres aspectes per a ella molt desconeguts de l'exili espanyol, “quan mig milió de persones van haver de fugir d'Espanya intentant refer la seua vida”, explicava el dimecres a Dénia. Divulgar tot l'esdevingut entorn de l'exili continua sent una assignatura pendent, un tema que en la seua opinió no s'ha donat a conéixer prou.

Assegut en primera fila, un home escolta amb atenció. No és la primera vegada que visita la sala d'actes de la Biblioteca Municipal de Dénia. Ho va fer al novembre passat, quan Manuel Granell va presentar la novel·la gràfica Plom i Gualda. Enterrament mexicà d'Azaña a França, que va qualificar com “una història humana i commovedora”. Va manifestar llavors que li haguera agradat conéixer a l'autora del pròleg, que no era una altra que Loreto Urraca. El seu desig es va fer realitat el dimecres gràcies a les gestions que va realitzar la bibliotecària, Llúcia Signes. Granell va anar també testimoni d'una trobada que pot qualificar-se d'històric.

Luis Pérez-Segnini, net de l'ambaixador mexicà a França que va auxiliar a molts refugiats espanyols, entre ells, a Manuel Azaña, era l'home de la primera fila. El seu avi, Luis Ignacio Rodríguez Taboada, va propiciar l'acord franc-mexicà per a l'evacuació de refugiats a Mèxic. Però a més, va protegir de la policia franquista i dels nazis alemanys al president de la Segona República en el modest hotel de Montauban en el qual es va allotjar en la seua fugida. 

Rodríguez Taboada va declarar diverses habitacions de l'hotel delegació diplomàtica del seu país a fi d'evitar la captura d'Azaña i amb la idea de facilitar-li el viatge a Mèxic. Greument malalt, i amb Pedro Urraca vigilant en el vestíbul, el president va morir sota la protecció d'un home que havia posat en perill la vida per a salvar la seua.

En finalitzar la projecció, la neta ‘del malvat’ i el net ‘de l'heroi’, Loreto Urraca i Luis Pérez-Segnini, van compartir amb els assistents un xicotet col·loqui, on van eixir a relluir records, esguitats d'emocions, i amb moments per a la reflexió.

El silenci que ha embolicat els fets relacionats amb la Guerra Civil i la por que encara tenen moltes persones a mirar d'enfront del passat impedixen en molts casos la reconciliació amb un mateix. Loreto ha volgut saber, ha investigat, ha buscat la veritat i ha viscut un procés alliberador. La porga li permet cridar ben alt, com fa al final del documental, que ja no s'avergonyix de dir-se Blanca.