GUILLERMO ARES / El gos de l'hortolà i les senyores del Rei

Com en més cutre programa del cor, s'ha posat de moda treure a la llum les intimitats del Rei emèrit i la de les seues senyores.
L'home és home i cada vegada sembla estar més clar que la dona és dona, cadascun té les seues necessitats, aquestes que abans deien eren fisiològiques i hui sabem són només febres més mentals que físiques.
No hi ha dubte que el senyor en aquest cas té totes les de guanyar, diners sortint per les orelles, poder, bon físic, triomfador, ben relacionat, influent i fins graciós.
Fins jo crec que tindria com a mínim un ball amb ell en alguna discoteca.
Per tant, és possible que l'home tingua les seues fantasies que sembla no va aconseguir realitzar a palau i no vulgué morir sense provar-les.
¿Quin home rebutjaria la idea de tenir unes senyores com aquestes? Sempre si presumptament a casa no van bé les coses, Valgame Déu.
És aquí on comença la qüestió, pura enveja i hipocresia, voldria veure a qualsevol en les mateixes condicions del Rei si faria una altra cosa.
Potser les canviaria per alguna més rossa o bruna, més alta o baixa, tot és que en gustos no hi ha res escrit.
Què ens importa?
Doncs perquè és el Rei de tots els espanyols i això sembla que no li dóna dret a fer ús de les seues armes sense ser criticat.
És clar que segurament els capricis se'ls ha donat a costa dels diners de l'Estat, aquests fons reservats que per això són reservats i ningú sap en què es fan servir.
Qui és capaç de negar-li uns dinerets a un amic perquè es tiri unes canitas a l'aire?
Aquí hi ha l'altra part de la qüestió, si acceptem tenir a un Rei, hauríem de llegir la història de la humanitat, els cacics, reis i dictadors que no surten de les urnes poden fer el que els vingui de gust.
Si els representants del poble voten per una Constitució Real, estan consentint que passin aquestes coses.
Sort que estem en el Segle XXI, perquè el mateix hauríem de passar pel dret de cuixa deixant a les nostres esposes i filles en mans del seu Majestat.
És cert, hi ha una dotzena que ho han fet amb aquest.
Però en el fons pot ser que sigui un orgull, la meua dona es va donar un quiqui amb algú important, allò de: "si em vas a enganyar, que valgua la pena i sigua millor que jo".
O potser, en aquest xafarderia del cor Real, trobem algunes de les veritables causes del fracàs d'algunes parelles famoses.
Lamentable.