La Dénia que va enamorar John Dos Passos pren vida a través de dos poemes i d’imatges de 1917

“És un lloc de somni que no sembla real mentre estàs allí, però que es fa real en la nostàlgia, quan te n’has anat”. Així descrivia l’escriptor nord-americà John Steinbeck l’any 1953 la bella Positano, situada en el cor de la Costa Amalfitana. Quatre dècades abans, un altre lletraferit nord-americà, John Dos Passos, visitava la ciutat italiana i li confessava a un amic que li agradava tant com Dénia. Qui coneix aquesta ciutat del sud d’Itàlia sap com és de bonica, i que la comparen amb Dénia no pot més que omplir-lo de goig. En una exposició inaugurada anit a la Casa de Cultura, es pretén donar a conéixer la Dénia que va meravellar John Dos Passos, aquella a la que fa referència en dos dels seus poemes de joventut. Tot un honor per a qui estima la literatura i per a qui estima Dénia.

            Amb estudis d’art, amant de l’arquitectura històrica, curiós i bon caminant -com ha dit l’arxivera municipal Rosa Seser-, John Dos Passos va arribar a Dénia al gener de 1917. Va estar només dos dies -probablement entre el 5 i el 7 a migdia- que van ser suficients per enamorar-se d’una ciutat nascuda al caliu d’un castell “de torres construïdes pels moros sobre les runes d’un campament romà”, de cases blanques, amb un mar que balanceja els vaixells, una banda que toca a la plaça, platges daurades i grans de raïm aixafats baix dels peus de xics i xiques. Fascinat per tot això, aquest representant de la generació perduda diu: “què bonic seria morir a Dénia”.