Canfali Marina Alta

Via lliure: l'àguila pescadora pot tornar a nidificar a la comarca

Vía libre: el águila pescadora puede volver a nidificar en la comarca
  12/01/2018

Revertir la situació actual de "vulnerabilitat" de l'àguila pescadora, que figura en el Catàleg valencià de fauna amenaçada, i convertir-la de nou en una espècie nidificant a les comarques de la Marina Alta i la Safor és l'objectiu d'un projecte en el qual es han implicat diversos organismes públics i entitats privades. El primer pas ha estat realitzar un estudi de viabilitat sobre la possibilitat de reintroduir aquesta espècie en un territori en què va fer niu fins fa quaranta anys. I el resultat, segons el treball que es presentarà dilluns a la Casa de la Paraula de Baleària Port (19.30 hores), ha estat positiu. Les amenaces que van reduir la seva presència a fugaços albiraments en el seu trànsit migratori han desaparegut. O almenys, això sembla.

La marjal de Pego-Oliva i els esculls de la Reserva Marina de Cap de Sant Antoni són el territori idoni per aconseguir que aquestes aus tornin a nidificar. D'una banda, perquè tenen menjar de sobres. De l'altra, perquè la persecució directa i l'electrocució semblen haver deixat de ser una amenaça.

Tècnics de la Fundació Migres, coordinats per l'investigador del CSIC Miquel Ferrer, han realitzat el treball de camp per a sospesar la possibilitat que l'àguila peixatera torni a criar, comptant també per a això amb la col·laboració de l'empresa Magic & Nature i d'Acció Ecologista AGRÓ . El projecte rep el suport econòmic de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i la implicació dels ajuntaments de Dénia, Xàbia, Oliva i Pego, així com de la Fundació Baleària.

Està previst que el projecte que faci possible el retorn de l'àguila pescadora com nidificadora es desenvolupi en els propers cinc anys. Per a això, i de forma anual, es portarien pollets des d'un altre lloc -com Escòcia- en l'època de cria. Els pollastres serien alimentats a la zona amb la finalitat que la identifiquin com el seu territori, ja que els mascles de l'espècie tenen tendència filopátrica. Per entendre'ns, tendeixen a tornar al lloc on s'han criat. La possibilitat de reproducció es completaria amb un intercanvi genètic amb les femelles que ja han recolonitzat l'illa d'Eivissa. Però per parlar-ne, haurem d'esperar unes quantes primaveres.

Cercar notícies
Agenda