Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER / Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCVI)

VICENT BALAGUER / Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCVI)
  11/09/2017

 

La darrera setmana vàrem fer un petit descans amb la cita de Freud respecte de la por de la dona de perdre l’estima de l’home. Insistirem ara sobre el tema. Durant segles, la dona ha viscut allunyada de les responsabilitats econòmiques i polítiques, confiada a una esfera estrictament privada que tampoc es pot afirmar que fos lliure o que no treballarà en absolut, sinó que les seues tasques es desenvoluparen dins del cercle familiar, i per això sobre una base purament emocional, apartada de totes les relacions impersonals i objectives. A més, l’amor i el sacrifici estaven considerats com virtuts específicament femenines, al que és precís afegir encara que, considerant que per a la dona les relacions amb la seua parella i els seus fills eren l’únic camí que conduïa a la felicitat, a l’estimació i a la seguretat, l’amor representava un valor real, comparable a l’activitat masculina i a les possibilitats de l’aportació econòmica de l’home, pel que tot esforç que apuntarà a un objectiu situat fora de la seua esfera emocional tenia per a la dona una importància secundària.

            Per això la dona tenia -i en certa mesura encara té- raons per sobreestimar l’amor i esperar d’ell més del que en realitat pot proporcionar, d’on s’origina el seu temor a perdre’l, més intensament que en l’home.

            La nostra cultura, que pretén que la dona considere l’amor com l’únic valor de la seua vida, pot així explicar determinades particularitats típiques de la dona. Una d’elles, la seua actitud davant el pas dels anys, el seu temor davant l’envelliment i les seues conseqüències, perquè durant molt de temps la sola realització accessible a la dona -ja es tracte de l’amor o la sexualitat, del seu allar o dels seus fills- únicament és possible amb l’ajuda masculina, el que originava al seua necessitat d’agradar als homes; en certa manera, doncs, el seu cult a la bellesa, el seu afany de mostrar-se encantadora, era una conseqüència d’ordre positiu, però al mateix temps esta actitud sembla determinar la importància de al força eròtica d’atracció, en la qual està contingut a priori el temor al moment en que esta força decisiva comence a disminuir.

            Aquest temor no es limita a l’edat prevista com a final d’atractiu de la dona, sinó que projecta la seua ombra sota la vida femenina, provocant en ella una gran inseguretat. Explica els cols entre mares i filles; ensombreix les relacions personals, suscita a vegades una actitud hostil cap a les altres dones i les incapacita per a estimar les qualitats que escapen de l’esfera eròtica, com, per exemple, la maduresa, l’equilibri interior, la independència, el criteri personal o el saber. Resulta pràcticament impossible per a la dona enfrontar-se amb la mateixa dedicació en el desenvolupament de la seua personalitat que en el de la seua vida amorosa, si troba una actitud de menyspreu cap a la seua maduresa considerant-la com anys de decadència.

            La importància atorgada a l’amor explica en part aquesta insatisfacció del paper femení que Freud atribueix al desig del penis. Vista des d’aquest angle, la insatisfacció on les relacions humanes són generalment tant tumultuoses, és difícil trobar la felicitat en la vida amorosa (i no amb això referir-nos a les relacions sexuals) i en segon lloc, eixa situació ha de provocar complexes d’inferioritat, preguntant-nos en ocasions quins avui estan més afectats per ells, si els homes o les dones.

            La confiança en u mateix és un sentiment que reposa sobre una base de qualitats humanes tals com l’autoritat de les pròpies decisions, el valor, la independència, el talent, la vàlua eròtica i la capacitat per dominar una situació. Mentre les llavors domèstiques constituïren en veritat una important tasca i implicaven una gran responsabilitat, quan ningú pensava en sotmetre a limitacions el nombre de fills, la dona va experimentar el sentiment de representar un factor constructiu en el procés econòmic, que li proporcionava una base per assentar el seu orgull. Però aquest sitial ha anat perdent importància i, com a resultat, la dona ha perdut al mateix temps la confiança en ella mateixa.

            Pel que es refereix a la base sexual d’aquesta confiança, les influències puritanes han contribuït a disminuir a la dona adjudicant a la sexualitat les nocions de pecat i de marginació, concepte que en la societat patriarcal ha convertit la dona en símbol del pecat, com hi proven tantes asseveracions en la literatura de principis del cristianisme, que és una de les principals per els quals la dona, encara a hores d’ara, se sent rebaixada per la sexualitat i disminuïda així en el seu orgull.

            Sobre la inferioritat de la dona, Freud va fer una advertència que al seu judici, havia de ser lliberadora. “No conviene olvidar que nosotros hemos estudiado a la mujer por función sexual. El papel de esta función es, desde luego, decisivo, pero es preciso recordar que la mujer es también una persona, un ser humano”. Estem segurs de la sinceritat d’aquesta opinió, però ens agradaria que se li hagués concedit un lloc més preponderant en tota l’exposició del seu sistema.

            Tot el món estarà d’acord amb Freud quan afirma que las disposicions innates i les funcions sexuals tenen profunda repercussió sobre la vida psíquica. Però les especulacions sobre la naturalesa íntima d’esta influència no ens resolen l’enigma de la psicologia femenina. La dona americana és diferent de la francesa o de l’alemana i al seu temps les tres són distintes de les índies. Com tampoc es semblen la dona de l’alta societat novaiorquina i l’esposa d’un granger d’Idaho.

            El que sí que comprenem és que determinades condicions socials o cultural ben definides hagen pogut donar compartiments paral·lels, aptituds i particularitats diverses, tant en l’home com en la dona.

 

EN BUSCA DE L’AMOR. LA PROSPECCIÓ AMOROSA

 

            Les circumstàncies per despertar l’interés sexual que dos sers humans poden experimentar l’u per l’altre són extremadament variades. Uns ol fet, un gest fortuit, el timbre de veu, qualsevol cosa, pot fer realitat des del primer encontre una imatge idealitzada; o potser siga una conversació sense transcendència la que reavivarà sentiments oblidats.

            El que provoca aquest primer atractiu de tonalitat sexual quasi mai és la personalitat de l’ interlocutor, sinó una qualitat definida, un detall particular de la persona. Sols després, i a poc a poc, desenvoluparà el seu paper les restants característiques.

            En conseqüència, l’art de la búsqueda amorosa, de la seducció o de la conquesta -poc importa el nom que donem a aquest moviment- consistirà en subratllar conscientment aquesta primera impressió parcial, amagant al mateix temps les imperfeccions de la persona. En resum, la busca de l’amor consisteix de manera elemental en posar de relleu metòdicament i baix el seu més favorable aspecte les nostres qualitats, el millor de la nostra persona. Continuarem.

Cercar notícies
Agenda