Canfali Marina Alta

Vicent Balaguer/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXVIIII)

Vicent Balaguer/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXVIIII)
  19/12/2016

 

Ens havíem quedat parlant de la popular “edad del pavo”, de la capacitat de diferenciació pròpia de la maduresa encara falta d’aquesta realitat quan l’adolescent no sap trobar l’actitud que li convé adoptar. Les seues amistats entre camarades del mateix sexe persisteixen i, freqüentment, creixen i reforcen amb força paral·lela a l’augment de l’impuls sexual, sense que això signifique una tendència homosexual, sinó una fase normal de l’evolució. La forma d’expressió de la sexualitat dels adolescents respecte al sexe contrari és variable; en primer lloc, el jove desitja i intenta parèixer viril als ulls de la xica, però li resulta difícil mostrar la seua virilitat en la mateixa proporció perquè davant de la seua presència se sent ple de profunda timidesa. Moltes vegades, davant del temor de parèixer ridícul no s’atreveix a confessar la seua inclinació. Si, per fortuna per a ell, arriba a establir una relació normal, adquireix ràpidament confiança en ell mateix; però si no l’adquireix i guanya la seua falta de decisió, el desig sexual pot conduir-lo a cercar les dones fàcils, i en aquest cas l’evolució, el desig sexual pot conduir-lo a buscar la sexualitat física, a separar-lo de la psíquica i difícilment aconsegueix l’uníson altra vegada.

            No sé si ho ham explicat massa bé. A la demostració de virilitat en l’home corresponen les mostres de coqueteria de la joveneta, típiques de la seua edat. Sense adonar-se’n del fons sexual sobre el que assabenta el seu canvi, nota que el seu comportament respecte al sexe contrari no és el mateix i aquesta falta de seguretat d’un dia dóna pas a les idees de grandesa del dia següent. I quan apareixen les realitats de la vida, els protagonistes perden peu al trencar-se l’equilibri entre la seua vida interior i aquest món que desitgen fer-lo bonic.

 

LA POSSESIÓ DEL JO

 

            Una de les escoles de la moderna psicologia crida a aquest període pel que tots els sers humans han de passar, hem de passar, la segona fase de la formació del jo, entenent-se per la primera el procés durant el qual el xiquet aprèn a diferenciar el seu cos del que el rodeja, moment en què pren consciència de què constitueix un individu que subsisteix per ell mateix, que posseeix un jo. En aquesta segona fase desperta el sentit crític que dona per resultat un individu independent que tracta de sostraure’s a la dominació, a la seua dominació a la família. Aquest desig de subsistir, per ell mateix, de ser independent, s’exterioritza en les relacions de l’adolescent amb els seus pares i germans. Fins aleshores, el xiquet vivia en estreta relació amb els seus pares, l’autoritat dels quals era indiscutida, però des de la iniciació de la pubertat va donar un gran anhel d’independència i d’obrir-se camí. Al mateix temps l’instint sexual es feia més potent i es desitja i busca la presència de l’altre sexe i de l’altre ser. Aqueixes ànsies de llibertat poden provocar la rebel·lió contra l’autoritat paterna com a conseqüència de que la voluntat de sentir-se i manifestar-se adults condueix l’individu en evolució al conflicte, contra els seus educadors, contra l’Església... A la fi, contra tot el que signifique tradició. Cal no sobreestimar ni subestimar aquestes apassionades oscil·lacions, aquests excessos que devem prendre seriosament i valorar com als seus en justícia, com els seus protagonistes, per suposat. L’adolescent experimenta una evolució espiritual paral·lela a l’evolució sexual i en general idèntica a questa.

            Als pares els resulta difícil i incòmode adoptar l’actitud apropiada. Es precís prendre l’adolescent totalment amb serietat, descobrir l’origen dels seus canvis de comportament i saber-los valorar amb discreció, mesura i comprensió. En aquesta època, la “veritat”, hauria de ser reemplaçada per una tolerància relativa, perquè les prohibicions absolutes i rigoroses solen fallar el seu objectiu. El pare, que era l’ídol del seu fill, ha de convertir-se en el seu camarada. Un pare conscient mai contrariarà el desig d’independència del seu fill, sinó que tractarà de regularitzar-lo, mostrar-li davant d’ell nous camins: els esports, les associacions juvenils, la ciència, l’art, la literatura serviran per obrir nous horitzons als ulls de l’home, un camí, o de la futura dona. La millor vàlvula per disminuir la pressió química de la pubertat és, sense cap dubte, proporcionar a l’adolescent una ocupació, una activitat que li agrade. Que unisca allò útil al que li agrada i que prepare el pas paulatinament des dels jocs (i els somnis) de la joventut a la realitat d’un treball seriós, sòlid i segur.

 

MASTURBACIÓ. TANTEJOS PRELIMINARS

 

            Característiques de la pubertat, la masturbació, les pol·lucions y la menstruació tenen un paper destacat en la vida de l’individu fins que la seua vida sexual comença a declinar. La paraula masturbació té el seu origen en la locució llatina “mas turbatio” (excitació del aparell genital masculí); igualment es parla de la “masturbació inconscient, “la qual cosa excedeix del sentit original de la veu”. També s’utilitza freqüentment el vocable “onanisme”, que deriva del nom de Onàn (personatge de l’Antic Testament que, obligat pel costum hebreu, va prendre per esposa la vídua del seu germà; i que per impedir la seua fecundació, ejaculava fora de la vagina), encara que aquest sentit és més be sinònim de l’anomenat “coitus interruptus”, explicat amb més detall en la pag. 207). Continuarem.

 

Cercar notícies
Agenda