Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXV)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXV)
  30/01/2017

Ens havíem detingut el darrer dissabte parlant de la persecució dels xiquets i amb serveres admonicions i càstigs, en lloc d’ajudar-los a sobreposar-se als seus sentiments de culpabilitat i d’alguna cita, que ara continuarem, del relat que Liepman feia de la confessió d’una jove creient, senzilla i posseïdora d’una gran sensibilitat. Continuarem ara sobre aquest tema.

            Diem que tampoc és precís adoptar, per reacció pendular, l’opinió oposada de què la masturbació està exempta de perills seriosos que puguen representar greus conseqüències. Davant de tot, demanem l’atenció sobre el fet de què la masturbació es practica sempre en la soledat, sense col·laborador; no existeix cap intercanvi i l’acció és més que una substitució. Per començar a practicar-la, doncs, no es necessita la presència ni el consentiment d’un altre ser capaç de posar-li obstacles.

            Resulta indubtable que la intenció creada per desig desapareix després de la masturbació, però l’excitació física queda substituïda per un sentiment característic de buit interior que condueix a un nou estat de tensió que desemboca en la repetició.

            Després de l’acte masturbatori la fatiga és sempre major que en la relació sexual normal, que té fàcil explicació pel fet de què l’activitat cerebral, és a dir, la imaginació, ha d’actuar molt més intensament que durant el coit. Però, a més a més, està comprovat que la masturbació convida a repetir l’acte amb freqüència i és aquí on resideix el seu major perill. La masturbació excessiva, en estat crònic, realitzada una o vàries vegades per dia durant anys, desemboca en una insensibilització del mecanisme físic que, lligat a un lloc precís de l’organisme i una posició determinada i precisa del cos, no potser estimulat més que amb ajuda de l’excitació mecànica de l’home la sensualitat del qual ha quedat fixada, i d’aquesta manera es convertisca en incapaç de mantenir relacions normals perquè la vagina femenina no basta per excitar-lo i despertar-li la voluptuositat. Però encara pitjor és la interrupció de l’acte masturbatori abans de l’ejaculació, que dona lloc a gravíssims trastorns físics i psíquics. La por a les conseqüències de la masturbació condueix a molts joves a aquesta nefasta pràctica, que és consecutiva de la falsa creença de què el perill de la masturbació resideix precisament en l’ejaculació. Això constitueix un greu error. L’acte sexual, des de l’estimulació a l’orgasme, es desenvolupa a la manera d’un reflex. Ja ho és la seua primera manifestació, determinada per l’ompli’t dels cossos cavernosos, fins arribar al final amb l’emissió d’esperma. Però si aquella successió de reflexes s’interromp voluntàriament, l’organisme pot habituar-se a aquesta situació (igualment per reflex, aquesta vegada condicionat) i interrompre el procés quan no es desige i en el mateix moment que en la masturbació, és a dir, poc abans de l’orgasme final. Aleshores en el curs d’un coit normal, es corre el risc d’idèntica reacció quan l’ejaculació és desitjada.

            En el terreny pràctic, eixos mètodes poden produir desòrdres físics i psíquics de difícil tractament, així com greus estats neurastènics. En el concernent a la masturbació femenina, les conseqüències són, a més de les senyalades per a l’home, altres de tanta o major transcendència, consistents en dolors i pèrdues abundants durant la menstruació, consecutives a la intensitat dels espasmes en eixe període. Alguns especialistes fins i tot afirmen que les pràctiques masturbatòries condueixen en ambdós sexes a l’esterilitat, però aquesta tesi no ha sigut fins ara suficientment demostrada.

            L’obstacle que suposa l’himen per a la imitació del coit condueix a la jove (quasi diríem l’obliga) a recórrer a altre lloc dels seus òrgans genitals per la masturbació. Això condueix a la llarga a una espècie de fixació en el procés sexual que determina la limitació de la sensualitat en un lloc precís, el clítoris quasi sempre, que en conseqüència es transforma en moltes dones en la principal zona erògena. Després, al llarg de posteriors i normals relacions enter els sexes, es fa necessari modificar el reflex habitual de tal manera que en lloc de la zona citada siga la vagina el centre principal. Aquesta transformació no sempre pot aconseguir-se i el clítoris continua essent el centre de la sensació voluptuosa, encara que en ocasions s’aconsegueix la transferència en el curs de les primeres setmanes de matrimoni. Realment, l’afecte i la comprensió mútua poden ajudar a salvar aquest obstacle.

 

POL·LUCIONS INVOLUNTÀRIES I POL·LUCIONS “ESPERADES”

 

            La veu pol·lució vol dir “ejaculació involuntària, bé siga diürna o nocturna, i en general es manifesta en funció del somni nocturn, essent normal entre els joves i les persones que viuen en la continència de manera habitual o temporalment. Pot presentar-se de forma esporàdica o regular i consisteix, en principi, en un signe característic de l’absència (insuficiència) o exteriorització de l’instint sexual, essent així com una espècie de “vàlvula de seguretat”.

            Este fenomen apareix espontàniament en els adolescents en plena pubertat, poc temps després de la seua primera erecció provocada per la libido si no practiquen la masturbació. En els adults pot produir-se a vegades sense orgasme ni erecció prèvia. El fenomen no constitueix el resultat d’una imaginació malaltissa, sinó que és l’expressió de processos funcionals estretament lligats a la potència sexual de l’individu. Tampoc és estranys que passe amb ocasió de tensions físiques, psíquiques o intel·lectuals.

            En la dona es coneixen també instants semblants en els que les secrecions dels òrgans genitals, en especial els de les glàndules de Bartholino, provoquen una excitació sexual, encara que esta condueix en molt rares ocasions fins l’orgasme.

            Mentre que Ellis afirma que les pol·lucions comencen fins i tot abans de la pubertat, Kinsey demostra que sols a partir d’ella comença a desenvolupar un paper actiu. Segons el seu informe, el 13% dels adolescents púbers tenen pol·lucions que es repeteixen d’una a tres vegades per setmana i els individus més subjectes a aquest fenomen són els solters casts compressos entre els vint-i-un i els vint-i-cinc anys, que arriben a un 71%. A partir dels cinquanta anys sols la tercera part dels hòmens somnien amb ejaculació.

            La perillositat de les pol·lucions, el mateix que en la masturbació, no resideix tant en el procés en sí com ens els escrúpols que l’acompanyen quan l’individu no comprén o està mal informat de la causa del fenomen. El metge sent parlar a vegades de la nocivitat de l’esperma i les mesures prescrites (oficial o oficiosament) amb eixa finalitat varien des de la recomanació de realitzar freqüentment l’acte sexual fins ¡la lligadura del penis... I qualsevol de les dues és excessiva. Continuarem.

Cercar notícies
Agenda