Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXX)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXX)
  06/03/2017

 

Ens havíem quedat la darrera setmana en una cita de Goethe, quan deia “si la esposa tiene un buen marido, en la cara se le nota”, anticipant-se en més d’un segle a l’opinió dels metges més actuals.

 

ÒRGANS SEXUALS FEMENINS

 

            En l’aparell genital de la dona cal distingir entre els òrgans sexuals interns i els sexuals externs. Entre els primers, els principals són els dos ovaris, les trompes i l’úter o matriu. La vagina constitueix la transició entre els òrgans interns i els externs. Els òrgans sexuals externs comprenen els grans i petits llavis, el clítoris, l’orifici d’entrada de la uretra i l’himen que oclusiona la part posterior del vestíbul vulvar.

 

OVARIS

 

            Els ovaris en la dona són la rèplica dels testicles en l’home i constitueixen en ella els veritables òrgans per a la procreació. Estan ubicats en dos replecs del peritoneu -ambdós bàndols de la matriu i per damunt de les trompes; tenen la forma i el volum d’una ametla: el diàmetre longitudinal màxim mesura de 3 a 5 cm, el transversal de 2 a 3 cm i el seu espessor ve a ser d’1 a 2 cm. L’ovari aplega al seu màxim desenvolupament en la pubertat i a partir dels 25 anys va disminuint de volum fins la menopausa.

            L’ovari conté al seu interior moltíssimes cavitats, com a petits quites, tapissats per una membrana especial. Es tracta dels fol·licles ovàrics, on s’allotgen els òvuls. Estos fol·licles estan ja preformats en l’ovari a partir de la pubertat, moment en el qual els ovaris d’una jove posseeixen uns 200.000 fol·licles en cada un d’ells, és a dir, un total de 400.000 en comú, dels quals vindran en madurar al llarg de la seua vida tan sols uns 400.

 

TROMPES DE FALOPIO

 

            Són dos conductes musculars que posen en relació l’ovari amb l’úter per a permetre el pas de l’òvul des del primer al segons. Les dues trompes tenen forma de tub, és a dir, són allargades i buides, tenen una llargària d’uns 12 cm i un diàmetre per baix de l’ovari, obrint-se en forma de pavelló amb les vores molt irregulars, comparables per la seua forma als pètals d’un clavell. Poc abans de què l’òvul aparega en la superfície de l’ovari, la trompa es disposa a l’entorn d’aquest últim, de manera que, actuant com un embut, l’òvul caiga en el seu interior.

            Hem dit que la trompa és un òrgan buit, la seua part interna està recoberta per una mucosa que posseeix nombroses vellositats; les cèl·lules que constitueixen esta membrana mucosa tenen pestanyes que en moure’s faciliten l’avanç dels espermatozoides cap a dalt; l’òvul, pel contrari, és espentat cap avall per moviments anulars de contracció de la capa muscular de la trompa. Ambdós tipus de desplaçament són molt importants, perquè és a la trompa on té lloc la unió de l’òvul i del espermatozoide. La trompa té, a més a més, una activitat nutrícia per a l’òvul o per a l’embrió, la qual es realitza gràcies a les secrecions que produeix la seua mucosa.

 

ÚTER

 

            L’úter o matriu és un òrgan buit que té forma de pera amb el vèrtex cap avall; per la seua cara posterior està en contacte amb el recte, és a dir, amb la part terminal de l’intestí, i per la cara anterior amb la bufeta de l’orina. En la dona adulta “nul·lípara” (que no ha tingut cap de part) i que no estiga prenyada, té aproximadament de 7 a 8 cm. de llargària, per 5 d’ample i 3 de gros, mesures que augmenten apreciablement en les “multíparas” (dones que han tingut varis parts) i de manera extraordinària durant l’embaràs.

            Es considera que l’úter esta dividit en tres parts, de les quals la major, que és la situada més amunt, rep el nom de “cuerpo” i ve a constituir les dos terceres parts de l’òrgan. El terç central del mateix s’anomena “coll uterí”; el que respecta a l’extrem inferior o “musell de tenca”, és la part de l’úter que s’introdueix com un con o tronc de cono en el si de la vagina. El “musell de tenca” està constituït per un “rodete” i un orifici; els llavis o bordells d’aquesta obertura adopten la forma d’una clotxa arrodonida en la dona que no ha tingut fills; la susdita “clotxa” s’entreobre lleugerament durant el període menstrual per facilitar l’evacuació del flux menstrual. En la dona que ha tingut fills l’orifici ja no és redó, sinó que queda substituït per un badall o cabell més o menys llarg però sempre de forma transversal, amb un llavi anterior i altre posterior.

            La cavitat interna de l’úter té forma triangular de base invertida, és a dir, la base del triangle es troba en la part superior de l’úter i el vèrtex en la inferior; la part superior de la cavitat s’anomena fons i està situada allò més alt del cos. Les parets inferiors de l’úter, és a dir, les parets de la cavitat uterina, estan recobertes de mucosa i es troben en contacte permanent, raó per la qual pot afirmar-se que en estat de vacuïtat, la seua existència és merament virtual, no podent ser apreciada més que quan se separen intencionadament les parets.

            En el seu conjunt, l’òrgan està format per una massa muscular molt elàstica, motiu pel qual pot augmentar vàries vegades la seua grandària normal durant l’embaràs.

            Les secrecions de la mucosa uterina són viscoses; l’orifici de la porció vaginal es troba normalment obturat per un tap mucós que s’elimina durant els períodes menstruals així com durant les contraccions determinades per l’espasme sexual, amb la finalitat de facilitat el lliure accés dels espermatozoides.

 

LA VAGINA

 

            La vagina és el nexe d’unió entre els genitals interns i els externs de la dona; està constituïda per un llarg canal, en forma de tub, limitat en l’extrem inferior per l’himen o per les seues restes (“carúncules”) i en l’extrem superior per l’extremitat arrodonida de l’úter que, a forma de tap, el tanca cap a l’altura, on forma un fons de sac o bòveda vaginal.

            La llargària de la vagina depèn de la situació de l’úter; pot oscil·lar des dels 6 o 7 cm, si aquest es troba implantat a la part inferior, fins els 14 o 15 cm si es troba en la part superior.

            Com la majoria dels òrgans sexuals femenins, la vagina està formada per tres capes de teixit, que arriben a tenir un espessor de 4 a 5 cm; la part interna és un fina mucosa recoberta d’una estreta xarxa de fibres musculars i molt vascularitzada, que es posa turgent durant la cúpula per a produir, en certa manera, una espècies d’“erecció” vaginal. Continuarem.

Cercar notícies
Agenda