Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCI)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCI)
  22/05/2017

 

Ens havíem detingut la darrera setmana referint-nos a la “temperatura basal” recomanable pels seus valors, i la conveniència del seu control pel matí.

            Insistim en què és imprescindible prendre la temperatura rectal abans d’abandonar el llit i de prendre cap desdejuni o de realitzar la higiene personal, conservant el termòmetre posat durant cinc minuts, anotant escrupolosament el resultat de l’observació en un diagrama apropiat que pot ser dibuixat per la interessada o demanar que li siga facilitat per un metge o en la farmàcia.

            Està generalment admès que l’ovulació té lloc en el moment en què la línia ocupa la posició més baixa, encara que alguns especialistes afirmen que pot efectuar-se abans o després, amb un interval màxim de vuit a deu hores. Nosaltres -els nostres papers- ens inclinem a creure que la posta ovular es verifica unes hores abans que la temperatura basal arribe al seu valor mínim.

            De qualsevol manera, en el diagrama 2, que hem consultat, està consignada en el catorze dia i en el tercer del quint del cicle. Molt difícil d’explicar.

            La ciència té les seues raons per a suposar que els espermatozoides continguts en els òrgans genitals de la dona conserven la seua capacitat fertilitzant entre 24 i 36 hores.

            Per consegüent, si el coit havia tingut lloc fins 36 hores abans de l’ovulació, encara podria arribar a tenir temps de fecundar l’òvul, a les quals haurà que afegir les altres 24 durant les que l’ovòcit manté la seua aptitud per a rebre el gàmet masculí, d’on es dedueix que la dona està capacitada per a concebre, al súmmum, durant tres dies del seu cicle menstrual.

            El descens brusc i l’elevació encara més ràpida de la corba de temperatura no són sempre tan pronunciades i característiques con les reproduïdes en les gràfiques.

            Com també s’ha mencionat, esdeveniments insignificants com una prolongada vigília o l’absorció excessiva d’alcohol, etc., poden modificar els valors tèrmics, falsejant les dades si no es prenen les necessàries precaucions.

            El mateix passa en algunes dones que poden arribar a tenir dues ovulacions en el curs d’un cicle menstrual, mentre que en altres ocorre que no se’n presenta ninguna durant el mateix període.

            En resumen, i per eliminar en la possibilitat tota causa d’error, aconsellem que s’observen les dades durant varis mesos consecutius, es marque amb un signe (per exemple, una X) les dades de les regles, si l’hemorràgia és molt intensa amb dos (XX), així com senyalar igualment les dades en què tingué lloc un coit, i, eventualment, aquelles altres en què per raons estranyes o anormal s’haja produït una variació (en més o en menys) de la temperatura.

            Els successius diagrames així obtinguts poden (i deuen) ser sotmesos a l’especialista, que a més d’interpretar-los correctament ensenyarà també a fer-lo al profà.

            Per acabar direm que en previsió de qualsevol possible causa d’error és aconsellable no practicar el coit més que a partir del tercer dia de l’elevació tèrmica, si el que es busca és eludir la concepció.

            A part del que hem exposat, el diagrama que indica la corba de temperatura té un altre interès pràctic. Quan en la data aproximada de l’inici de les regles la temperatura no baixa bruscament després roman estabilitzada i constant durant 21dies, indica grans probabilitat d’embaràs. Després, durant els tres primers mesos de gravidesa, persisteix amb lleugeres fluctuacions en els valors màxims de la gràfica, i un descens sobtat de la seua xifra indica risc d’avortament, contingència que imposa la urgent consulta amb el tocoginecòleg.

            Quan la menstruació ha patit un retràs per causes psíquiques o físiques i la dona es creu que està embarassada, el diagrama de la temperatura basal també adquireix gran importància i presta valuosa ajuda, perquè si la concepció no és certa, els valors de la gràfica baixaran bruscament en l’època en que les regles hagueren degut arribar normalment.

 

CAUSES D’ERROR EN ELS CÀLCULS

 

            Cap esdeveniment biològic -és una qualitat característica a tots ells- es desenvolupa segons el ritme matemàtic, precís i exacte d’un aparell de rellotgeria: Els casos aïllats, al contrari, reunits en gran nombre, demostren una variable típica en la que són freqüents les excepcions.

            És sabut, per exemple, que en el que concerneix a la menstruació tan sols el 1% de les dones tenen les seues regles periòdiques cada 28 dies amb exactitud i precisió. Per tant, si desitgem estudiar les causes d’error en l’aplicació del mètode de Ogino-Knaus, serà necessari tenir en compte que l’organisme humà no constitueix un moviment de rellotgeria rigorós, precís i recolzat de contratemps, sinó que les seues funcions es troben sotmeses a l’influx de nombrosos factors, externs els uns i interns els altres, que actuen per intermedi del sistema nerviós.

            En la qüestió dels òrgans genitals femenins i sobre tot en el que als ovaris es refereix, la influència purament nerviosa, demostrada per Stieve, és predominant i activa, malgrat Knaus negava eixos influx sobre els ovaris quan va elaborar el seu “sistema anticoncepcional natural”, convençut de què l’ovulació tenia indefectiblement lloc quinze dies abans del començament de les regles i que el cos groc exercia la seua activitat hormonal justament durant catorze, afirmant que amb la interrupció de l’estímul hormonal luteínic, s’iniciaven les regles.

            Ara bé, quan Knaus pretén que gràcies a la regularitat absoluta d’aquest procés les dades d’ovulació i de concepció ja no constitueixen, un problema biològic, sinó una simple qüestió de càlcul, l’experimentació pràctica ho desmenteix en gran nombre de casos.

            Després, en més recents treballs, ja va admetre la possibilitat d’algunes irregularitats en el cicle menstrual, com una seqüela de malalties debilitants, d’accidents i ferides greus, d’intervencions quirúrgiques, de commocions psíquiques, de canvis bruscs de clima o de la pràctica d’exercicis violents. Reconeixia, en conseqüència, l’eventualitat d’un influx del sistema nerviós, que, per altra banda i com hem dit, Stieve demostrà complidament.

            No es podrien explicar d’altra manera les alteracions ovàriques que es comproven darrere d’una greu sacsada de caràcter psíquic, o els casos, que tot ginecòleg ha experimentat, en el que una dona afirma tenir un “embaràs prolongat” en un o dos mesos, quan en el part no s’observa en el xiquet cap símptoma de supermadurés...

Cercar notícies
Agenda