Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCII)
  29/05/2017

 

Ens havíem detingut la darrera setmana parlant de les alteracions ovàriques produïdes darrere d’un impacte de caràcter psíquic en una dona que manifestà tenir un “embaràs prolongat” en un o dos mesos, quan en el part no s’observà en el xiquet cap símptoma d’immaduresa. Continuem.

            Generalment s’acaba per esbrinar -sobretot quan es tracta de dones solteres- que la interessada ha cregut trobar-se embarassada en raó del temor i de les preocupacions inherents a la falta de les regles, per la qual cosa les seues sospites sembla quedaren confirmades. Després (el mateix que al seu col·laborador), tota mena de precaucions a adoptar, i és aleshores quan queda efectivament fecundada. En aquest cas, la por a la concepció provocà la primitiva amenorrea i l’ovulació següent ha donat lloc a la veritable gravidesa.

            Sembla constituir regla general que en el curs del cicle es trenque el fol·licle a contar des del començament de la darrera menstruació. Si no hi haguera excepció possible, la determinació amb el càlcul dels dies estèrils” de la dona donaria lloc a que mai es presentara una concepció indesitjada, però la realitat demostra el contrari i les preguntes del ginecòleg o del tocòleg permeten establir amb certesa que moltes vegades la fecundació no ha tingut lloc durant els dies favorables a ells, sinó en dada que havia sigut jutjada no fecunda segons els càlculs.

            Aquesta realitat, des de fa molt de temps comprovada pels metges, quedà demostrada amb les investigacions de Stieve.

            Naturalment, és possible -encara que el cas siga estrany- que una dona quede fecundada en dada que, segons el seu calendari menstrual, correspondria a la fase luteínica o del cos groc. La raó d’açò és el fol·licle, que s’ha tancat en el moment previst, no s’ha transformat en cos groc com a conseqüència d’un esdeveniment pertorbador ocorregut en l’organisme femení, i en eixe cas no es presenta la fase del cos l’úter i la mucosa uterina no comença a ser eliminada abans de que un nou fol·licle abaste ràpidament la seua maduresa i allibera un òvul durant el suposat període infecund.

            També pot passar que en el moment de l’ovulació siguen expulsats amb el ovocito totes les cèl·lules granuloses del cos groc, l’evolució de les quals ve així contrariada i ocasiona la carència d’hormones úters, en tals condicions, altre fol·licle pot madurar immediatament un òvul i ser alliberat en un moment que correspondria, normalment i segons els càlculs previstos, als dies considerats com a estèrils d’abans de les regles, les que igualment aleshores i a causa de l’activitat retardada del cos groc començaran més tard, sinó impedeix una gravidesa.

            És també evident que les influències externes que actuen durant els catorze primers dies a partir del començament de la última regla poden retardar l’ovulació, que explica les alteracions en el desenvolupament del cicle, com els retards de la regla, tan freqüents després de desplaçaments penosos o amb ocasió de viatges, etc.

            Tampoc és impossible la concepció abans o durant l’hemorràgia menstrual, contingència probable quan a continuació d’una primera ovulació regular es produeix una segona supernumerària, circumstància infreqüent, però no menys comprovada però provocada igualment per impulsions nervioses.

            Steve cita també el cas d’una dona jove en la qual l’ovulació es produïa acte seguit de la finalització del flux sanguini, “ovulació paracíclica” que és igualment possible en una dona en plena maduresa sexual, essent indubtable que gran nombre d’elles coincidiren durant o immediatament després de la regla.

            També està com a probable que les relacions sexuals, sobre tot quan es practiquen des de bastant de temps abans, estimulen l’evolució del fol·licle fins el punt de provocar l’ovulació en època anterior a la data habitual, que encara viuen en els genitals femenins espermatozoides actius dipositats en el darrer coit.

            Diguem que l’acoblament del sexe va acompanyat d’una intensa congestió sanguínia dels òrgans de la pelvis femenina, sobretot quan s’experimenta un violent orgasme siguent aquesta plètora irrigatòria molt favorable per al desenvolupament de les cèl·lules, circumstància per la que el fol·licle evoluciona en poc temps des d’un diàmetre de 8 mil·límetres fins una mesura diametral de 15 o 20 mm, arribant al punt extrem i esclatant i alliberant el gàmet.

            És indubtable -i Stieve ho afirma categòricament- que l’ovulació es produeix espontàniament, amb mínima intervenció d’influències externes, però no ho és menys que les “excepcions a la regla Ogino-Knaus” no constitueix una hipòtesi “teòrica”; si moltes dones han aplicat amb èxit durant la seua vida sexual aquest mètode de càlcul, moltes altres (fins i tot després de diversos mesos o fins d’anys de segura ocupació) es veuen sorpreses amb un embaràs malgrat l’estricta observació de les dades obtingudes en els càlculs d’ovulació.

            Observacions practicades amb dones violades durant o al final de la última guerra confirmaren que és possible la concepció fora de les dades establertes.

            Resumint, podem afirmar que l’ovulació es produeix generalment i espontàniament -i sense influències externes entre els dies dotzé i setzé d’un cicle de vint-i-vuit, període durant el qual és probable la concepció; -que la fase luteínica no pot fixar-se en catorze dies exacta i immutablement, perquè la seua duració pot ser variable, fet que per ell sol donaria lloc a alteracions en les dades previstes de menstruació, que determinats impulsos o excitacions sexuals són capaços d’estimular o frenar, per influx nerviós, el procés dels òrgans genitals, a més de què en totes les èpoques de vida sexual activa és possible la presentació d’ovulacions paracícliques durant el procés periòdic.

            Per tant, sense que açò constituïsca la regla, ni el principi indefectible, podem assegurar que la concepció és sempre possible (degut a les circumstàncies modificades) en qualsevol moment del cicle menstrual. De l’exposat s’infereix que els “períodes de fecunditat naturals” no poden ser determinats de bestreta amb infalible seguretat, amb certesa absoluta. Encara que existeixen determinades dones que gaudeixen de gran regularitat funcional, d’un enorme marge de seguretat, perquè en biologia l’absolut no existeix ni pot existir. En conseqüència, quan un embaràs ha de ser evitat a tota costa, el mètode Ogino-Knaus no ofereix suficients garanties. En canvi, és d’utilitat per a aquells casos en què es desitja limitar més o menys els riscs d’una concepció imprevista, o d’aconseguir-la deliberadament.

Cercar notícies
Agenda