Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCIII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCIII)
  05/06/2017

 

Ens havíem detingut en la darrera cita sobre el mètode Ogino-Kraus tot dient que aquell treball no oferia suficients garanties. Continuant amb el nostre comentari ens dedicarem ara a parlar de la contracepció mecànica o química.

            Opinions encontrades. Al tractar de la limitació de naixements mitjançant procediments artificials, ens hem de subscriure a l’aspecte pràctic i mèdic del problema, sense ocupar-nos de les objeccions ètiques i morals que la qüestió pogués suscitar. De d’eixe punt de vista, les opinions mantingudes per la classe mèdica són contradictòries. Nombrosos especialistes afirmen que enfocant la qüestió des de l’angle biològic, qualsevol mesura tendent a impedir la concepció és contraproduent degut a que l’organisme femení està fisiològicament constituït per a una fecundació periòdica.

            El flux menstrual, en eliminar els preparatius elaborats per a rebre el producte de la concepció, és el signe objectiu de què la tasca biològica de la fecundació no s’ha dut a efecte i el que contraria i desfasa els processos naturals de la funció orgànica en un ser sa i normal, actua contra la naturalesa. A més a més, en determinats casos estes maniobres poden contribuir a greus trastorns de la fisiologia.

            Honradament és necessari advertir que no existeix cap anticonceptiu eficaç al cent per cent, llevat de les intervencions quirúrgiques radicals com l’histerectomia, l’ablació d’ovaris o matriu i la lligadura de les trompes, intervencions que són definitives i excloïen per a sempre tota possibilitat de concepció.

            Altres metges, pel contrari, advoquen pel control artificial de la fecundació presentant arguments de pes, del que no és el menys decisiu l’afirmació que si el especialista nega els seus consells i auxilis als interessats, en allò que a aquest problema afecta, la major part dels individus recorren a professionals sense escrúpols, en el que s’augmenta el perill de què s’utilitzen procediments inadequats i perillosos per a la salut.

            Tot açò sense tenir en compte que en certes malalties la concepció pot estar contraindicada i que la salut d’una dona corre en eixe cas el risc d’irremeiables conseqüències. També és possible que siga precís prevenir, independentment de l’estat de salut de la mare en potència, les gravíssimes seqüeles en les que pot veure’s esclavitzat el presumpte fill davant la presència de malalties hereditàries, de pertorbacions mentals greus, heredosímili, hemofília i altres.

            I, a part d’estos casos extrems, també en una raó que els repetits embarassos poden ser nocius per a la salut de la dona, havent-se de deixar transcorre un terme suficient enter cada dos parts.

            Tan enfrontades opinions es fonamenten en part sobre dades objectives i estan també influïdes parcialment per consideracions ètiques.

            Per això, nosaltres ens limitarem a estudiar aquestos mètodes anticoncepcionals en funció de la seua eficàcia i la seua nocivitat eventuals.

            Entre els innombrables procediments contraceptius, si bé a ningú es pot concedir una total garantia, els hi ha bastants eficaços al costat d’altres absolutament inútils, raó per la qual és imprescindible recórrer al consell del metge.

 

PROCEDIMENTS PER A L’HOME

 

            Per evitar la fecundació, l’home disposa de dos mitjans principals: retirar el penis de la vagina immediatament abans de l’ejaculació, o servir-se d’un agent protector que impedisca la projecció de l’esperma en el seu receptacle natural.

            El primer mitjà, o coit interromput, en ser de fàcil pràctica i no tenir que recórrer a cap aparell auxiliar o d’altres mitjans més costosos és, sens dubte, el procediment més antic i més universalment estés. En altres pàgines hem exposat ja els inconvenients que aquest procedir porta aparellat per ambdós protagonistes, principalment els que deriven d’impedir la consecució de l’organisme en la dona. A banda que esta pràctica tampoc ofereix una absoluta garantia de seguretat.

            L’anterior afirmació es dedueix del fet que l’home, absort en el seu desig, no sempre aconsegueix retirar-se a temps. I encara que ho aconseguisca, una mínima quantitat d’esperma pot abandonar l’uretra masculina abans de la retirada de l’òrgan copulador; esta sola gota és suficient per a la fecundació de l’òvul.

            Igualment pot ocórrer que un segon coit succeïsca el primer. En eixes condicions, quasi sempre queda en els plecs del prepuci o en el canal uretral alguna resta d’esperma, és a dir, existeixen espermatozoides vius i en plena mobilitat que s’introdueixen durant esta segona ocasió, provocant l’embaràs a despit de la interrupció correcta en ambdues ocasions.

            Altra possibilitat és que la fecundació tinga lloc igualment si la ejaculació s’efectua fora de la vagina, però en les proximitats de la vulva, perquè els espermatozoides, emparats pel líquid en què es mouen, són capaços de descobrir el camí dels òrgans sexuals profunds de la dona i dur a terme la seua funció.

            És sabut que una dona verge, amb un himen intacte i sense circumstàncies d’elasticitats, haja contribuït a donar eixa aparença, pot quedar embarassada eventualment d’esta forma.

            En resum, que sense oferir bastants garanties contra la concepció, la pràctica del “coit interruptus” és perillósa per a la salut i l’equilibri físic i psíquic de la parella que intenta buscar d’aquesta manera la solució del seu problema.

            El segon procediment consisteix en l’ús d’un preservatiu, una primera pel·lícula de goma que evita, enfundant el penis, el dipòsit del semen en els genitals femenins en produir-se l’ejaculació, mètode que tampoc deixa de presentar inconvenients.

            En primer lloc, gran quantitat de dones han observat que la sensació de voluptuositat és molt menor. Fins i tot madame Staël, la gran escriptora francesa del segle passat, qualificava el preservatiu com “tela d’aranya contra el dolor -acudint a la seua limitada utilitat profilàctica- i miralla d’acer contra el plaer...”.

            La penetració es veu d’aquesta manera dificultada i la seua excessiva fricció ocasiona moltes voltes en la dona dolors traumàtics i en altres casos inflamacions provocades per al·lèrgies al material del que estan fabricats. Molts homes, per la seua part, han comprovat que l’ús del preservatiu disminueix la seua capacitat d’erecció. Continuarem.

Cercar notícies
Agenda