Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCVII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCVII)
  10/07/2017

 

Ens havíem detingut la darrera setmana amb els criteris d’Europa intercalant un més de repós dels metges aconsellant per cada altre període de tres d’activitat a les dones embarassades.

 

CONTRAINDICACIONS

 

            En principi, llevat d’altres abstencions contraceptives, aplicat a les dones que han donat a llum un fill i no han presentat encara la primera menstruació, així com les dones que havent arribat als 45 anys es troben pròximes a la menopàusica. Així mateix, poden ser causa de contraindicacions les varius, les feblitis i els accidents tromboembòlics. En quant a les malalties hepàtiques (excloent les de vies biliars), els fibromes i lesions del coll uterí, els tumors de les mames, l’epilèpsia, la otosclerosi, l’esclerós múltiple, la porfíria, la tetània, la diabetis, la hipertensió, i en general totes les malalties que tendisquen a agreujar-se amb l’embaràs.

            En quant a les dones joves i sense fills, amb una vida sexual de vint a trenta anys per davant, no era recomanable que es llançaren a prendra “la píldora” amb caràcter definitiu. Ningú podia garantir encara els seus resultats a tan llarg termini. És mes, a Amèrica, la Food amb Drug Administration, o siga l’organisme federal que regeix la indústria farmacèutica, ha recomanat el seu ús tan sols per dos anys consecutius.

            Per Europa alguns metges són partidaris d’intercalar un mes de repòs entre cada tres de tractament: altres prefereixen establir períodes de nou cicles consecutius seguits d’altres tres de repòs. El que sí sembla que va imposant-se com a norma general és desaconsellar l’administració de progestàgens si no existeixen poderoses raons mèdiques, econòmiques, o socials, per evitar nous embarassos i sobre tot en no receptar-los com a mesura preventiva única a les dones recent casades.

 

COM ES PREN LA “PÍLDORA”

 

            Quasi no hauríem d’ocupar-nos aquí d’aquesta qüestió perquè és el metge qui ha d’ordenar i dirigir el sagrament. Però com el nostre propòsit és informar al lector, exposant-li els pros i les contres de cada procediment, sense prendre part per ningú, però sense amagar-li res, resumirem a continuació les regles que s’han de seguir per a la major eficàcia en l’ús dels anovulatoris orals, així com el comportament front els principals factors que poden sorgir.

            1) El tractament començarà el 5é dia del cicle menstrual, és a dir, cinc dies després d’iniciada la menstruació, haja acabat o no l’hemorràgia, i continuat sense interrupció durant 20 o 21 dies (segons la marca), o siga fins acabar l’envàs. Seguidament s’intercala una setmana de descans (set dies), durant la qual se produirà una hemorràgia similar a la menstrual. L’esquema terapèutic és, doncs, fàcil de recordar:

            3 setmanes de tractament.

            1 setmana de repòs.

            3 setmanes de tractament.

            I així successivament.

            2) Es importantíssima la regularitat. Si malgrat tot la pacient oblidara un dia la ingestió de la gragea, pot prendre-la sense cap inconvenient a la matinada següent, sense oblidar per la nit la que normalment li correspon. El tractament no perdrà la seua eficàcia si l’interval entra la presa de dues dragees consecutives no ha sigut superior a 36 hores.

            3) Si l’oblit ha deixat de transcorre un temps superior a l’indicat, ja no pot assegurar-se l’efecte anovulatori de la medicació. En eixe cas, és aconsellable interrompre el tractament, esperar a que es produïsca l’hemorràgia, i recomençar amb una nova caixa 5 dies després, com si s’iniciara un cicle normal. Les píndoles sobrants del tractament interromput han de despreciar-se per evitar tota confusió com si s’iniciarà un cicle normal. Les píndoles sobrants del tractament interromput s’han de rebutjar per evitar tota confusió en el càlcul dels dies.

            4) Normalment, l’hemorràgia per depravació es presenta als 2-4 dies després d’acabat cada envase. Manca de tota importància el fet de que l’hemorràgia siga més o menys escassa.

            5) En cassos molt rars, no apareix l’hemorràgia menstrual. Si el tractament s’ha seguit rigorosament, sense oblidar la ingestió un sol dia, pot descartar-se la possibilitat d’un embaràs. En aquest cas es prosseguirà el tractament com de costum, darrere dels set dies de descans.

            6) Si aquesta absència d’hemorràgia es produira en dos cicles consecutius, serà precís suspendre el tractament i sotmetre’s a un reconeixement mèdic.

            7) Ocasionalment pot aparèixer una hemorràgia intermitent durant el tractament. Si aquesta es redueix a un goteig d’escassa intensitat i esporàdica (un sol mes) no té importància. És precís seguir la medicació per tal d’evitar hemorràgies més quantioses. Si no cedeix espontàniament, el metge podrà detenir-la mitjançant l’administració addicional d’un estrogen.

            8) Si l’hemorràgia intermèdia és copiosa i es presenta durant la tercera setmana de tractament, és aconsellable suspendre la medicació i reprendre-la (sempre amb uns nous envasos) 5 dies després d’iniciar-se l’hemorràgia.

            9) Quan l’hemorràgia intermèdia es presenta amb regularitat, durant vàries cicles consecutius o apareix de prompte després d’un tractament prolongat, la pacient haurà de sotmetre’s a una exploració ginecològica, perquè probablement existeix una causa orgànica responsable.

            10) Un dia sense “píldora” és un dia sense protecció. Aquesta regla deu recordar-se especialment durant les interrupcions, o en el cas d’un oblit esporàdic. En eixes condicions, la dona no sols està protegida contra l’embaràs, sinó que, pel contrari, es troba en condicions especialment favorables per a ser fecundada.

 

EFECTES SECUNDARIS

 

            Un gran nombre de dones són susceptibles al tractament anovulatori amb progestàgens orals i manifesten tots o part dels següents efectes secundaris:

            Nàusees, dolor de cap, tensió dolorosa en les mans, augment de pes, disminucions de la lívid, depressió psíquica, dolor en les foses ilíaques, sensació de plenitud, fatiga, vèrtex, molèsties a les “pantorrilles”, acne o erupcions cutànies.

            A vegades, aquestes molèsties es manifesten sols en els primers cicles i cedeixen espontàniament al continuar el tractament. En altres ocasions la susceptibilitat es produeix davant d’una marca determinada i desapareix canviant simplement l’anovulatori. Però, insistim una vegada més en recordar que és el metge i no la pacient qui ha de decidir el que convé fer davant d’un trastorn d’aquesta naturalesa. Continuarem.

Cercar notícies
Agenda