Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXX)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXX)
  26/12/2016

 

La darrera setmana ens detinguérem reflexionant un poc sobre la masturbació inconscient i les derivacions, entre altres, del vocable “oananisme” referida al nom de Onàn (personatge de l’Antic Testament i del conegut com “coitus interruptus”, etc. Continuarem un poc més sobre el tema, que dona per a molt. S’estima imprescindible distingir la masturbació de l’adolescent de la de l’adult perquè ambdues no responen al mateix criteri psicològic. El desig espontani del xiquet, que busca sensacions plaenteres al seu abast, no es troba centrat en una zona “erògena”, que no existeix en ell; no ha comprovat que aquestes sensacions poden ser despertades en múltiples llocs del seu cos. I sembla ser que, progressivament, per tantejos i tractant d’obtenir una espècie de variant de la sensació voluptuosa, el xiquet arriba a una manipulació concrete que es tradueix en una masturbació almenys en una temptativa del cas. El desig de la presència d’altre no es manifesta fins més tard i l’impuls infantil no es fixa cap un col·laborador sexual determinat; qualsevol altre xiquet potser el seu camarada de jocs o el seu col·laborador. En la mesura que els jocs alliberen els mecanismes sexuals, aquests no apunten a un objectiu precís; el seu procés no està caracteritzat, sinó és essencialment heterogeni: poden ser carícies al coll, cosquerelles a les axil·les, calbots a les cuixes o, finalment, palpejar els genitals. Però malgrat aquests jocs amb els seus companys, el xiquet continua, sexualment parlant, fix sobre la seua persona. Havelock Ellis va introduir per designar aquest estat el concepte d’ “autoerotisme”, que caracteritza les manifestacions de la vida sexual centrades sobre el “jo”.

 

PODEM PARLAR DELS ACTES ESTADISTICS

 

            Seria més que erroni, desbaratat, qualificar de malalta o de perversa la tendència masturbatòria del xiquet. Resulta clar que els educadors especialitzats mai practiquen aquests errors; en canvi, la majoria dels pares defensen les velles idees, sense mostrar la menor comprensió. Intentarem demostrar el que es planteja d’una severa investigació quan s’equivoquen, per a la qual cosa serà molt interessant saber a quina edat comença a practicar-se la masturbació.

            Hirschfeld va establir la següent estadística, basada en 500 casos: 4 anys, 0,25%; 5 anys, 1,8 %; 6 anys, 1,80%; 4 anys, 2,30%; 8 anys, 2,80%; 9 anys, 3,20%; 10 anys, 5,30 %; 11 anys, 5,40 %; 12 anys, 15%; 13 anys, 13,70%; 14 anys, 15,50%; 15 anys, 11,40%; 16 anys, 9,80%; 17 anys, 4,60%; 18 anys, 2,50%; 19 anys, 1,60%; 20 anys, 1,50%.

            Segons les xifres transcrites, el 23% dels individus comencen la masturbació abans dels dotze anys; el 44,40% ho fan entre els dotze i els 14, i el 32,70% després d’aquesta edat.

            Les xifres de l’informe Kinsei són diferents. Segons elles, el 37% dels xiquets es masturben abans dels dotze anys; el 53% entre els dotze i els catorze, i la resta posteriorment.

            La diferència és deguda a que Hirschfeld va dur a terme les seues investigacions entre adolescents d’ambdues sexes, m’entres que Kinseyles les va realitzar únicament amb xicots essent un fet conegut, al temps que a més, les activitats sexuals de la jove comencen per termini mig un any més tard que les del sexe masculí.

            Respecte de la freqüència en la pràctica masturbatòria es citen casos malaltissos on s’arriba fins quatre o cinc vegades per dia i fins alguns més rars, en què resulta més elevat, però en aquests és sempre un fenomen patològic. Hesnard cita un subjecte de vint-i-tres anys que ho practicava diàriament fins setanta vegades i que abans de dormir-se situava el penis junt un timbre elèctric col·locat al seu llit per despertar-se immediatament si se li presentava una erecció. Normalment la freqüència mitja màxima se situa en una o dues vegades diàries i la mínima en una vegada cada quinze dies i la duració de la fase masturbatòria en els individus és de l’entorn de quatre anys, amb lleugeres diferències en més o en menys, essent pràctica rara durant tota la vida, segons els estudiosos, pel qual en aquest sentit, segons ells, la freqüència mitjana en aquest sentit no té valor.

            Les primeres temptatives de masturbació del xiquet obeeixen rarament a un raonament deliberat i conscient. La sensació de plaer provocada per una manipulació qualsevol sol ser deguda a l’atzar que l’origina en l’exercici físic, en uns tocaments o jocs casuals i no encaminats a aquest fi. És corrent que s’inicie pel fregadís de robes aspres, molt ajustades o amb costures que provoquen aquestes fregadisses. L’escola de Freud manté l’opinió de què la neteja dels genitals és suficient per atraure l’atenció sobre la sensualitat particular d’aquesta zona i impulsa a repetir després l’experiència voluntària de les sensacions agradables; segons Kinsey, per la seua banda, la majoria dels xiquets comencen els actes masturbatoris per simple curiositat.

            S’afirma també que l’exemple donat pels amics i companys de jocs no produeix el paper tan important que generalment es creu en la iniciació de les primeres temptatives, existint molts testimonis dignes de fe que proven que els xiquets obliden fàcilment aquestes exhibicions presenciades i que freqüentment tenen per a ells un significant més bé repulsiu, abans que incitar-los a la imitació.

            Tampoc és estrany que un especialista atenga en la seua consulta a pacients que practiquen la masturbació d’una forma totalment inconscient. H. Hellis descriu a una actriu militant d’un moviment a favor de la castedat i del pudor que certa vegada, llegint un fascicle sobre educació sexual que casualment havia arribat a les seues mans, va descobrir estupefacta que, sense percatar-se conscientment d’això, venia masturbant-se des de feia anys. Aquest exemple estigmatitza la singular mescla d’enyorança i de fanatisme tan extensa en el món modern, sobre tot tenint en compte que aquesta masturbació és freqüent en les dones, la regió genital de les quals queda fàcilment exposada a l’excitació quan practiquen el ciclisme, l’equitació o cusen a màquina, que obliga a elevar la posició de les cames, provocant una espècie de masturbació estimulada. Continuarem.

Cercar notícies
Agenda