"S'obri la terra i es tanquen els silencis"

  07/03/2021

 

 

“S'obri la terra i es tanquen els silencis”

 

La primera exhumació en el cementeri d'Alacant retorna l'esperança a moltes famílies de la Marina Alta de recuperar el cos dels seus represaliats pel franquisme 

 

R. RIBES FORNÉS

 

Arriben al llarg del matí amb el semblant seriós. Procedeixen de llocs diferents. S'acosten amb sigil, els ulls ben oberts. Han portat amb si una fotografia, cartes, còpies d'una sentència per judici sumaríssim, un anell. “Era de la meua àvia, li ho va posar al seu germà abans que el ficaren en la fossa, tenia 22 anys. Era com aquest”. És la neta de Teresa, una veïna del Verger que va perdre al seu espòs i al seu germà després d'acabar la guerra. Presos a Alacant, van ser afusellats i enterrats en el cementeri municipal. Com ella, més de 500 famílies -prop de quaranta de la comarca- van deixar allí als seus sers estimats. Més ben dit, no van tindre l'opció de traure els seus cossos d'alguna de les 38 fosses comunes que queden per exhumar en el camposanto. Durant anys, en diversos casos fins a 82, han cobert el seu dolor amb el silenci. Ara, la primera exhumació de represaliats del franquisme del cementeri de La nostra Senyora del Remei d'Alacant obri un fil d'esperança per a aquells que sempre van voler portar-li'ls amb si. La seua pretensió, almenys la de molts, no és una altra que la que descansen al costat dels seus.

Des que el passat 22 de febrer s'iniciaren els treballs d'exhumació de la Fossa X, familiars dels afusellats s'acosten al grup de treball per a preguntar per les actuacions i contactar amb algú que els parle del procediment. Fills dels represaliats s'han vist pocs, a diferència del que ha ocorregut en altres exhumacions. Són molt majors i la situació sanitària no fa recomanable eixir de casa. “En altres llocs -explica Alex Calpe, codirector dels treballs- sí que han vingut, i veus testimoniatges esquinçadors, gent de 80 anys plorant, històries escruixidores”. Però com ell diu, “hi havia moltes ganes que les fosses s'obriren” i la desfilada de familiars a Alacant, la majoria nets i fins i tot besnets, és quasi continu.

Els testimoniatges orals són “fonamentals” per a reconstruir els fets, afirma el codirector d'un grup d'investigació format per antropòlegs, arqueòlegs, forenses, documentalistes, historiadors i voluntaris que són els que estan treballant en la fossa. Pertanyen a l'Associació ArqueoAntro, encarregada de realitzar aquesta primera exhumació impulsada per la Generalitat Valenciana. Es va triar la Fossa X perquè va ser aqueixa la primera petició de familiars que va arribar a la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. Allí van ser depositats 11 cossos en 1940, entre ells els d'un veí de Dénia, Francisco Roselló Tomás, obrer i carabiner.

Perquè prosperen les peticions dels descendents interessats a recuperar els cossos, Miguel Mezquida, director arqueològic del projecte, considera que és molt important que s'organitzen les famílies. De moment, les futures intervencions estan encara en l'aire “però sempre serà més fàcil que s'òbriga una altra fossa si les famílies estan organitzades”, assenyala.

Arran de l'expectació que ha alçat l'inici de les excavacions, l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme del Cementeri d'Alacant ha vist com creixia el nombre d'afiliats, que ja supera el centenar. N'hi ha de la Marina Alta que tenen familiars en altres fosses i que s'han posat en contacte amb l'entitat per a intentar canalitzar la seua obertura. Els ajuntaments poden també interessar-se per l'exhumació d'alguna fossa i demanar una subvenció a la Conselleria de Qualitat Democràtica per a escometre el projecte, puntualitza Mezquida. En el cas que s'identifique algun cos després de realitzar les proves d'ADN, els familiars poden traslladar-ho en el seu propi vehicle i sense necessitat de contractar serveis externs. “La lluita de les famílies està ara en el fet que se'ls eximisca de les taxes per a enterrar-los, encara que molts ajuntaments -precisa Álex Calpe- no els posen cap problema”. 

 

UNA MONEDA EN LA BUTXACA

 

 Per als familiars, trobar-se a l'esplanada on estan la major part de les fosses i compartir històries i records és reconfortant. “Hem viscut amb molt de dolor, plorant de portes per a dins, amb una càrrega que no volem que porten els nostres fills”, comentava la neta d'un dels afusellats. Amb les exhumacions “s'obri la terra i es tanca un cicle de silencis, de plors, de pors, i les famílies necessitem tancar aqueix cicle”.

 Silenci, una paraula que es repeteix en tots els rogles. “La llei del silenci ha imperat en totes les cases”, comenta Inma Catalá Catalá en un grup format per veïns de Dénia. Inma i el seu germà Paco han anat hui el cementeri amb les seues cosines Rosa i Llavor Olmier Catalá. En el cas de les dues germanes, els detalls sobre la mort de l'avi, el 13 d'agost de 1940, es van silenciar, a casa era tema tabú. El pare d'Inma i de Paco sí que els va comptar coses de l'avi, com que a la seua casa del carrer Alberto Sentí de Dénia, Francisco Catalá Ruíz va rebre en alguna ocasió a Federica Montseny. Els va dir també que les visites en la presó d'Alacant, restringides als fills, s'aprofitaven per a portar menjar i també per a intercanviar cartes, que s'amagaven entre la roba i fins i tot entre els bolquers dels més xicotets. En una d'aqueixes visites, coneixedor que anava a ser afusellat, Quico, que era com ho anomenaven, li va dir al seu fill de 12 anys que portaria una moneda en la jaqueta perquè el pogueren identificar i recuperar el seu cos.

 La família té clar que la seua voluntat era estar enterrat amb els seus. “Anem al cementeri a posar flors a la iaia i està ella sola, quan el normal seria que estigueren els dos junts”, indiquen els familiars, “llevar-nos la possibilitat de portar-li flors i que estiga amb la seua gent és un càstig”. És una mica més que una qüestió de voluntats, és també una qüestió cultural, lligada a la nostra existència.

 Els seus familiars confien a poder recuperar el seu cos, que segons el mapa de fosses de la Generalitat Valenciana descansa en la Fossa XXVII. Res dona compte d'això. Està coberta de gespa, com la resta de l'esplanada on es reparteixen les altres. Sobre el lloc on se suposa que va ser llançat hi ha depositades unes flors.

 

RESTES INFANTILS

 

 Durant les excavacions de la Fossa X han aparegut restes infantils pertanyents, segons han explicat els responsables dels treballs, a xiquets no batejats o fetus traslladats en els anys 60 des de l'hospital, així com braços i cames amputades. Són les primeres capes i estava previst que així anara, ja que la fossa va tindre una vida útil que va des de 1938 fins a 1964. També ha aparegut una caixa amb llosetes dins que podria estar relacionada amb el robatori d'algun bebé. Els cossos dels represaliats republicans estarien en cotes més baixes, si és que no van ser retirats anteriorment. 

 L'any 1960, Teresa va poder recuperar el cos del seu marit, Joaquín, afusellat el 17 de febrer de 1943. Ella, una dona valenta i amb caràcter, estava a Alacant el dia en què el van matar i va aconseguir que li donaren terra en solitari. Es va traçar llavors una meta: portar-ho de retorn al Verger. Quasi vint anys més tard, el seu gendre, tirant mà d'uns diners extres, va aconseguir portar el cos de retorn a casa seguint els tràmits reglamentaris. A partir d'aqueix moment, l'objectiu de Teresa va ser recuperar també el cos del seu germà Andrés, solter, perquè descansara al costat dels del seu pare i la seua mare en el cementeri del poble. 

El “tiet” Andrés va ser assassinat el 16 de juny de 1942. Teresa s'havia presentat també en aqueixa ocasió en el cementeri d'Alacant per a acomiadar-lo. Abans que fora llançat a la fossa comuna, li va posar el seu anell, que portava les inicials T.A. i el nom del seu espòs. A casa guardava la parella, un segell idèntic en el qual es llig Teresa i les inicials J.S., les del seu marit. Seria la clau per a identificar-ho. Aqueix anell és el que guarda la família amb l'esperança que algun dia s'òbriga la Fossa XXXII. Al costat d'ell, un grapat de cartes que, com en molts altres casos, parlen de confiança en la justícia, de la cura dels fills, de la felicitat i de vides truncades. 

<<< Tornar a la portada