Del cotxe al iot de luxe

 Del coche al yate de lujo
  19/04/2021

 

Quan la demanda de serveis de les embarcacions d'alta gamma es converteix en una oportunitat de negoci

 

“Ací no hi ha marge d'error, has de cuidar fins al mínim detall”

 

R.R.F.

 

Els ports han sigut sempre motor de l'economia i de l'activitat. Fonts escrites, àmfores i restes de naufragis ens parlen d'intercanvis comercials, activitat pesquera i línies de passatgers en el port de Dénia des de fa més de dos mil anys. A través d'ell s'exportaven en un passat més recent les panses de la Marina Alta cap a destins tan dispars com França, el Canadà, Anglaterra o els Estats Units. Hui és la principal connexió amb les Balears -tant a nivell de passatge com de transport de mercaderies-, té una potent flota pesquera que fa de la nostra comarca un bon rebost de la mar i també una oferta d'activitats nàutiques i d'esbarjo que fan de la mar una oportunitat de negoci. En aqueix escenari, Vicente i Juanra Crespo van veure la possibilitat de reconvertir - o millor dit, reconduir- l'activitat de la seua empresa. Es van criar, com ells diuen, pintant cotxes en el taller del seu pare, on van aprendre l'ofici. Hui pinten vaixells d'alta gamma, alguns d'ells propietat d'importants empresaris i de figures mediàtiques com el mateix Zinedine Zidane. La nàutica s'ha convertit en el manteniment del seu negoci.

Gandia, Alacant i Dénia. Aquesta setmana Pináutica porta deu embarcacions al vol. És un volum important de treball per a una empresa que s'ha anat fent a si mateixa a poc a poc però que anualment duplica pràcticament el seu ritme de creixement. Juanra i Vicente Crespo López es van llançar en 2009 a pintar vaixells fora del taller. Tot va començar amb una proposta de Varadero Port Dénia. En Pinauto, negoci que regenten des de 2008, pintaven principalment cotxes, però també un altre tipus de vehicles i xicotetes embarcacions com l'havien fet al costat del seu pare en Ancrefor, el taller que va regentar Antonio Crespo durant quasi quaranta anys i fins a la seua jubilació. Van acceptar la proposta de la família Noguera i van començar a eixir del taller per a treballar amb embarcacions de major eslora, que evidentment no cabien en les seues instal·lacions. “Vam haver de muntar un equip específic de tres persones”, recorda Juan Ramón. Perquè la resta de l'activitat, com ara, continuava en Pinauto. 

El bo que té aquest negoci, comenta el menor dels germans Crespo, és que els vaixells s'han de polir cada any, la qual cosa s'aprofita també per a reparar, pintar i posar a punt per a la temporada, “i si el client ha quedat content -afirma- repeteix”. Juga també al seu favor que els propietaris de vaixells de luxe solen canviar d'embarcació amb freqüència, possiblement cada tres anys. I en tot aquest món, per a molts desconegut, la qual cosa millor funciona és el boca a boca. Sobretot entre els capitans. “El capità no escatima, vol que tot estiga correcte, en el seu lloc, perquè el propietari vol gaudir del vaixell i no tindre problemes, i són ells, els capitans, els qui busquen, els qui fan el tracte i els qui fan córrer la veu quan el treball està ben fet”, explica.

Cada temporada anava creixent la demanda -“anàvem pujant un esglaó”, comenta Juanra- fins al punt que la facturació de Pináutica en els últims 4 o 5 anys quasi ha triplicat la de Pinauto, les dues marques comercials de Pinauto Marina S.L. Com ell diu, “la nàutica és ara el manteniment del negoci”, amb set treballadors en constant reciclatge i alguna contractació temporal quan l'empresa no dona proveïment. 

Els germans Crespo són conscients de la importància de tindre personal qualificat, no tot val. “Treballem amb vaixells que poden valdre 7 milions d'euros però també uns altres de 14, amb eslores per exemple de 35 metres… i són clients que repeteixen anualment, per la qual cosa no pot haver-hi marge d'error i els terminis de lliurament són importantíssims”, asseguren. El seu és un treball “molt exigent i de molt de compromís” i a vegades s'han vist obligats a rebutjar alguns encàrrecs per no poder atendre'ls. 

És també un ofici sacrificat i en el qual cal fer malabars “perquè sempre estàs a dalt i a baix”. Treballen no sols en els varadero de Dénia, també a Gandia, La Vila Joiosa, València o Alacant per exemple. A vegades ocorre que el varadero està ocupat, les embarcacions es desvien a altres poblacions i ells es desplacen allí per a pintar-les. Altres vegades reben els encàrrecs directament des d'allí. I no tot es pot atendre, en alguna ocasió han hagut de subcontractar. Han arribat a estar cinc mesos fora per treball i han rebut ofertes des de Marbella i també des de França. 

Fa unes setmanes, l'equip de Pináutica va estar a Eivissa, d'on rep moltes peticions de pressupost per a embarcacions que, si és acceptat, a vegades després es pinten en el varadero de Dénia. Unes altres, allí mateix. És el cas del vaixell de l'entrenador del Reial Madrid Zinedine Zidane, en el qual van estar treballant durant el mes de març per segona vegada. Ho van fer ja en el 2019, però en el 2020 no va ser possible pel confinament, compte Juanra.

Cita altres dos personatges mediàtics relacionats amb el món de l'esport: Álex Pella, client durant anys i per al qual treballen a Dénia, i Carlos Sainz, per al qual han treballat durant huit anys des d'Alacant. El nou propietari de la seua embarcació, ara a Eivissa, ha passat també a ser client seu. Com ell diu, una mostra més que el boca a orella i el treball ben fet són les dues coses que millor funcionen.

Entre els seus clients hi ha molts empresaris espanyols i propietaris estrangers de grans embarcacions, com a russos o alemanys. Reconeix que els propietaris de vaixells de luxe solen ser molt “perepunyetes”. En una ocasió li van demanar que pintara les escombretes del wc d'un vaixell amb una pintura que simulara l'or. Va descobrir que les escombretes estaven banyades en or “i per tant cap pintura que ho imitara anava a quedar bé”. Així que, amb el consentiment del propietari, va contactar amb un joier que li aconsellara i se'ls va donar un bany en or. “Com veus”, diu, “en aquest món no hi ha fre”.

<<< Tornar a la portada