100 imatges per a reconstruir una època

  • 100 imágenes para reconstruir una época
  • 100 imágenes para reconstruir una época
  • 100 imágenes para reconstruir una época
  19/09/2021

L'arxiu gràfic de la República i la Guerra del 36 reunirà fotografies inèdites i ens acostarà a una Dénia desdibuixada

El projecte posat en marxa pel Museu Arqueològic de Dénia inclou una altra ambiciosa actuació: la creació d'un arxiu gràfic de la República i la Guerra del 36. L'arxiu inclourà imatges inèdites i pretén aconseguir les 100 fotografies. Algunes ja es coneixen, però un bon número formaven part d'àlbums familiars o dormien en el calaix dels records de particulars que ara han accedit al fet que vegen la llum. Són fotografies preses entre els anys 1931 i 1939 que poden ajudar-nos a conéixer una mica més un període important de la nostra història més immediata. Elles ens permetran fer el retrat d'una època una miqueta desdibuixada. Molts dels vestigis d'aquella Dénia republicana i d'aquella contesa bèl·lica han desaparegut i no es conserven a penes imatges, a diferència del que ocorre amb les dues primeres dècades del segle XX.

Per a l'elaboració de l'arxiu gràfic es comptarà amb fotografies dels fons del Museu Etnològic de Dénia però també amb fotografies que han sigut prestades per particulars per a la seua digitalització i conservació amb bona resolució. Entre elles, com indica Josep A. Gisbert, director del museu, “fotografies inèdites meravelloses”. Cita una imatge de l'Ajuntament de Dénia amb la bandera republicana onejant que recorda a la coneguda de la crema dels retrats dels reis Alfons XII i Alfons XIII pintats per Domingo Llorens; la foto d'un acte d'homenatge a la vellesa, presa en Marqués de Camp, en la qual polítics i falleres posen amb els ancians davant el balcó d'un edifici adornat amb la bandera de la República; o aquelles que fan referència a la celebració d'una anomenada Festa de la Flor o dels carnestoltes.

Les fotografies ens donen també informació sobre l'arquitectura de l'època, ens permeten comparar amb l'actualitat i detectar els canvis que ha experimentat el patrimoni. Gentilesa d'Inmaculada Navarro Morales és una altra fotografia realitzada enfront de la façana de l'Hotel Comerç, coneixedor de tot quant ha esdevingut a Dénia des que va obrir les seues portes en 1888. Enfront de la porta de l'establiment va ser retratat al volant del seu cotxe Albí Carrió Oliver, mort en 1933. Advocat de professió, estava casat amb Irene Romany i va ser regidor de la República. Al costat d'ell apareixen diversos personatges de l'època i al fons es veuen perfectament els magnífics taulells que encara adornen la façana del Comerç, si bé la cartelleria actual fa que l'aspecte d'aquesta última siga bastant diferent. 

Gisbert cita dos llibres de la historiadora de Pedreguer Teresa Ballester -La Segona República a la Marina Alta i La Segona República a Dénia- que recullen important material gràfic sobre l'època. Inclou imatges cedides en el seu moment per l'Arxiu Municipal i el Museu Etnològic de Dénia, i entre elles un bon nombre de postals digitalitzades. Des de llavors fins ara, afig, hi ha hagut un escàs procés de digitalització de material sobre l'època.

Si bé el treball de Teresa Ballester va permetre descobrir moltes fotografies desconegudes fins llavors, subratlla Gisbert, el llibre fonamental per a la difusió de la memòria gràfica de la República va ser anterior. Es tracta de Dénia.1881-1980, publicat a principis dels anys 80 “gràcies a la perícia absoluta de Pep Romany i Emilio Oliver Sanz de Bremond”, destaca el director del museu. 

Fonamentals són també les fotografies de l'estudi Loty, pertanyents al Ministeri de Cultura, i les postals del fotògraf francés establit a Barcelona Lucien Roisin sobre els primers anys de la República. Antonio Passaporte, que va treballar per a Loty com a expert en fotografies de monuments i paisatges i després va ser fotògraf de guerra, reuneix unes 52 fotografies “magnífiques” sobre la Dénia de l'època que farien possible allò d'establir un abans i un després “amb resultats sorprenents”, com a precisa l'impulsor d'aquest nou projecte de recuperació de la memòria gràfica dels anys 30.

La col·laboració veïnal és fonamental per a recuperar li memòria adormida de la ciutat. Traure a la llum fotografies inèdites com les de la fàbrica de joguets de Vicente Fons, situada en el llavors carrer Méndez Núñez (Fora Mur), obri les portes a recaptar nova informació sobre els joguets de la seua producció i els personatges relacionats amb la seua activitat. Va ser una fàbrica xicoteta el propietari de la qual es va establir després a València, però és el pretext perfecte per a parlar, per exemple, de la col·lectivització de les fàbriques de joguets durant la guerra per a la fabricació d'armament. 

Josep A. Gisbert anima a totes aquelles persones que tinguen fotografies anteriors a 1960 al fet que les cedisquen per a la seua digitalització a fi de mantindre viva la memòria en imatges de la ciutat. Una bona fórmula per a preservar la identitat sense perdre de vista els orígens.

Subscriu-te!