28-J: Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+: Existeixen tres tipus de persones: les que saben comptar i les que no 

  • 28-J: Día Internacional del Orgullo LGBTIQ+: Existen tres tipos de personas: las que saben contar y las que no
  • 28-J: Día Internacional del Orgullo LGBTIQ+: Existen tres tipos de personas: las que saben contar y las que no
  26/06/2021

NELIA HIGUERAS

Tenim el malíssim costum (que ja quasi s'ha convertit en necessitat) de voler classificar-ho tot i, al final, sempre ens acaba passant que, com més aprofundim en la naturalesa de les coses, més diversitat i varietat es presenta davant els nostres ulls, convertint aqueix sistema que ens creguem en un arcaic i profà intent inútil de controlar l'incontrolable (però que, certament, alhora ens brinda -si ens atrevim a mirar- un meravellós ordre universal ple de pluralitat en el qual tot té cabuda). I per això hui, en el mes de l'orgull del divers, vinc a explicar-vos que jo no sé (ni vull saber) comptar. 

Quan som xicotets volem, per damunt de tot, sobreviure en l'entorn en el qual hem nascut. I, si hi ha una cosa que ens ve assignada de naixement, si hi ha alguna cosa que en totes les famílies i societats de totes les cultures ens diuen, és que si has nascut amb penis eres un home i si has nascut amb vulva eres una dona. I, a més que, en funció d'això, el teu rol, el paper que s'espera exercisques en la teua tribu, es regirà per unes normes morals socialment acceptades que dependran de l'entorn social i familiar: des de “si eres dona cuidaràs dels xiquets” fins a “si eres home no pots plorar”. Aquests estereotips de gènere els entenem des de ben xicotets i fem tot el possible per complir-los. Perquè volem sobreviure, volem encaixar i volem ser estimats. 

Però hi ha ocasions en què algunes persones no se senten identificades amb aquest rol (masculí o femení per defecte) imposat pel seu sexe, pels seus òrgans reproductors, que al seu torn és modelat per tot el seu entorn. Hi ha ocasions en les quals la seua identitat de gènere (terme encunyat en 1955 per John Money) li crida des de bé endins, segons com veu que els altres construeixen la seua identitat des d'aquests estereotips, que ela doble misme s'identifica amb una altra identitat que no és l'assignada, que no és la imposada. I trencar amb aquestes expectatives socials suposa, per a molts, un xoc. 

Doncs bé, aquesta identitat de gènere es construeix entre els 2 i 4 anys d'edat segons apunta l'antropòleg Juan Gavilán (sí, tan prompte). Però, depenent de l'entorn i segons l'experiència viscuda, serà més o menys fàcil contrariar a la seua família i al seu entorn perquè li tracten com realment és, dins de la identitat de gènere amb la qual realment se sent identificade. 

Al llarg de la Història les persones trans han sigut vistes de diferents maneres per la societat, però sempre han existit: en totes les cultures i en tots els estrats. El com aquest tercer gènere ha sigut acceptat en cada cultura ha depés principalment de les jerarquies de poder establides i del que aquestes decideixen sobre el que està bé o mal vist. 

Podem posar com a exemple de societats que han acceptat el tercer gènere la nativoamericana, en la qual els indis nord-americans cridaven “dos esperits” a les persones transgènere i els atribuïen el poder de sanar, o els més de cinc milions censats d'hijras, el tercer gènere que hi ha a l'Índia, que conviu de manera perfectament integrada amb els altres dos.

Encara que més tard, quan les religions monoteistes i patriarcals van començar a guanyar terreny, les normes socials es van tornar més estrictes i es va atorgar el màxim poder possible a l'home cis heterosexual, relegant altres maneres de ser i viure a l'otredad; que automàticament va ser perseguida, castigada i repudiada. Hui encara ens estem intentant deslliurar d'aquesta herència per a incloure en la nostra societat tota aqueixa diversitat que, per motius de poder, s'ha quedat fora. 

El mateix ocorre amb l'orientació sexual, sobre la qual també hi ha molt a dir. Segons apunta Foucault, és interessant tractar el tema des de dos punts de vista diferents: el sexual-reproductor, biològic (mantinc relacions sexuals per a tindre descendència), i el del plaer, molt vinculat a la moral social. 

Forma part de la nostra identitat personal el que ens dona plaer, la qual cosa ens atrau, la qual cosa es configura com el nostre desig (a tots els nivells), però és inevitable esmentar que, històricament, com aquest plaer sexual és vist socialment s'ha usat com una manera de controlar a la pròpia societat. 

Se sol tendir a pensar que a la Grècia i Roma antigues la sexualitat estava lliure de moralitat, però l'historiador Paul Veyne ha descobert que els principis morals que atribuïm hui al catolicisme sobre que la sexualitat únicament tinga fins reproductors, que el plaer sexual és un pecat que convé ser evitat, i que les famílies siguen monogámicas eren principis que ja estaven instaurats llavors. 

Aquests principis (llavors, més tard amb el catolicisme i en la pròpia actualitat) serveixen per a modelar la societat i que es moga a l'uníson, amb l'objectiu que, bàsicament, no done problemes a qui ostenta el poder. I per això la repressió, el repudi i el càstig a tot el diferent. Perquè, com ja he apuntat anteriorment, no volem ser expulsats de la nostra tribu i reprimirem el nostre sentir quant siga necessari per a aconseguir-ho. 

Ara bé, gràcies a que hem pogut observar com altres cultures tracten aquests temes tan identitaris, i sumats a aquest nou interés a observar-nos a nosaltres mateixos i a identificar el nostre desig acceptant que tenim una manera única de gaudir el plaer, ha arribat el moment en el qual podem començar a mirar-nos com a éssers en constant canvi, alliberant-nos a poc a poc d'unes etiquetes i uns prejudicis que només ens engabien i ens roben llibertat. 

Estem, de fet, en el moment perfecte per a replantejar-nos-el tot, per a desconstruir-lo tot. I no, no es pot triar qui t'atrau; a algunes persones els atrauen altres persones del seu mateix gènere (homosexuals), de diferent sexe (heterosexuals), uns altres se senten atrets per tots dos (bisexuals), pel seu intel·lecte independentment de tota la resta (sapiosexuales) o per altres característiques que no tenen a veure amb el gènere (pansexuales). I tot això tenint en compte que aquestes paraules són tan sols etiquetes, que ens estem descobrint tota la vida i que hui som així, però demà qui sap. 

Però el més bonic de tot és que cada vegada més aquestes persones, cadascun de nosaltres, senten, sentim, que poden mostrar-se al món tal qual són sense exposar-se a un perill físic o psicològic real. 

Cada vegada més i en més espais. 

Perquè encara queda moltíssim per fer, portem quasi tota la Història de la Humanitat amb uns paràmetres massa rígids que ens han fet un mal desmesurat. 

Però la societat està canviant de la mà de les noves generacions. Elles, a través de la divulgació en les seues pròpies xarxes i canals, estan visibilitzant d'una manera activa i fort aquesta diversitat, des de la seua experiència pròpia i amb referents tan potents com Butler o Beauvoir. Elles estan plantejant un món nou en el qual tot tinga cabuda i en el qual no es done ja mai més res per assegut. 

Fem nosotres també, des de l'amor, que aquest món nou siga possible. Pel seu futur i pel nostre. 

 

 

 

<<< Tornar a la portada