ACIF-Marina Alta: 25 anys de lluita contra el foc

“Tan vàlid és un voluntari que participa en l'extinció com el que dedica les seues hores a vigilar per a detectar immediatament qualsevol conat d'incendi”

R.R.F.

Parlar d'incendis en les últimes dècades del segle passat estava a l'ordre del dia. Les muntanyes de l'interior de la comarca i també els del litoral, amb el Montgó acabat de declarar Parc Natural, van ser pastura de les flames en més d'una ocasió. Es va crear una espècie de psicosi col·lectiva. Els dies de molta calor, quan estrenyia el ponent, o aquells en els quals el llebeig bufava a pler, com sol ocórrer a l'estiu, eren els més temuts. Per una imprudència o per causes naturals, atribuïts a piròmans a vegades o amb el fantasma de la construcció planejant sobre ells en unes altres, els incendis es van convertir en una amenaça més contra un ric patrimoni natural que ja de per si mateix es trobava bastant danyat. Va sorgir així l'any 1996 ACIF-Marina Alta, una agrupació de voluntaris que es va plantejar lluitar contra el foc. Com? Primer amb la prevenció i, si es feia necessari, intervenint al costat dels bombers en l'extinció del foc. Compleixen ara 25 anys amb la ferma convicció que “la prevenció és el més important”, com diu el seu president, Paco Soler, i afortunadament amb un panorama menys desolador enfronte.

Els primers anys van ser durs, molts incendis, moltes intervencions i el pes de l'etiqueta d'ecologistes, en aquells dies mal vistos des d'alguns sectors de la societat: aquells els interessos econòmics dels quals xocaven amb la preservació del medi ambient i els qui alimentaven falses creences com que eren ells, els defensors de la naturalesa, els qui soltaven rates i serps en el Montgó. ACIF-Marina Alta, centrat en la vigilància, l'extinció i altres actuacions que els van fer a poc a poc estar més prop de la societat -reforestacions, plantacions, eixides al camp- va ser a poc a poc guanyant-se el respecte i la consideració de la ciutadania fins a aconseguir la implicació municipal en el seu projecte, amb la cessió d'una autobomba primer -l'any 2000- i, més recentment, un local que s'ha convertit en la seua base d'operacions. Va haver-hi també col·laboracions puntuals per a material, com les donacions realitzades pel Rotary Club o AMC. Hui, amb 20 voluntaris acreditats per a intervenció en cas d'incendi forestal i altres 20 encarregats de les tasques de vigilància, que van començar l'últim cap de setmana de maig, la coordinació amb el consorci de bombers, els ajuntaments i les forces de seguretat és total.

Paco Soler, que porta més de cinc anys al capdavant de l'entitat, subratlla que han canviat molt les coses des que ACIF-Marina Alta va començar a caminar. “Quan jo vaig entrar de voluntari venia de Creu Roja, era l'època dels grans incendis i volia fer alguna cosa, posar alguna cosa de la meua part, perquè la història no es repetira una vegada i una altra”, compte. Per a ser voluntari mediambiental, sosté, “un no té per què ser necessàriament ecologista”. Ell no es defineix com a tal, sinó “com una persona respectuosa amb el medi ambient”. Com ell diu, “a ningú li agrada que es creme la muntanya”, i per això cree que són fonamentals la prevenció i la vigilància. “Tan vàlid és un voluntari que participa en l'extinció com el que dedica les seues hores a vigilar per a detectar immediatament qualsevol conat d'incendi”, assenyala.

La detecció precoç, subratlla Soler, “és importantíssima”. Ara, afig, “hi ha més mitjans per a la vigilància i la prevenció, la qual cosa té també una funció dissuasiva, i el despatx automàtic d'emergències funciona molt bé, per la qual cosa molts incendis es queden en conats”. I a més, remarca, “hi ha una major conscienciació ciutadana”, que també ajuda. 

En el seu haver, els voluntaris de la Marina Alta -una de les sis agrupacions d'ACIF del territori valencià- tenen una llarga llista d'incendis dins i fora de la comarca, però també labors de protecció i educació mediambiental, neteges d'espais naturals -com la retirada de fuel en la costa gallega després del desastre del Prestige en 2002-, plantacions d'arbres i dunes, la participació en un projecte per a l'elaboració d'un cens de rapinyaires nocturns o l'edició d'un disc en homenatge al Montgó, també en 2002, en el qual van participar grups de la comarca com la Rondalla Vent, Pols i Pua, La Romàntica Alternativa del Saladar o Pinka, així com cantants i formacions amb una llarga trajectòria musical com Maria de la Mar Bonet, Lluís Llach o Al Tall. Van participar al principi de la pandèmia en les tasques de desinfecció de carrers a Dénia, el dilluns assistiran a una xarrada sobre prevenció d'incendis que ofereix Conselleria a la Casa de Cultura de la ciutat i hui dissabte estaran en la marjal de Pego-Oliva participant en una campanya de neteja del paratge natural. Són xicotetes accions que moltes vegades no es veuen però que sumen.

Els quaranta voluntaris de hui poc tenen a veure amb els que van donar llum a aquesta aposta de protecció mediambiental a la fi del segle passat. Poc perquè estan més formats -no hi ha ningú que participe en l'extinció d'un incendi forestal sense tindre l'acreditació requerida-, tenen el material adequat -encara que sempre hi ha coses que renovar- i disposen de cinc vehicles en condicions per als desplaçaments i les intervencions, entre ells dues autobombes. I molt a veure perquè, cal no oblidar-ho, segueixen en actiu diversos dels fundadors. Dones, encara que sempre n'hi ha hagut, són poques “però no tenim la porta tancada per a elles”, assenyala Paco Soler. 

El perfil del voluntari és el d'un home de mitjana edat, moltes vegades amb experiència en extinció d'incendis perquè ha pertangut a alguna brigada forestal, opositor a bomber “o simplement gent conscienciada amb el tema mediambiental”, afig el president de l'agrupació. En cas d'incendi, depenen directament del 112 i des de fa uns anys, organitzen les guàrdies de manera coordinada amb tots els organismes implicats, entenga's bombers, agents mediambientals, policies, Guàrdia Civil, ajuntaments, la direcció del Parc Natural del Montgó i organismes de Protecció Civil de Dénia, Xàbia, Pedreguer i Gata. “És la millor manera de coordinar-se”, precisa, “se sectoritza l'àmbit d'actuació i d'aquesta manera s'evita que ens solapem els uns als altres”.

Durant l'estiu, des de l'últim cap de setmana de maig i fins al 3 d'octubre, els voluntaris d'ACIF-Marina Alta realitzaran diàriament tasques de vigilància i prevenció en el Montgó. Per a uns l'estiu és sol i platja. Per a ells, sol i muntanya.