Beniarbeig aprova el seu Pla General que destina 261.390 m² per a 504 nous habitatges i estableix un màxim de població de 3.995 habitants 

És el primer PGE que veu la llum a la comarca i permetrà regularitzar les cessions de terrenys que es van dur a terme per a construir el nou col·legi i la zona esportiva

El municipi de Beniarbeig és el primer de la Marina Alta que compta amb un Pla General Estructural (PGE), i que ha sigut fruit de la gestió i negociació dutes a terme durant les dues últimes dècades. Un document que reclassifica 261.390 m² a sòl urbà per a poder construir 504 nous habitatges principalment sobre la partida de Rases -en direcció al municipi veí de Sanet i Negrals-, que constitueix la zona d'expansió del nucli urbà.

La Conselleria ha aprovat un pla, que ha sigut celebrat des de l'Ajuntament ja que determinarà les pautes per al futur desenvolupament urbanístic del municipi i la regularització d'algunes actuacions consolidades. En aquest sentit, l'alcalde, Juan José Mas, s'ha referit a les cessions de terrenys particulars que es van efectuar en el seu moment per a poder construir el nou centre docent i l'àrea esportiva, i que ara queden regularitzades en aquest document, la qual cosa permetrà executar les compensacions als seus antics propietaris.

És un pla amb totes les limitacions pròpies que recullen les lleis urbanístiques i la pròpia estructura d'un terme municipal tan reduït i consolidat, i que deixen escàs marge per a la creativitat o l'arbitrarietat. Això si, ha mantingut la línia de consens a través dels governs de diferent signe que han dirigit l'Ajuntament en les últimes legislatures. No es contemplen excessives dissonàncies sobre el patró urbanístic consolidat en un terme municipal de tot just 7,40 Km². Potser no es tracta del que haguera preferit l'actual executiu, “però tampoc és un mal pla”, es conforma l'alcalde. “Volíem que s'aprovara perquè ja era el moment després de 20 anys, i a partir d'ara ja es podran proposar les modificacions que resulten més convenients per al poble”, aclareix. “Potser es podrien haver aprofitat moltes de les zones que s'han catalogat com a inundables”, es lamenta Mas. 

El document estableix el desenvolupament del municipi amb els models de ciutat compacta, i retalla les altures dels habitatges del nucli urbà que seran de planta baixa i una sola altura. Els 4 sectors de nou desenvolupament (tres d'ús residencial per les zones de les urbanitzacions Mirabons i Muntanya Corona i un d'ús terciari) se situen tots ells adossats al sòl urbà, i es desclassifica un sector de 266.717 m² se solc allunyat del nucli urbà i situat en una zona d'alt valor paisatgístic o paisatgístic.

En el seu conjunt, el sòl urbà suposa un total del 9,65% del terme municipal; el sòl urbanitzable el 2,89%; i el sòl no urbanitzable el 87,46%. El pla preveu un estàndard dotacional de 20,8 m² de zona verda per habitant, just el doble del que exigeix la llei (10 m² per habitant). A més, es construiran 182 habitatges de protecció pública. L'actual polígon industrial manté el seu marge de creixement cap a la zona esportiva. 

COMPENSACIONS DE TERRENY

La prioritat després de l'aprovació del PGE per part de la comissió territorial d'Urbanisme és, segons apunta l'alcalde, executar la reparcel·lació per a dur a terme la compensació als propietaris dels terrenys que van ser cedits en el seu moment, mentre avanzava lentament la tramitació del document, per a la construcció del nou centre escolar i la zona esportiva. “Tindre el creixement del poble determinat i que aqueixes persones que van cedir terrenys puguen recuperar les parcel·les que le corrresponden” són les dues grans notícies que deixa el PGE segons l'alcalde. “Al final, crec que ha valgut la pena tant d'esforç”, insisteix, alhora que fa extensible l'assoliment amb els seus predecessors en el càrrec, els ex alcaldes Vicente Cebolla i Luis Gil, i agraeix “la paciència” de l'arquitecte que ha dirigit les actuacions, Quico Forqués.