De la Banca Comes a la Llar dels Jubilats de Pedreguer: els germans Josep Antoni i Clementina han fet grans donacions de patrimoni al poble de manera generosa

De la Banca Comes a la Llar dels Jubilats de Pedreguer: els germans Josep Antoni i Clementina han fet grans donacions de patrimoni al poble de manera generosa
  31/08/2020

La nova seu per a la gent major completa, junt amb la Plaça de l’Amistat, un complex lúdic cultural de quasi 1.000 m2 

El centre públic ja funciona però amb molta cautela, mentre confia en ampliar els usos i obrir el servei de cafeteria en pròximes dates

 

LLUÍS PONS

 

Recorden els germans Josep Antoni i Clementina Comes entre les llampegades de lucidesa que els permet l’edat -ell ha complit enguany els noranta i ella els frega- que abans d’aplegar a la meitat del segle passat, sent ells uns xicons, la cambra de la seua casa familiar que servia de magatzem i el pati posterior sempre estaven plens de xiquets del poble que anaven a jugar. Que quan alguns dels amics de l’escola els feien algun favor -per exemple de deixar-los la goma d’esborrar- ho feien de gust però a canvi que els autoritzaren a anar a jugar-hi. I que el seu pare, un reputat comerciant de la pansa reconvertit a banquer, no els deia mai res, pel molt grossa que fora la dolinteria de la xicalla. Josep Comes i Martí, com li deien al pare, “era un home molt treballador i que la gent estimava molt”, precisa el seu fill. Un home que havia fet fortuna amb el comerç de la pansa amb Inglaterra i que desprès va crear la Banca Comes -el primer centre creditici del poble- en eixe mateix lloc. 

En les últimes setmanes, quietament i de manera molt discreta per les circumstàncies sanitàries, eixe emblemàtic immoble del carrer Ventura Costa de Pedreguer, ja de titularitat pública, ha reobert les portes com a nova seu per a la gent jubilada del poble i amb el nom dedicat al banquer. És un edifici molt sigular i no només per la seua història sinó també per com aplega a mans de l’Ajuntament, formant part de l’important conjunt patrimonial que els germans Comes han cedit de manera gratuïta al seu poble -a més d’aquest local, també el pati reconvertit en la Plaça de l’Amistat i l’immoble conegut com La Musical-. Un gest tan generós com poc habitual pels temps que corren, i que deixa una jocosa estampa del que seria un món a l’inrevés: el patrimoni d’una banca que passa de manera gratuïta a mans del poble, i a més sense desnonament.

“Els banquers d’abans no eren com els d’ara”, matisa Josep Antoni, que haguera pogut acabar molt fàcilment com el seu pare -la seua esvelta figura l’haguera ajudat sens dubte en el seu paper-. Paradoxalment la seua vocació i la seua humanitat el van fer prendre un camí antagònic al de les finances, el del sacerdoci. 

“En aquells temps el meu pare va ajudar a molta gent del poble”, insisteix, entre ells alguns dels novells empresaris que s’aventuraven en la incipient indústria del vímet. Passats els anys cinquanta, una destarotada operació financera va acabar amb la Banca Comes que va ser absorbida pel Banc Popular, que va instal·lar la seua primera seu en les mateixes oficines de la planta baixa. 

Per als germans Comes, que no han tingut descendència, el fet de donar el seu patrimoni privat al poble el consideren d’allò més natural. “M’agradaria que estimulara la generositat de la gent del poble, i que si algú poguera que ens imitara”, afirma Clementina. La menuda dels tres germans -tenien una germana major que li deien Pilar i que va faltar amb només 17 anys- recorda que el seu pare tenia bon cor, i que sa mare era molt generosa. 

Els dos germans viuen junts des de fa molts anys a cavall entre València i Pedreguer. Els hiverns, a la capital; però per combatre els calors de l’estiu a la comarca, a l’ombra de la porxada que cobreix tres quartes parts de la “caseta” -com diuen els pedreguers a les vivendes de l’extraradi, siga quina siga la seua dimensió- de la Partida Barranquet. Es tracta d’un casalot de base quadrangular que el seu pare va comprar quan declarava runa i que va transformar en una llar molt confortable on es respira tranquil·litat, d’aspecte senyorial combinat amb cert caire rural. La parella se sent molt a gust entre les columnes d’autèntica tosca de Xàbia de l’exterior i les robustes bigues de mobila que sostenen el sostre, a més dels majestuosos pins que ells mateixos van plantar quan eren menuts i que fan ombra a la verge entrada terrosa de la caseta. 

LA PLAÇA DE L’AMISTAT I LA MUSICAL

La primera donació va ser la del lloc on es va alçar la Plaça de l’Amistat, un solar on hi havia un bar conegut com la Pajarera. Al juny de 2002, sent alcaldessa Teresa Ballester, s’inaugurava la plaça vorejada per dos porxes i que en una reforma recent s’ha recobert amb una pèrgola que dona ombra a l’hora que protegeix de les inclemències de l’oratge. Un lloc reamortitzat a base de trobades socials i culturals a l’aire lliure i que -com passava en el segle passat- continua sent pati de joc per a la xicalla, ara de les generacions més recents. De fet, un dels il·lustres xiquets que s’han criat en eixe escenari, cal suposar que patejant baló, és el futbolista pedreguer José Luis Gayà.

La Plaça de l’Amistat, amb la cara vista al Carrer Mestre Serrano, enllaça pel patí posterior de la Llar de Persones Jubilades, formant un complex lúdic cultural de vora 1.000 m2 -comptant les tres plantes de l’immoble- que uneix una banda i l’altra d’una illa de cases molt pròxima al centre.

Ara queda pendent la intervenció sobre el tercer dels immobles, que com bé diu el seu nom servirà de seu per a l’associació musical del poble, tal i com va quedar aparaulat a l’hora de formalitzar la donació. L’Ajuntament busca ara vies de finançament per tal de poder dur endavant el projecte de reforma de l’edifici.

EL POBLE POT ESTAR MOLT AGRAÏT

L’alcalde, Sergi Ferrús, ha participat en l’últim tram de les negociacions que conclogueren amb la formalització de les donacions. Considera que ha estat una gran sort per a Pedreguer i que “el poble pot estar agraït i satisfet de tindre als germans Comes entre els seus veïns”. Des de l’Ajuntament ja se’ls va imposar en el seu dia l’escut d’honor de la Vila de Pedreguer, com a mostra d’agraïment. 

A Ferrús li haguera agradat haver celebrat l’obertura de la Llar de les Persones Jubilades i que els germans Comes disfrutaren del moment, però l’actual conjuntura no ho permet. De moment ja s’esta utilitzant com a seu del col·lectiu de gent major, i també per algun encontre de grups i tallers municipals. En els pròxims dies s’espera obrir el servei de bar i cafeteria, i també anar ampliant els usos lúdics i culturals. 

Subscriu-te!