Dels fogons al volant: El somni d'una jove xalonera que aspira a ser pilot de rallies

Va créixer entre fogons i menús en un popular restaurant de Xaló que sempre va conéixer com el negoci familiar. Però al mateix temps va heretar l'afició als pistons i culates del seu pare, un gran apassionat al motor. Quan el progenitor va proposar a l'adolescent comprar una scotter, aquesta la va rebatre quasi amb rebel·lia. “Li vaig advertir que la scotter no anava a eixir del taller, jo el que volia era una moto de carretera”, afirma Aixa Costa, una jove xalonera que hui, amb 25 anys, aspira a ser pilot de rallies. Porta ja més d'un any de copilot en un Peugeot 106 de 120 cavalls formant equip amb la seua parella, Elías Vicens, amb el qual comparteix carreres i aventures. Just aquest passat cap de setmana han participat en el 27 Ral·li La Nucia que ha passat per Xaló i el Coll de Rates amb un resultat més que satisfactori.

Res més obtindre el permís de conduir es va llançar a les quatre rodes. Va adquirir un Corsa de segona mà de l'any 97, amb 60 cavalls de potència, que va transformar ella mateixa en el seu propi garatge per a convertir-lo en el seu primer vehicle de ralli. Va comprar suspensions per internet per 130 euros, un baket (el seient especial per a d'aquesta mena de cotxes), els arnesos d'enganxament i unes rodes gastades. Va ser la seua primera gran inversió en aquest món. El va ajudar Elias i amb ell es va llançar a rodar per circuits tancats com el d'Alzira. “Passàvem tot el dia donant voltes”, recorda Aixa.

Però calia fer el salt a les carreres. Llavors, a principis de 2020, van adquirir un Peugeot 106 també de segona mà i del mateix any que l'anterior, però amb 120 cavalls. “Necessitàvem córrer ja”, recorda la xalonera. I es van estrenar en el Ral·li de Gandia a principis de març d'aqueix mateix any, a penes uns dies abans que el món es detinguera per la pandèmia.

Per tant, el pla va quedar paralitzat, però a penes uns mesos. Van tornar al novembre d'aqueix mateix 2020 en el Rallye de La Nucia sense massa sort, perquè van haver d'abandonar pel trencament d'un palier. Ara, la temporada present l'estan portant sense problemes, amb cinc proves i cap abandó. Esperen tancar l'any en la prova de València prevista per a pròximes dates.

“No li podem exigir més al cotxe, perquè estem corrent al límit i plantant cares a vehicles que valen més de 300.000 euros, quan el nostre ens va costar a penes 10.000 euros”. A Castelló van ser sisens en la classificació, per darrere dels R5 que obtenen fins a 300 cavalls de potència.

A Aixa la va enganxar a aquest esport l'adrenalina. La mateixa que provoca aqueixos tremolors dempeus que l'ataquen mentre condueixen des del punt d'assistència al d'eixida, però que desapareixen res més recórrer el primer tram. “Es necessita una gran concentració”, i l'estrés que se supera és el mateix que el del restaurant en les hores punta. “Quan arranca la carrera, passes de zero a cent en tot just un instant; com en el restaurant quan et vénen tots els clients de colp”.

“M'agrada la cuina i fer de cambrera, i se com funciona, però és un treball molt delicat; per això és que admire molt al meu pare i a la meua mare”, matisa. Però ella prefereix el rallie. De moment de copilot, que és la persona que “s'ocupa de tota la part teòrica del rallie”.

Però espera fer el salt en qualsevol moment. “Tant de bo puga acabar d'arreglar prompte el Mazda -un altre dels vehicles que va adquirir i que està arreglant per a competir- i puguem provar-ho en algun tram”. Aqueixa ocasió l'enxamparà, segur, amb les mans en el volant.

Foto Bastian-OnlyWhips