Descobrint el castell: Un jardí que desperta

Pujar a la terrassa del Palau del Governador del Castell de Dénia, i deixar perdre la vista és una magnífica experiència que ens permet retrobar-nos amb dos dels tres elements més estimats de la ciutat: la mar i el Montgó. El tercer és el lloc on estem. Allí, en la part més alta del castell, estigueren les dependències que ocuparen el rei Felip III i la reina Margarita d’Àustria durant la seua estada d’un mes a Dénia amb motiu de la celebració del seu casament. Des d’eixe indret privilegiat, hui convertit en una espectacular terrassa-mirador, s’aprecia també el Verger Alt, un espai abandonat durant molts anys i colonitzat pels pins que recentment s’ha recuperat. Ara, com la natura quan arriba la primavera, l’efímer jardí reial -concebut per a una tercer visita del rei que mai es va produir- desperta d’una llarga letargia. Obrim una finestra al jardí i deixem-nos embolcallar per una imatge insòlita des de fa dècades: el sol ha tornat al vergeret i amb ell, entre altres plantes silvestres, les herbes roqueres, les primeres roselles, els llicsons i les esveltes varetes de Sant Josep que conviuen amb un poderós mantell de malves.

Des de les finestres del Palau del Governador, el matrimoni reial veuria el baluard i la mar. L’any 1599, quan es casaren Felip III i Margarita d’Àustria a València, el Verger Alt era un baluard del segle XVI amb peces d’artilleria que havia quedat obsolet 50 anys després de la seua construcció. Pocs anys després de la seua visita, l’any 1604, el rei tornaria a la ciutat per la fundació del Convent de les Agustines. Estava previst que entre els any 1617 i 1619 es produira una tercera visita, en esta ocasió aprofitant la celebració de Corts Generals a València. Les Corts no es van celebrar i el rei no va tornar, però sí que va deixar la seua empremta i es van realitzar una sèrie d’obres amb càrrec al Tresor Reial. Són, com recorda l’arqueòleg municipal, Josep A. Gisbert,  un nou pont per al desembarcament al port, les cotxeres reials al Carrer Pont, un passadís recobert de fusta que comunicava el castell amb el port, l’escala monumental d’accés al Palau del Governador des de la façana sud i la millora dels estatges reials, així com la creació d’un jardí en la zona que ara coneguem com El Verger Alt. Gràcies al treball d’investigació i documentació realitzat per Ángel Campos-Perales es coneixen alguns detalls de les obres realitzades, que foren finançades pel monarca i pel Duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval, mà dreta del monarca i Marqués de Dénia.

Les obres es realitzaren entre els anys 1613 i 1618. El jardí ocupava una part important de la zona que va ser recentment excavada i recuperada. Estaria format per quatre amples terrasses amb espècies botàniques seleccionades, amb murs de separació i contenció i amb un sistema d’evacuació d’aigües. Per la documentació estudiada, es coneixen les espècies que es plantarien i cultivarien, el seu lloc de procedència, com es van traslladar i el “cronograma delirant” de la mampresa. El jardí havia d’estar a punt per a la visita de Felip III.

Amb la intenció que no faltés cap detall, i a imatge dels jardins més respectats, es comptà amb la participació del jardiner del Palau Reial de València, Juan Salvador Nàjer, que arribaria a Dénia el mes d’abril de 1617 per tenir cura de la plantació. Eixe mateix mes d’abril es portaren murteres i altres plantes de la muntanya al castell. Al mes següent, des de València, arribaren altres exemplars, entre els quals figuraven un bon nombre de cítrics. Era important també en aquells anys la tasca dels jardiners especialitzats, els lligadors d’horts. Eren experts en el tractament de les canyes, amb les quals feien parets, laberints, tanques i estructures per a les trepadores, “capaços de crear un paradís efímer a partir del verd”, conta Gisbert. 

L’arqueòleg municipal assegura que es disposa d’informació suficient per treballar amb un projecte de jardí multidisciplinar. El treball continuaria ara aprofundint en el coneixement del jardí del Palau Reial de València, que es va prendre com a referència. 

Què va ser del jardí real? La zona del Baluaard i El Verger Alt havia quedat en l’oblit total en els últims 100 anus. Em la dècada dels 70 del segle passat, la caiguda d’un mur sobre El Verger Baix va provocar que tot el front del baluard de la mar s’enderrocara. Durant el procés de restauració, es reconstrueix el mur del front creant una mena de terrassa però no el baluard. Abans, en els anys 50, s’havien plantat una sèrie de pins en eixa zoona. La vintena que en quedaven impedien el pas del sol, creant una coberta vegetal espessa que no deixava créixer les plantes silvestres.

En eliminar els pins amb les obres de restauració que van finalitzar a les acaballes del 2020, El Verger Alt ha deixat de tindre una cobertura vegetal i, per primera vegada, està assolellat. Amb l’esclat de la primavera, veure la nova imatge, plena de verd i de vida, no deixa de sorprendre. Tancat encara a les visites, per tal de veure quina era la resposta de la vegetació, cal ara avaluar quines plantes podrien formar part del futur jardí, apostant per espècies botàniques del nostre territori i que tinguen unes mínimes necessitats d’irrigació. Seria desitjable, sempre que es puguera aclimatar, apunta Josep A. Gisbert, poder formar una pradera d’acant similar a la que hi ha a la Devesa del Governador. L’acant, indica, és una espècie molt emprada en els jardins, floreix a l’estiu i és una planta mítica en la decoració de les arquitectures clàssiques.

Mentre recupera el seu esplendor silvestre i salvatge, el jardí d’El Verger Alt continua en descans.