Dénia recorda a les víctimes del nazisme en l'aniversari de l'alliberament dels camps de Mauthausen i Gusen

Quatre noms escrits en una placa en una de les parets del cementeri -precisament aquella sobre la qual es va executar als represaliats del franquisme ja acabada la Guerra Civil- recorden als quatre dianenses que van estar en els camps de refugiats de Mauthausen i Gusen, a Àustria. Són víctimes del nazisme, com els milers de prisioneres que “van pagar amb la vida el compromís amb la llibertat”, va assenyalar el dimecres la primera tinenta d'alcalde de Dénia, Maria Josep Ripoll. Ho va fer durant l'acte que, com cada 5 de maig, recorda a les víctimes del terror alemany. Dels quatre dianenses que van ser deportats a Àustria només un va aconseguir eixir amb vida del camp. No obstant això, es va veure privat de la llibertat, va patir en les seues carns la barbàrie nazi i va ser, com els altres, una víctima més del genocidi.

El record als presoners commemora l'alliberament dels camps d'extermini de Mauthausen i Gusen el 5 de maig de 1945 per l'exèrcit estatunidenc. Asensio Vives Roselló, Jaime Crespo Vengut i José Ramis Grimalt van ser assassinats allí mateix. Com Vicente Pérez Bolufer, havien sigut mobilitzats per a la guerra per la República i s'havien exiliat a França, on van anar a parar als camps de concentració francesos. Allí, segons va dir Ripoll, “els esperava el final pitjor”: els camps nazis. Vicente Pérez, l'únic dels quatre que va veure la fi del malson, moriria 11 anys més tard en un accident a França, on continuava exiliat. La seua filla, Teresa, recorda com la comunitat espanyola recorda allí cada 5 de maig l'alliberament dels presoners.

Al costat d'ella, familiars de les altres tres víctimes del genocidi nazi es van sumar a l'acte, que va acabar amb el depòsit d'unes flors davant la placa que guarda el record dels quatre i que ens permet tindre present el que no ha de tornar a ocórrer. Van ser Irene Giner Vives i Joan Ramon Vives, Josep Ahuir i Bernat Cardona. Ells van recordar quant ha fet la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) per les famílies que van quedar a Espanya, però també totes les ombres que van envoltar la mort dels seus familiars. A les cases, com algun deia, no es parlava del tema, era pràcticament tabú. A més, no hi havia informació clara ni se sabia exactament on havien mort, de manera que en algun cas es tenia la creença errònia que havien sigut internats i executats a Auschwitz, a Polònia, i no va ser fins a molt de temps després quan es va descobrir a on havien sigut realment deportats.

Entre comentaris, anècdotes i records planejava la presència dels nazis que van buscar refugi a Dénia i que van viure impunement a la ciutat, preferiblement en Els Gires, fins a la fi dels seus dies. No lluny d'allí s'albirava la làpida d'un d'ells.

En el camp de concentració de Mauthausen i en el subcampo de Gusen va haver-hi prop de 8.000 republicans espanyols internats. Van ser declarats apàtrides, desproveïts de la seua nacionalitat per decisió del govern franquista, i ignorats pel govern francés del Mariscal Petain. A més de patir tot tipus d'atrocitats, prop de 5.300 van ser assassinats allí i en altres camps de concentració nazis. Segons dades d'AMICAL, als camps van arribar 656 deportats valencians, entre ells 10 dones. D'ells, 411 van ser assassinats, 5 van ser donats per desapareguts, 1 va aconseguir escapar i 239 van ser alliberats.