Dotze Ceps en una comarca de vinyes

Dotze Ceps en una comarca de vinyes
  29/07/2020

Un grup de joves de Jesús Pobre posen en marxa un projecte per dotar la Marina Alta d’identitat vinícola

Els vins naturals i sense additius poden ser l’oportunitat per personalitzar l’oferta

 

ROSA RIBES

Tenim la terra, tenim el clima, tenim les varietats, tenim un passat vinícola, tenim cellers que s’han llençat a produir vi, tenim joves amb ganes de fer de la nostra una comarca que siga referent en el món de la vinicultura. Què ens falta? Allò que done als nostres vins una identitat pròpia. Amb eixa idea, la cooperativa Dotze Ceps de Jesús Pobre ha posat en marxa un ambiciós projecte que pretén ser punt de partida per estructurar l’elaboració de vi a la Marina Alta. Dotar els nostres vins de personalitat, d’alguna cosa que els identifique i que ens faça més autèntics, no és una tasca fàcil. Potser el camí siguen els vins naturals, sense additius. Eixa és la seua proposta. Valenta i arriscada, i que convida a la reflexió.

En els darrers anys han sorgit moltes iniciatives per dignificar la producció de vi a la comarca, durant molt de temps relegada a les elaboracions casolanes d’autoconsum, a unes cooperatives que s’han esforçat per obrir-se camí amb noves elaboracions -això sí, cada vegada més curades- i a xicotets cellers que han despuntat en moments determinats i han campat cadascun pel seu compte. Iniciatives com els concursos de vins que han anat proliferant pels pobles en les últimes dècades, la Mostra de Vins Singulars que se celebra des de fa tres anys o els joves cellers que han aconseguit posicionar els seus caldos són signe que alguna cosa està coent-se. La gent beu i fa vi; i a més a més, en parla.

No sabem si després de molt de parlar, molt de xafar o molt de tastar, sis parelles d’una quadrilla d’amics de Jesús Pobre decideixen que cal fer alguna cosa. Corria l’any 2015. I comença l’embolic. Es comboien per recuperar les terres familiars que no estan treballades, es constitueixen en cooperativa i la bategen com a Dotze Ceps, nom que fa honor als dotze integrants inicials (una composició paritària, igual nombre d’homes que de dones) de la mampresa. Plantaren el primer trosset de vinya l’any 2017 i enguany faran el primer vi, encara que saben que per obtenir un bon vi “han de passar uns deu anys”, diu Andreu Costa, un dels impulsors de la cooperativa. Mentre passen els anys, cal anar provant però amb la vinya jove.

El seu serà un vi ecològic. Les varietats que conreen són giró -la nostra garnatxa negra-, carinyena, marselan, moscatell i garnatxa blanca. Tenen un camp experimental de varietats oblidades i han obtingut autorització per treballar quatre hectàrees de vinya. Perquè en això de la viticultura, com en tantes altres coses de la vida, tot està regulat. O quasi tot.

Amb el referent iber dels vins de l’Alt de Benimaquia i l’experiència del Priorat, la seua proposta de futur són els vins naturals. I la llencen a la resta de la comarca per treballar de forma coordinada. Perquè, com diu Andreu, si volem ser “hem d’ajuntar forces”.

Els impulsors de Dotze Ceps “compartim la nostra il·lusió i passió pel vi”, explica Maria Rosa Costa. Creuen que els vins naturals poden ser una bona eina per fer que la Marina Alta sone com a referent en el món del vi perquè “els consumidors demanen, cada vegada més, saber que és el que estan menjant i bevent, i no hi ha cap zona vitivinícola caracteritzada per este concepte”, afegia dissabte. Ho feia durant la presentació d’unes jornades celebrades a Jesús Pobre que van comptar amb la presència de Josep Lluís Pérez Verdú, considerat el pare de la vinicultura moderna. Organitzades per esta cooperativa, les jornades van servir per conèixer l’experiència de Mas Martinet, del qual és fundador, i les seues investigacions per elaborar vins negres sense cap additiu.

La voluntat de la cooperativa es activar “el territori vinícola de la comarca”, en paraules de Rosa Maria, i impulsar una economia social i solidària, transformadora. La finalitat no és l’augment del número de socis, sinó la col·laboració, el treball de les terres en conjunt i la cerca de noves formes de relació. La competitivitat és un element que queda al marge d’aquest plantejament. “La venda d’una botella de qualsevol dels vins que es facen ací, a la comarca, ha de ser motiu d’alegria per a tots perquè és part de la nostra història i una mostra del que podem fer”, deia Andreu dissabte.

            Productors i amants del vi dels pobles de la Marina Alta i també de més enllà del nostre territori van participar en unes jornades que Josep Lluís Pérez Verdú va introduir apel·lant a “produir el que el terreny dona” i “buscar la personalitat del vi”. El sol, la terra i el clima influeixen en el gust del vi mentre que el sulfurós altera el seu gust, la seua personalitat i el seu codi genètic. “Per què utilitzar-lo si jo he treballat per aconseguir que fora d’una determinada manera?”, va plantejar.

            Amb aquesta i altres reflexions –“premiar la grandària indueix a no buscar la qualitat sinó la quantitat”, una manera de fer l’ullet al vi de minifundi-, el reconegut vinicultor va aconseguir que molts dels assistents eixiren de les jornades amb una nova mirada que els farà replantejar-se el futur. Un futur que beu del passat, un passat adormit, i d’un present amb gent que té moltes ganes de fer coses. Eixa és la sensació que vaig tenir de tornada cap a Dénia en contemplar els deu bancalets del camp experimental de Dotze Ceps, situats en un tossalet amb marges alts de pedra en sec que semblen aturats en el temps. O potser no, potser han tornat a la vida per oferir-nos la imatge d’un passat que vol fer-nos repensar el futur.

Subscriu-te!