L'Advocat del Diable exerceix d'escriptor a Calp

  • El Abogado del Diablo ejerce de escritor en Calp
  • El Abogado del Diablo ejerce de escritor en Calp
  27/09/2021

La seua última novel·la negra, Sepulcros blanqueados, està tenyida de reivindicacions socials

 

DÍDAC VENGUT

 

L'Advocat del Diable deambula a pler per Internet o, per a més senyals, per Facebook. Té nom i cognoms, Guillermo Sendra Guardiola, i dona la cara en les seues reflexions en veu alta sobre temes de la política nacional que ens concerneixen a tots i que no entén o no comparteix. No hi ha res fruit de l'atzar perquè Sendra és advocat penalista de professió, militant confés del Partit Socialista Obrer Espanyol, activista declarat en defensa del Medi Ambient –és el president de la Junta Rectora del Parc Natural del Penyal d'Ifach- i, per a completar el seu currículum, escriu novel·la negra. Hi ha qui de més? “Hi ha dies”, confessa, “que no tinc bastants hores perquè no pare ni un moment”. 

Un advocat que escriu o un escriptor que sap de lleis, tant munta, munta tant. La veritat és que Guillermo Sendra és autor de cinc obres en les quals parla d'assassinats, intrigues, misteris i altres. Però, segons explica, totes elles contenen també reivindicacions o referències socials perquè no caiguen en l'oblit. La seua última novel·la, Sepulcros blanqueados –publicada en ple confinament- està plagada de tragèdies anònimes que vol homenatjar o, com menys, recordar.

Així, Sendra assegura que “el que em va espentar a escriure aquesta novel·la va ser descobrir l'existència, en l'època de Franco, d'un camp de concentració en Tefia, a l'illa de Formentera, per a homosexuals, i que va ser clausurat en 1966”. “Moltes persones van patir treballs forçats, jornades de 14 hores, malalties, fam, falta d'aigua, calor extrema, maltractament, etc.”, afig. Per això, “quan sent o llig”, compte, “que alguns inconscients o ignorants o malintencionats neguen la repressió cap al col·lectiu LGTBI, cap a universitaris o sindicalistes, l'existència de les tortures dutes a terme per la Brigada Polític-Social o la discriminació manifesta de la dona, em bull la sang i em creixen els ànims per a contar aqueixes històries reals”. Es tracta, almenys, de remoure consciències. L'assassinat que apareix en la novel·la és pura ficció però les dades i les històries que envolten la trama estan documentats per l'escriptor.

“LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ”

 

Les seues dues primeres novel·les, Los amantes alados  i Concierto para silencios ausentes, comparteixen atmosfera de thriller jurídic i al protagonista, l'advocat Badal. En elles, Sendra reconeix que “canviava els noms dels judicis que jo tenia, com el Crim de la Caleta d'Alacant, i traslladava els fets i la trama, amb la vestidura de la ficció, clar, a les meues novel·les”. Una còpia de la realitat, per dir-ho d'alguna manera, però suavitzada. 

“Moltes vegades, m'he vist obligat a posar el fre i no contar la història real per temor que no fora creïble per al lector. El que se sol dir és cert i la realitat supera la ficció”, subratlla. “Els límits de la naturalesa humana”, afig, “són, a vegades, impensables, fan por i es cometen actes propis d'una bèstia”.

Més tard publicaria Sin alma, un descens al submon marginal de la prostitució. Després vindria un gir radical amb La bogeria del vent, una fidedigna descripció històrica dels convulsos anys que van precedir a la independència d'Algèria des de la perspectiva dels colons espanyols. “Necessitava comprovar que era capaç d'escriure una cosa diferent i em vaig ficar de ple en la novel·la històrica”. No es penedeix, perquè ho va aconseguir, però reconeix que “em va provocar un desgast intel·lectual molt gran perquè tot era real i no podia inventar res”.

En Sepulcros blanqueados torna al seu terreny, en el qual se sent més “còmode” i gaudeix de valent. En el primer capítol hi ha un assassinat i el lector va descobrint pistes del possible autor del crim segons passen les pàgines, però amb una peculiaritat: totes les proves es donen en cementeris d'Espanya. “Tots els cementeris són reals, he estat en tots. És complicat proposar a la teua parella fer turisme de cementeris però ho vam fer per a documentar-me i contextualitzar la trama”, afirma Sendra. 

Sense fer spolier, la història es desenvolupa just en el mes anterior a la mort de Franco. A Sendra li agrada moure's entre els últims anys de la dictadura i el període de la transició “perquè és una etapa, per a un jurista, que dona molt joc. És el canvi d'unes lleis franquistes a la democràcia”. En 1975, segons matisa ara el Sendra advocat, el Codi Civil parla que les dones són iguals als sordmuts, als xiquets i als bojos. “El pare podia obligar-les a estar fins als 25 anys a casa, no podien traure's el permís de conduir sense el permís del pare o del marit, etc.”. “Vull recordar”, insisteix, “que fins a aqueix any estàvem en una etapa cavernícola quant a lleis i això no es pot oblidar”. 

Sendra, segons ens compta, és advocat per vocació i també per devoció. Als 16 anys va començar a escriure poesia però “era molt difícil per a mi”. Va continuar intentant-ho amb relats curts i, després de la carrera universitària, va reprendre l'escriptura i fins hui. A més, confessa que “sempre he sigut un home reivindicatiu, rebel per si, i el tema de l'ecologia m'ha espentat sempre”. Aquest camí li va portar a ficar-se de ple en política i ací segueix. 

Per què la novel·la negra?, li pregunte. Perquè, segons adverteix, “ho porte en la sang, m'agrada des de xicotet”. Va ser un xiquet molt introvertit i a penes eixia de casa. Es va refugiar en els llibres –és un lector empedreït- i al cinema. Sendra vivia paret amb paret amb l'antic cinema Alhambra de Calp i va créixer veient les pel·lícules de doble sessió. Sobretot cinema policíac, thriller i els clàssics, sense oblidar les sèries com a Anatomia d'un assassinat, Testimoni de càrrec, Els subornats, Colombo, etc. Quan va començar a escriure “vaig pensar en alguna cosa que jo coneixia, el tema judicial i el tema policíac i per això em vaig decantar per aquest gènere”, diu. 

Si els agrada la novel·la negra, lligen la seua última obra. Ara bé, en la contraportada del llibre hi ha una recomanació al lector: respire profund abans de començar a llegir, perquè li deixarà sense alé. El que avisa, no és traïdor.

 

 

Subscriu-te!