El Bar Llaurador de Pedreguer rep un dels premis Cacau d’Or

  • El Bar Llaurador de Pedreguer recibe uno de los diez Premios Cacau d’Or
  • El Bar Llaurador de Pedreguer recibe uno de los diez Premios Cacau d’Or
  • El Bar Llaurador de Pedreguer recibe uno de los diez Premios Cacau d’Or
  05/12/2021

 

Daniel Puig i Alexandra Díaz poc imaginaven que el nom del seu negoci sonaria tant, i en tan poc temps, en la premsa. El Bar Llaurador de Pedreguer, que va obrir a penes 15 dies abans que esclatara la pandèmia, ha sigut un dels deu establiments hostalers inclosos en la llista dels Premis Cacau d’Or 2021, on figuren els millors temples de l'esmorzar de la Comunitat Valenciana. El premi no sols reconeix el treball per mantindre una tradició sinó també l'esforç de posar en valor la cuina local i per proveir-se de productes de proximitat. En aquest cas, també per oferir la possibilitat d'esmorzar de manera diferent cada dia de l'any. I si no, miren el seu receptari de coques i guisats per a fer-se una idea.

La defensa del producte local és una de les màximes de Daniel Puig en la cuina. “Primer comprem a un màxim de 50 quilòmetres i si no pot ser, ampliem el radi”, explica d'aquesta manera tan gràfica. Perquè bona part de l'èxit està en el producte. Però també, és clar, en la cuina. En el Llaurador s'elabora “cuina d'ací però reinventada”. Com a exemple, les coques, que es canvien tots els dies. Ha introduït alguns canvis en la massa i fent gala dels coneixements que li ha permés haver estat 17años donant tornades pel món “i aprenent de tot arreu”, com diu, s'atreveix amb ingredients i combinacions a vegades inimaginables. 

Cuiner de professió -es va formar en El Mas a Dénia- ha sigut pizzer i arrosser. Puig ha portat un restaurant a Hongria i ha treballat en la cuina de Julio Vargas a Sagra, entre altres coses. Assegura que els qui són d'esmorzar diari no són poc inclinats a les novetats ni a això de “donar un toc” a la cuina de si, “tot el contrari”. És el que fa amb els seus guisats, amb maceracions a baixa temperatura, cocció japonesa i altres tècniques aplicades a plats de tota la vida i en els quals s'atreveix amb ingredients nous. No fa molt, va preparar 23 guisats de cullera diferents el mateix dia. Quasi res.

Tal vegada és el bagatge que et dona haver corregut molt de món o una cosa innata en ell, però a Daniel Puig no li va caure el món damunt quan va esclatar la crisi sanitària –“acabàvem d'agafar el traspàs”, recorda- i precisament també per això li han concedit un dels Premis Cacau d’Or d'enguany com a exemple de resistència. En el seu local, “un bar de poble amb taules antigues on perfectament pots vindre en xandall”, diu ell, se serveix el típic plat d'olives i salmorra per a acompanyar l'esmorzar. Però potser porta unes ramitas de fenoll marí o cogombrets, aqueix toc que el fa diferent i que agrada als paladars els esmorze-addictes. Les coses han canviat i també el perfil de qui esmorza en el bar. “Esmorzar està de moda i tenim esmorzar per a estona perquè ara esmorza tothom”, explica. “Si quan acaben arreglen el món”, afig, “és senyal que han esmorzat bé”.

<<< Tornar a la portada