El pensament abstracte

Per Joaquín Cantó Soler

En el món de la Ciència, parlar de pensament abstracte o formal no és tasca fàcil. El maneig del pensament abstracte requereix d'una precisió, concentració, dedicació i disciplina constant que a vegades pot produir un cert rebuig potser per l'esforç mental que pot suposar l'intentar fer d'alguns conceptes intel·ligibles aparentment en llegibles i fàcils d'entendre per al comú dels mortals (inclòs el que subscriu aquestes paraules). A simple vista resulta una miqueta paradoxal pensar com una Ciència que s'ocupa de realitats abstractes pot no obstant això ajudar-nos i permetre'ns entendre les realitats concretes. 

Recordant les paraules de Galileu Galilei en el segle XV: El llibre de la Naturalesa està escrit amb llenguatge abstracte o matemàtic. L'abstracció està vinculada al verb abstraure (separar les propietats d'un objecte a través d'una operació mental, deixar de parar atenció al món sensible per a centrar-se en un pensament o concepte determinat i poder pensar de manera independent a la realitat que se'ns mostra de manera concreta. D'aquesta manera, abstracció significa acció i efecte d'apartar o aïllar alguna cosa per a comprendre-ho. Els éssers humans estem dotats de capacitat d'abstracció. És a dir, som capaços d'extraure elements de la realitat i analitzar-los de manera aïllada. El pensament abstracte o pensament formal consisteix en la capacitat per a pensar de manera independent a la realitat que se'ns mostra de manera concreta. I és precisament aqueix pensament abstracte el que li permet a un artista triar els millors colors per als seus quadres. Així com que un músic puga triar la millor nota per a acabar una simfonia. 

El pensament abstracte aconsegueix la seua màxima expressió i bellesa amb l'àlgebra moderna. És una de les branques de la matemàtica que estudia la combinació d'elements compostos d'estructures abstractes concorde a unes certes regles que s'acompanyen amb l'elegància dels seus arguments i la bellesa del seu edifici conceptual. En definitiva, el pensament abstracte és com la música de la raó pura que, contextualitzat en la teoria de Piaget, es presenta en l'última etapa del desenvolupament d'un xiquet/a: l'etapa de les operacions formals que és l'última de les etapes del desenvolupament cognitiu i apareix des dels dotze anys d'edat d'ara en avant, incloent la vida adulta.

Un dels més grans pedagogs del segle XX va ser Piaget. Un alumne suís que va estudiar en una escola que segueix el mètode Montessori (aquest mètode es caracteritza per proveir un ambient preparat: ordenat, estètic, simple, real, on cada element té la seua raó de ser en el desenvolupament i procés d'aprenentatge dels xiquets/as), deia en la seua teoria sobre els mecanismes d'aprenentatge del coneixement humà que aquest es desenvolupa en quatre etapes fonamentalment. Jean Piaget (doctor en biologia i pare de l'epistemologia genètica o teoria del desenvolupament del coneixement) va prestar una especial atenció a l'última etapa de la seua teoria. 

Precisament la de les operacions formals, on es desenvolupa una major capacitat per a generar conclusions abstractes del pensament lògic i on apareixen formes de pensament diferents. A partir d'aquesta etapa de desenvolupament els xiquets comencen a plantejar-se hipòtesis per si mateixos. El raonament deductiu és un clar exemple de pensament abstracte, així com crear una bella i bella simfonia, una obra d'art o imaginar-nos per uns moments què ens ofereix el futur també són clars exemples de pensament abstracte. Malgrat ser una qualitat exclusivament dels éssers humans, no vol dir que tots la tinguem. No totes les persones som capaces de crear idees originals o plantejar situacions que ens ajuden a anticipar-nos a possibles escenaris futurs. Per a això es requereix formació, entrenament i constància amb independència que en algunes persones els siga una cosa innata. 

En definitiva i per a finalitzar aquest breu article dedicat una vegada més a tots/as els/as lectors/as de Canfali Marina Alta, dir-los que el pensament abstracte ens permet imaginar i desenvolupar noves idees, nous escenaris i en definitiva noves maneres d'entendre el comportament d'uns certs fenòmens naturals i per tant la vida. El món que coneixem hui dia ha progressat i evolucionat de manera considerable gràcies a aqueix pensament abstracte, no n'hi ha dubte. Jean Dieudonné (gran matemàtic francés i que en 1964 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de les Ciències francesa), va afirmar en un dels seus llibres, Elements d'anàlisi moderna, que el més important que ha d'existir en la ment d'un matemàtic modern és precisament: la capacitat d'intuir l'abstracte.