El Projecte Portixol de Xàbia revela restes d'una vila romana i tombes de gran valor arqueològic a l'illa

L'Illa del Portitxol i el seu entorn es confirmen com un jaciment arqueològic de primer nivell, després de l'estudi que ha donat a conéixer la Universitat d'Alacant i el Museu Soler Blasco de Xàbia, que estan duent a terme una profunda investigació en la zona. Aquestes noves dades que aporta el Projecte Portitxol, tal com s'ha batejat, deixen entreveure que les expectatives que es tenien sobre les possibles ocupacions històriques d'aquest illot estaven fundades. 
    Els arqueòlegs que han dut a terme les excavacions, Jordi Blazquez, Juan Francisco Álvarez, Álex Pérez i Joaquim Bolufer van avançar aquest dijous alguns de les troballes i les hipòtesis que obrin: que l'illa amaga un assentament romà -probablement una vila d'esbarjo d'alguna família rica- i també que més tard, va haver-hi una ocupació permanent, probablement durant l'època bizantina.
    Els arqueòlegs han tingut difícil el rastreig, ja que aquesta illa es va transformar radicalment el segle passat per a obtindre un rendiment agrícola. Però ha sigut precisament en aquests murs i abancalaments moderns on s'han trobat materials reutilitzats com a farciment que són clarament romans (pedres i ceràmiques). També s'ha aconseguit trobar un tram de la base del mur d'època romana i un enterrament emplenat amb pedres però en el qual també hi havia una espècie de marmita de ceràmica que coincideix amb els materials del segle VI. 

ASSENTAMENT PERMANENT

    Que hi haja tombes és per als investigadors un indici que va haver-hi un assentament permanent. “Ningú enterra a la seua família en un lloc on no viu i és difícil visitar-lo” corroboraven els tècnics en una presentació realitzada en la Fundació Cirne, col·laboradora del projecte.
    Les informacions prèvies fan pensar que un grup de persones es va poder recloure a l'illa durant l'època bizantina i per això els experts apunten que els enterraments serien d'aquesta etapa.
    L'excavació de l'illa era un pas clau després de tres campanyes en la mar. Les troballes d'arqueologia submarina en el seu entorn són extraordinaris, “impressionants a nivell científic” recalca l'equip d'arqueologia. No en va s'han recuperat més de 1.000 objectes d'interés, entre ells més de 200 ancores de totes les èpoques de la història i de totes les classificacions. Fins i tot algunes -fins ara- desconegudes.. “És una quantitat sense paral·lelismes en tot el mediterrani. La millor col·lecció d'ancores preromanes del Mediterrani” van apuntar els historiadors.
    A més hi ha almenys dos derelictes (restes i carregaments de vaixells afonats) al costat de la costa entre els quals destaca un conjunt d'àmfores púniques que s'està analitzant. I altres troballes de gran importància (com el tresor de monedes d'or romanes ara en estudi) i altres materials insòlits com un cep de fusta d'una ancora de l'època fenícia. 

EL PROJECTE PORTITXOL

    El Projecte Portitxol va arrancar en 2019 amb la signatura d'un conveni entre l'Ajuntament de Xàbia, que finança anualment les campanyes d'excavació, i la Universitat d'Alacant, que proporciona a arqueòlegs especialitzats. Des de llavors, les troballes han sigut extraordinaris.
    Per a posar en valor aquest gran jaciment s'ha creat una ruta submarina d'ancores -senyalitzada en superfície amb boies d'amarrament i també sota la mar amb balises en els punts d'interés- que s'ha donat a conéixer als clubs de busseig. També s'està virtualitzant el material ancòric per a fer-ho accessible als quals no bussegen.
    Des de l'equip científic es va aprofitar ahir per a agrair la col·laboració de clubs i entitats de Xàbia que han col·laborat amb el projecte a nivell d'infraestructura així com de la Família Pons, propietària de l'Illa del Portitxol, per autoritzar i facilitar la investigació.