Els 4 cantons: "El Dia Internacional de les Muntanyes" i "l'altra cara" (IX)

  11/03/2013

VicenteBalaguer

Continuem amb la llarga història del repetidor de TV al Montgó. Pel 15 de novembre de 1978 anaven a reanudar-se les obres de la carretera, per tercera vegada, després de repetides accions contra la maquinària, que deien haver produït desperfectes per valor d'unes 200.000 pessetes, l'empresa manifestava que no volia continuar els treballs sense la protecció de les forces de l'ordre. Per la seua banda, l'alcalde deia que el nou traçat no afectava el poblat ibèric. La història continua. Al CANFALI MARINA ALTA, el 10 de desembre d'aquell 1978, encara apareix un escrit, signat pel pseudònim Peri, que reproduïm. Diu així: "Montgó: Carretera per... Yo creía, por cierto, con gran alegría como amante de la naturaleza, que la dichosa y pretendida carretera del Montgó no se iba a hacer. Hoy, sábado, leo con rabia como un señor concejal pide, incansablemente, en el pleno pasado, la reanudación de la carretera. Este mismo concejal que en su día recogía firmas, después de escribir un texto muy bonito y hermoso. También leo como nuestro señor alcalde dice que la carretera no afecta a los poblados ibéricos. Según información técnicos en la materia, la carretera había destrozado parte de la montaña y atravesado la gran muralla de defensa del poblado ibérico. ¿Qué hay detrás de la carretera? El grupo ecologista Montgó dio al M.I. Ayuntamiento alternativas con las que no se vería dañado nuestro histórico Montgó. ¿Por qué siguen con tal obsesión? Han urbanizado donde les ha dado la gana. Han puesto chalets y hoteles en barrancos. ¿También nos quieren destrozar nuestra montaña? Todo va desaparenciendo. La vida la tenemos asfixiada. Cuando hablamos, o bien se mean en nosotros, o bien nos tratan de locos. Por el contrario, piden mesas redondas, nos ofrecen democracia, nos sonríen al saludarnos, nos dicen que quieren cooperar con el pueblo. Sin embargo, la plaza de Jaime I está sin terminar, la porquería abunda por las calles no céntricas, los niños juegan en las calzadas por no haber parques, los viejos se mueren en los bares, las obras siguen sin vallar, el barrio del Saladar no tiene alumbrado. Pero no tenemos porqué preocuparnos, nos montarán el repetidor para que podamos ver mejor los anuncios de televisión. Sí, para el pueblo no hay solución, pero tendremos repetidor y carretera per collons... de algunos (se sobreentiende)". Això signava Peri al nostre setmanari.

Pel mes de novembre de 1978 el Grup Ecologista Montgó presentava a Xàbia la filosofia del moviment ecologista i els resultats de les I Jornades Ecologistes del Mediterrani de l'Estat Espanyol. El membre del grup Josep Segarra fou l'encarregat de la primera part i començà mencionant algunes definicions d'ecologia: "Ciencia de la biologia de los ecosistemas, Ciencia que estudia la naturaleza y su funcionamiento, es decir, las complejas y muy diversas relaciones entre plantas, animales, aire, tierra y agua".

A continuació Josep Segarra va dir que ecologia és una disciplina científica estrictament biològica i que molts ecòlegs no són ecologistes, perquè el moviment ecologista s'inspira en la informació proporcionada pels ecòlegs i en fonts diverses com l'economia, la sociologia, etc. Fins tal punt que el sistema ecològic i el sistema socio-econòmic s'introdueixen constantment i la modificació d'un afecta l'altre. Posteriorment Josep Segarra va establir una sèrie de diferències entre ecologisme, ambientalisme i proteccionisme.

"Ambientalisme: Es demana millor qualitat de vida (zones verdes, aire pur, etc.) i no es reflexen problemes concrets (aigua bruta, aire irrespirable, etc.)

Proteccionisme: Precedent de l'ecologisme. No hi ha incompatibilitat entre la protecció i el desenvolupament sempre que aquest siga raonable.

Ecologisme: No és la contemplació estètica o la integritat ètica el que porta a l'ecologisme a oposar-se segons quines transformacions, sinó que aquestes transformacions destruiran els ecosistemes en els quals s'inserta l'home."

Finalment Josep Segarra senyalava que no hi ha que oblidar que els problemes ecològics resulten de la dialèctica home/resta de la naturalesa, dialèctica que es presenta en termes diferents segons l'estructura político-econòmica dels diferents grups humans, però que no deixa de fer-se present en cap cas, siga la que siga l'opció escollida.

Seguidament Nela Bisquert parlava de les conclusions de la "I Jornades del Mediterrani", centrant-se en el problema de les centrals nuclears, tema que no reflectim ara, però que es tractaria en moment oportú. Després es va desenvolupar un interessant col.loqui i es donava lectura a l'adhesió del PSAN en els següents termes: "El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans s'adhereix a aquest acte i, conscient de que el capitalisme monopolista està lliurant una autèntica guerra contra la natura, convertint boscos en deserts, corrents d'aiguës en focos de malalties, platges en monstres de ciment i comarques senceres en fonts de perill nuclear, afirma que la lluita d'alliberament se'ns comença a presentar aviu com una qüestió de supervivència. Aquesta lluita però no s'ha de plantejar com un objectiu romàntic, com una rebel·lió idealista sense contingut de classe, sinó que la lluita per la defensa i conservació del medi ambient ha d'anar indisoliblement lligada a la lluita pel socialisme. Salut i lluita! PSAN Marina Alta".

Com una petita demostració del moviment ecologista en aquells anys setanta a Dénia i la nostra comarca anem a rematar aquesta croniqueta amb la informació de CANFALI MARINA ALTA en primera pàgina del 17 de desembre de 1978. "Carta de la O.N.U. al Grup Ecologista Montgó. Paul Stevens, delegado para Europa de las Naciones Unidas para la defensa del medio ambiente ha enviado una carta al Grup Ecologista Montgó en la que dice haber leído con vivo interés el informe de las I Jornadas Ecologistas sobre el Mediterráneo Español, celebradas en Dénia. Y añade que la ONU en su programa de defensa del medio ambiente se ha preocupado del Mediterráneo. También dice a través de una revista "La Sirena" y de artículos en diferentes publicaciones analizan estos problemas. Concluye la carta Paul Stevens, pidiendo una estrecha colaboración y un contacto más continuo de su delegación con el Grup Ecologista Montgó". Més endavant podríem publicar el tex relacionat amb les repetides Jornades del Mediterrani Español, que és molt extens. Continuarem.

Subscriu-te!