Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXIII)

Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXIII)
  07/11/2016

Ens havíem detingut la darrera setmana, respectuosament, sobre un tema que sol tenir alguna controvèrsia, però que nosaltres l’hem utilitzat basant-nos en els discursos de diversos i importants científics investigadors: la qüestió dels infants en eixe món innocent de la infància. Continuarem ara la informació. Una xiqueta de cinc anys, Eva, un dia d’hivern nòrdic, molt fred, va ser trobada per una amiga de sa mare per la carretera amb els pantalons caiguts, i quan aquesta senyora la va avisar per telèfon, li va dir que la tenia a sa casa, la mare va demanar a l’amiga que li la tornaren, ben tapada, i així ho va fer. La xiqueta va contar que Björu, un amiguet de sis any, volia vore-li el culet; i així fou que Eva, la xiqueta, es va baixar els pantalons d’esquiar, però després no va saber pujar-se´ls i cordar-se’ls i es va quedar “amb el cul a l’aire”. La mare, davant aquella notícia, es va aterrar, “va agafar un soponcio” i li va costar molt reposar-se; el pare va moure una forta rialla i va dir: “Escucha, Eva, si Bijöru todavia quiere ver tu trasero, llévale a una habitación caldeada y enséñaselo, pues en la carretera hace muchu frío y podrías pillar un catarro”. Val a dir que Eva es va oblidar molt prompte d’aquest incident; molt més prompte, de debò, que si l’hagués renyat o pegat per això.

            Alguns pares s’entreguen a les seues relacions sexuals en presència dels xiquets pensant que estan dormits, sense tenir en compte que la seua son és lleugera i que posseeixen a més a més una capacitat d’observació molt desenvolupada. El record d’aquestes escenes sol deixar imatges inesborrables. És possible que el xiquet veja en l’acte que observa una espècie de brutalitat o de violència abusiva i alguns especialistes pensen que aqueixes imatges, que impressionen el xiquet, poden contribuir més tard a l’aparició d’anomalies de caràcter sàdic.

            És veritat que la nostra memòria no comença a emmagatzemar records fins els quatre o cinc anys, poques vegades abans, però també és igualment cert que, gràcies al psicoanàlisi, sabem que al costat dels records conscients l’home arxiva també els subconscients, que es remunten més lluny i que poden influir sobre els nostres actes d’una manera decisiva i permanent. Contarem més coses. M., comerciant i casat. No podia realitzar l’acte sexual si no sentia el soroll d’un raig d’aigua i, simultàniament, percebia un olor a lleixiu. Conta aquest bon home que va tenir desitjos sexuals als deu anys d’edat, amb motiu de jugar amb una jove servent que estava llavant la roba. En eixe joc ell es va agarrar a la cintura de la xica, tot apretant-se contra ella. En aquell moment va sentir l’espasme de l’ejaculació; instintivament agafà amb dues mans els pits de la xica mentre tenia l’orgasme. La jove, sorpresa, li va “deixar fer”. En una altra ocasió, la jove va intentar provocar a M. d’una manera més realista, en la seua habitació, però no va a aconseguir ni tan sols l’erecció. En canvi, una altra vegada al llavador, en ocasió d’estar de nou llavant la roba, l’erecció es va produir fàcilment, arribant tots dos a una copulació completa. Després de diverses experiències, l’astuta “servent” havia arribat a la conclusió de què per assaciar els seus desitjos havia de dosificar els raigs d’aigua i l’olor a lleixiu, i així els dos aconseguien una satisfacció completa. A partir d’aquelles experiències M. quedava marcat per sempre i quan acudia a un prostíbul tenia bona cura d’obrir l’aixeta del lavabo i destapar una botella amb lleixiu que portava preparada. En els moments diguem-ne actuals, la seua dona que havia aprés la lliçó, maneja fàcilment la seua parella -M.- graduant a la seau conveniència els rajos d’aigua i el lleixiu. Què us sembla? I és que d’aquesta forma tots dos aconseguien la felicitat conjugal.

            El que hem dit -segons les experiències científiques dels investigadors- es determina que s’ha d’imposar mesures de seguretat respecte dels menors, qualsevol que siga la seua edat. Als cinc o sis anys el sentit d’observació del xiquet -ja s’ha dit abans- és molt agut. Són freqüents les confidències entre ells i per les quals el metge o un estrany arriben a saber que els pares no guarden com caldria alguns secrets que els permeten sorprendre escenes massa íntimes.

            Anem per una altra. Alice Balint cita el cas d’una xiqueta de curta edat que compartia l’habitació amb els seus pares i que -a excepció dels dies que la mare es trobava indisposta- embrutava el llit cada nit, interpretant el fet com l’expressió de la sexualitat infantil amb els mitjans que tenia al seu abast i que no eren altres que el buidar l’intestí i la veixiga, amb la intervenció de la qual el que es pretenia era imitar el comportament dels seus pares. Aquella conducta per part dels pares, a banda de la influència que pogués tenir sobre el psiquisme dels fills i els perills que representa, és d’un gust deplorable, perquè la sexualitat ha de quedar reservada de manera exclusiva entre dues persones, sols. Pel que respecta al penis, ja juga un important paper fins i tot en els xiquets més petits i té per a ells una significació que excedeix a la de tots els demés òrgans. A. Balint cita un excel·lent i instructiu exemple: “Los padres de un niño recibieron la visita de un cadete recién salido de la Academia Militar y que se encontraba muy orgulloso con su sable. El chico observaba al joven con ojos llenos de envidia, hasta que finalmente, desabrochándose el pantalón, dijo con firmeza: “Yo también tango una cosita con la que se puede hacer pis”, con lo cual quería indudablemente demostrar que era propietario de algo por lo menos tan precioso como el sable del cadete”.

            Als xiquets petits els costa treball comprendre que existeixen sers humans amb òrgans sexuals construïts de diferents maneres que els propis i si miren a una xiqueta nua interpreten amb freqüència que el seu sexe és com una “ferida” o que se la va castigar tallant-li el penis. Les xiquetes, en canvi, es percaten ben prompte de la realitat i solen “envejar”·al seu camarada de jocs per “allò que posseeixen tan important”. El que passa generalment és que si es troben junts i nuets un xiquet i una xiqueta de curta edat, ella, la segona, sent la humiliació de comprovar que el seu cos és diferent, que li falta “allò”, arribant fins i tot a assegurar en ocasions que va haver un temps en què també ella el va tenir, però el va perdre. O es consola pensant que arribarà un dia en què la seua “inferioritat” no serà més que momentània, i res més.

            Jocs innocents i jocs d’excitació. Tenint en conte el que hem citat, els “juegos de papá y mamá” resulten molt significatius. Es desenvolupen de diferent manera segons els xiquets, però se semblen de forma extraordinària per la seua concentració de l’interés a l’entorn dels òrgans sexuals. Bé quan es tracte de germans i germanes, o de xiques del mateix sexe, aquests jocs obren en benefici de l’edat intermèdia entre la infància i la pubertat, sent precís no exagerar ni despreciar la seua importància. Continuarem.

<<< Tornar a la portada