Homenatge als pioners del blues amb Sara Gee & Ramblin' Matt 

El seu nou disc, al costat de Soni Artal, va començar a gestar-se el segon dia del confinament 

J.V. BOLTA

No és la primera vegada que Sara Gee i Ramblin’ Matt graven un disc a la seua casa de la Pedrera. El diferent del seu nou treball, titulat Goddman Blues (maleït blues), és que es va començar a gravar durant el confinament i enmig d'una gran incertesa per com podia evolucionar la pandèmia del coronavirus. A més, han volgut rendir un homenatge als primers músics que van començar a tocar blues, fa ara un segle. 

Una de les seues referències és la cantant Mammie Smith, qui en 1920 va gravar el primer tema d'aquest gènere musical -Crazy Blues- i també els que treballaven en les plantacions de cotó del delta del Mississipi en un ambient molt opressiu. Allí va sorgir l'anomenat Delta Blues, un estil clàssic i primitiu, del qual Sara i Ramblin se senten hereus. 

Segons afirmen, “per molt que a vegades componguem rock, rock meridional, música hillbilly o country tot ve del mateix pou, que és el blues dels anys 20. Totes les cançons són com una espècie d'evolució directa del blues clàssic”. I per això reconeixen el mèrit dels pioners del blues perquè “van oferir la seua música al món, malgrat les circumstàncies de semiesclavitud i de les dificultats de tindre algun triomf social sent negres. “Gravar un disc llavors”, afigen, “era com una senya d'identitat i de dir, ací estic jo”.

I afigen que “parlant de temps durs, enguany quedarà registrat en els anals de la història com un any fatídic per a la humanitat i per això podem dir amb seguretat que la música ha sigut la nostra força, companya fidel i l'espurna que ha mantingut i manté visca la nostra flama”. El resultat és un esplèndid àlbum que ja pot gaudir-se en les plataformes de música digital. Sara i Rambin ho van començar a preparar als dos dies de decretar-se el primer estat d'alarma, quan van decidir compondre noves cançons i rescatar temes que ja tenien guardats. 

“Si no haguera ocorregut el confinament, el disc tal vegada no hauria pogut existir en la forma que té. O no hauria eixit”, afirma Ramblin’ Matt. “Hem fet un treball brutal de detalls i d'arranjaments”, explica, “perquè precisament hem tingut temps i no hem tingut un altre tipus de compromisos que atendre massa urgents”.

La participació del músic i productor Soni Artal (membre del grup Santero i els seus xics) ha sigut decisiva per al resultat final del treball. Artal va voler involucrar-se en el projecte quan va escoltar les dues primeres cançons que Sara i Matt li van enviar per a conéixer la seua opinió. Va ser l'oportunitat de publicar per primera vegada un disc junts, en el qual posen les veus i toquen la guitarra i altres instruments. Els han acompanyat Pau García-Serra (bateria), Lluís Granell (trompeta), María San (violí), Lucca Frasca (piano) i Inma Contreras (segona veu). 

El dibuix de la portada i contraportada del CD, que començarà a distribuir-se a partir de la setmana vinent, és obra de Lluís Sancho, un dels alumnes de guitarra de Sara i Matt, que amb onze anys escassos ja és un amant del blues.

En les notes del disc comenten que “han sigut nou mesos de col·laboració a distància, enviant pistes gravades per WeTransfer, intercanviant arranjaments i donant-li a les cançons la forma definitiva que tenen hui. Durant aquests mesos aconseguim fer-li un parell de visites de cap de setmana a Soni en les quals gravem les preses necessàries en el seu estudi; fins a Inma es va soltar la cabellera i va posar segona veu en una de les cançons i Soni es va quedar encarregat de produir-les i deixar-les llestes per a la masterización final”. 

“SOM MÚSICS DE DIRECTE” 

Sara Gee i Ramblin’ Matt s'estan plantejant fer un concert de Nadal des de la terrassa de la seua casa, on ja van tocar durant els dies més durs del confinament per a animar als veïns. Es consideren abans de res “músics de directe”, i per això lamenten que encara no puguen oferir actuacions perquè “ens tenen encara de braços plegats”.

La pandèmia els ha obligat a readaptar la seua vida i, segons asseguren, també els ha ratificat en les seues idees que “no s'hade portar una vida tan boja, amb tant despesa, tanta compra i tanta frivolitat com ens intenten vendre, perquè també és bo estar prop dels teus”.