In conversation with / en conversa amb: Josep A. Gisbert Santonja: La Santíssima Trinitat: tradició, devoció i ironia

  • In conversation with / en conversa amb: Josep A. Gisbert Santonja: La Santíssima Trinitat: tradició, devoció i ironia
  • In conversation with / en conversa amb: Josep A. Gisbert Santonja: La Santíssima Trinitat: tradició, devoció i ironia
  • In conversation with / en conversa amb: Josep A. Gisbert Santonja: La Santíssima Trinitat: tradició, devoció i ironia
  • In conversation with / en conversa amb: Josep A. Gisbert Santonja: La Santíssima Trinitat: tradició, devoció i ironia
  • In conversation with / en conversa amb: Josep A. Gisbert Santonja: La Santíssima Trinitat: tradició, devoció i ironia
  12/06/2022

ROSA RIBES FORNÉS

 

Diumenge després de la Pentecosta se celebra la solemnitat de la Santíssima Trinitat, el misteri central de la fe i la vida cristiana i, per tant, una de les festes més importants del cristianisme. Són molts els pobles on encara s’organitzen activitats al voltant d’esta data. A Dénia es fan tres dies de festa al barri de Les Roques, al carrer que porta el seu nom. La festa conserva el seu origen religiós i presenta una vessant lúdica i pagana que queda perfectament reflectides en l’anomenada ‘dansà grotesca’, on la crítica, la denúncia i la ironia s’han convertit en les protagonistes del ball. Enguany se celebra el seu 150 aniversari i hem volgut parlar de la festa i també del lloc on es fa, en el cor d’un barri no tan antic com alguns podrien suposar, que estigué pràcticament deshabitat fins les acaballes del segle XIX i on la ciutat enterrà els seus morts abans que es contruïra el cementeri actual.

        Les cases de Les Roques no seran anteriors als anys 1860-1870, diu l’arqueòleg Josep A. Gisbert. Són cases modestes i de tipologia semblant a la del número 8 del Carrer de la Santíssima Trinitat, a la façana de la qual hi ha un plafó sobre el misteri per excel·lència de la fe cristiana. A principis del segle XIX, gran part de la superfície del barri estava despoblada. Durant les primeres dècades de la centúria, allí -i sembla que també durant un temps en el castell- es feren els soterraments ,“fins que es construí el cementeri municipal actual”, a mitjans de segle. Explica Gisbert que les cases dels principals carrers de Les Roques es traçaren sobre soterraments, damunt dels quals es fonamentaren també molts edificis al llarg del segle XIX.

        I abans? Entre els segles XIII i XVIII, el barri és pràcticament un espai d’horts tancats, bàsicament agrícola. Estava situat dins les muralles andalusines, que foren reforçades cap el 1500 en tota la part nord. “Era un espai pràcticament sense urbanització, amb el traçat d’alguns vials que eren l’empremta fossilitzada de l’urbanisme dels carrers de trànsit de l’interior de la muralla”. Ara bé, en els segles XI i XII el barri formava part de la medina andalusina i tingué un urbanisme bastant avançat, amb edificis singulars com els banys àrabs que es van documentar fa ja dos dècades. “Aparegueren precisament -recorda l’arqueòleg- al Carrer Santíssima Trinitat”. Del hammam es va poder documentar el hypocaustum, per on circulava l’aire calent, la sénia que abastia d’aigua la caldera i també una de les sales, la tébia o freda “que tenia una interessant decoració parietal amb un sòcol pintat a l’almàdena i en blanc, bícrom”.

 

Jornalers d’ofici

A partir del segle XIII, la vila de Dénia està situada en el castell. El raval, que és l’actual ciutat, va eixamplant-se a poc a poc, “encara que l’espai de Les Roques queda pràcticament sense ús o amb un ús quasi exclusivament agrari fins primeries del segle XIX”, insisteix Josep A. Gisber. És ja una vila medieval cristiana i, a diferència d’altres, en els segles XIV i XV no té sectors amb població morisca en l’interior de la muralla.

Per tradició, els carrers dedicats a la Santíssima Trinitat -com els dedicats a Sant Roc- es col·locaven en els pobles en les zones del raval, no en l’epicentre, i en alguns casos en les àrees de població morisca.

En el nostre cas, i consultant la cartografia, no hi ha empremtes d’urbanisme interior en el Carrer Santíssima Trinitat a primeries del segle XVIII. Se sap, com recullen Josep Sendra i Rosa Seser en la publicació Goigs i Devocions Tradicionals a Dénia (Ajuntament de Dénia, 2001), que al 1901 apareix ja com un carrer clarament delimitat, que marca el final de la població en la zona de Les Roques, al noroest de la ciutat, i que pel 1904 tenia ja 28 cases ocupades per famílies procedents majoritàriament de Dénia. Tots els caps de família eren jornalers d’ofici i entre ells trobem cognoms tan arrelats al poble com ara Morera, Bertomeu, Roselló, Mahiques, Martí o Ferrer.

La família Far-Pont

L’origen de la festa va lligat a una família, els Far Pont. Sembla, segons va contar Josefa Far Catalá a Roberto Roselló Ribes, que la seua iaia, Vicenta Pont, s’encomanà a la Santíssima Trinitat en trobar-se malalta. Recuperada i agraïda, va comprar una litografia de la Trinitat i, temps més tard, va encomanar una talla al denier Roc Chabás, aleshores canonge a la catedral de València, amb el compromís de celebrar tots els anys una missa i uns actes festius.

        El testimoni oral dels orígens de la festa a Dénia ha anat passant de generació en generació. La talla, que es trau el diumenge de la Santíssima Trinitat en processó, és custodiada pels descendents de la família Far Pont, cada any en una casa. Quan arriba el dia gran de la festa, es trau en processó fins el Convent de les Agustines, on es fa la missa i la benedicció del pa, i en acabar la cerimònia religiosa es porta al carrer de la Trinitat, on es canten els gojos. Estos són d’àmbit general, d’origen molt antic i d’autor anònim. Tot i que originàriament estaven escrits en valencià, es canta i és més coneguda la versió castellana. Este diumenge, quan arribe la processó després de la missa, es cantaran amb fervor de nou al carrer.

El plafó

Els veïns del barri de Les Roques canten els gojos els dies previs a la festa davant el plafó de la Santíssima Trinitat que hi ha en la façana d’una de les cases del carrer. Degué col·locar-se en temps de la postguerra. Diuen els veïns que el pagaren uns veïns del carrer, propietaris de la vivenda en aquell moment. No se sap si hi hagué un plafó anterior.

        En el catàleg de plafons ceràmics apareix sense l’ornament de flors que du habitualment i baix es pot llegir la llegenda Santísima Trinidad, indica Josep A. Gisbert. És probable que hi hagués algun anagrama o nom de fàbrica que permetés identificar la seua procedència. Beatriu Navarro, experta en plafons ceràmics que ha publicat excel·lents treballs amb Josep Lluís Cebrián, explica que normalment estaven signats. El que ens ocupa, afegeix, està en la línia de les obres de Vicent Abad i podria ser obra d’algun pintor d’Onda, que tenen taller propi i treballen també per a altres fàbriques.

<<< Tornar a la portada