In conversation with/en conversación con Josep A. Gisbert Santonja : Descobrir Dianium Una atalaya para entender la urbs

ROSA RIBES FORNÉS

“Si hi ha un lloc excepcional com a talaia per a entendre Dianium és el castell”, diu l'arqueòleg Josep A. Gisbert. Des d'allí i en altura, com apunta, es veu tot l'àmbit de la ciutat romana. A ella dedicarem diversos articles en aquesta secció durant unes setmanes. L'objecte no és un altre que fer-nos una idea de com va ser l'urbs romana, la seua ubicació, la seua extensió, la seua arquitectura, els seus carrers, places i port, l'espai urbà. Però també ens permetran anar més enllà i imaginar-nos com es configurava aqueix espai política i administrativament, com s'organitzava aqueixa societat. És a dir, la civitas.

El castell va formar part d'aqueixa ciutat, com han tret a la llum diverses intervencions arqueològiques. En les excavacions realitzades l'any 1986 en el Palau del Governador, que va dirigir el mateix Gisbert, es va trobar un camafeo d'època romana, una enfilada d'anell amb una pedra rica, daurada, amb un cavall alat o Pegàs. També al Verger Baix es van trobar restes d'elements de construcció que van poder pertànyer a grans edificis. Són bases, fustos i cornises de columna motlurades pertanyents probablement a algun edifici públic, “la qual cosa ens suggereix la idea del desmantellament d'algun edifici caràcter públic que degué alçar-se enfront de la mar”.

En el promontori del castell no han aparegut no obstant això vestigis d'habitatges. L'epicentre de Dianium era el que hui coneixem com a l’Hort de Morand, molt més gran que en l'actualitat i que arribava més enllà de l'Avinguda Miguel Hernández. Vorejant el castell, la ciutat s'estenia fins al Carrer Pont. Just en la confluència d'aquest vial amb Temple de Sant Telm es va trobar un Mercuri de bronze del segle II. Era aqueix punt, pràcticament, el límit de la façana marítima, que hem d'imaginar molt diferent a l'actual. La mar arribaria més o menys fins al palmerar de la finca de Morand que encara es distingeix al costat de l'actual convent dels frares servitas, situat en la primera línia del port romà, eminentment comercial i de gran activitat.

L’Hort de Morand ha sigut objecte de troballes arqueològiques des del segle XVI. Podem parlar de “grans recopiladores d'epigrafia romana que fan referència a ells”, explica l'arqueòleg. Ells denominen aquest espai que hui coneixem com Hort de Morand amb un altre nom: el lloc del temple. El nom, com és fàcil endevinar, respon a la creença que allí podia haver estat el temple de Diana. 

Marco Antonio Palau en el segle XVII i Roc Chabás després, en el XIX, deixen constància també de les restes trobades en el que va ser el centre neuràlgic de la ciutat. Entre els anys 1870 i 1880 José Antonio Morand va introduir els cítrics i va transformar aqueixos terrenys en un hort de tarongers, moment en el qual apareixen els materials més importants que es coneixen de Dianium. Hui dia es troben dispersos en diversos museus, com el Museu Episcopal de Vic, el Museu Arqueològic Nacional i el Museu de Belles arts de València, al qual tant Roc Chabás -que va ser un dels seus impulsors- com José Antonio Morand van donar les peces trobades en la finca que guardaven en el seu poder.

A Dénia es custodia un important conjunt epigràfic que va aparéixer en els sondejos realitzats en les intervencions arqueològiques dels anys 1983-1985. Es va evidenciar llavors l'existència de diverses cases i la base d'un pedestal pertanyent a una llaura o altar de sacrificis, amb dos escalons d'accés de grans dimensions. Tot això es va relacionar amb les estàtues i altres adorns propis de l'arquitectura del fòrum, la plaça de Dianium, on es feien transaccions i es desenvolupava la vida pública, política i religiosa. 

Josep A. Gisbert recorda que durant el segle I a. C. Dianium era una ciutat estipendiaria, cosa que significava el pagament d'uns tributs que a canvi d'un cert marge de llibertat. Segons revelen les fonts clàssiques, va anar durant el segon viatge d'Augusto a Hispània -en l'últim quart del segle I a. C.- quan es funda el municipium de Dinaium, adquirint un rang superior. 

L’Hort de Morand, explica l'arqueòleg, ofereix una estratigrafia seguida des del moment fundacional fins al primer terç del segle VAIG VEURE d. C. Els materials d'aqueixa època trobats en les excavacions realitzades en la finca i en la prolongació de Temple de Sant Telm - cantonada amb el Carrer Pont s'exposen en el Museu Arqueològic de Dénia, que tingut des del moment de la seua fundació un vincle indissoluble amb el castell.

“Mirador privilegiat cap al nord, des d'on es contemplen tota la badia i el territori de Dianium i on la vista aconsegueix fins al Bayren, el Mondúver i Cullera”, apunta Gisbert, ens ofereix ara huit panells temàtics que ens ajuden a entendre millor la realitat de Dianium, una ciutat amb un important trànsit marítim lligat a l'alimentació. Durant les excavacions arqueològiques realitzades en 1988 en l'antiga Avinguda de les Indústries, hui Miguel Hernández, van aparéixer restes dels primers horrea o magatzems portuaris (s. I), així com de la dàrsena del moll que separava la ciutat de la platja o l'àmbit portuari. Estaven situats entre el convent servita i la prolongació del l’Hort de Morand a l'altre costat de l'avinguda, hui zona edificada. “Al llarg de més de 30 anys d'intervencions arqueològiques urbanes”, afig el nostre interlocutor, “han aparegut un conjunt important de magatzems i evidències que donen forma i contorn a la façana marítima de Dianium”.

Finalitzat el procés d'investigació i documentació, com ocorre tantes altres vegades, de tot allò no s'ha conservat res, si bé va haver-hi un interés per posar en valor el que fora l'epicentre de la ciutat romana que es va plasmar en la protecció d'una parcel·la d'uns 20.000 m² de l’Hort de Morand. Encara que es creu que els terrenys poden estar replets de restes arqueològiques i que les prospeccions arqueològiques podrien aportar informació rellevant sobre Dianium, la parcel·la no ha sigut excavada. Només es van fer unes prospeccions geofísiques que van constatar l'existència d'estructures fins a la línia del palmerar, que com ja hem dit marcava el contorn de la façana marítima. Les negociacions amb els propietaris de l’Hort de Morand -només una xicoteta part és de propietat municipal- no han arribat mai a bon port. Hi ha hagut moviments reivindicatius, recollida de signatures i propostes i oportunitats d'actuació, com un projecte presentat per Adolfo Utor quan va ser regidor de Cultura, recorda Josep A. Gisbert, per a posar en marxa un camp internacional de treball i crear un Museu de la Mar en l'antiga llotja del peix. Aquest últim projecte finalment es va fer realitat, encara que van haver de passar més de vint anys. El primer “continua en el somni dels justos”, precisa l'arqueòleg, qui recorda que es va disposar de prop d'un milió d'euros arribats d'administracions externes per a invertir en l’Hort de Morand als quals, amb un canvi de legislatura, se'ls va donar un altre destí.

S'han perdut diverses oportunitats i el projecte de crear un parc arqueològic sobre les antigues ruïnes romanes, un gran museu a l'aire lliure sobre Dianium defensat legislatura rere legislatura pels responsables municipals de Cultura, continua esperant al fet que hi haja voluntat real. Com deia Roc Chabás, a Dénia tot va molt “poch a poch”.

Mentre esperem al fet que es done via lliure a les excavacions i al futur parc arqueològic, els convidem a endinsar-se amb nosaltres en el Museu Arqueològic en els pròxims articles i descobrir algunes de les peces que custòdia de Dianium, al mateix temps que tirar una mirada al nord des del castell i contemplar, a vol d'ocell, els terrenys de la ciutat romana.