El jove DJ del Ràfol d'Almúnia que revoluciona la música electrònica

La de Jairo Ginestar és d'eixes històries amables que ha deixat la pandèmia. En aquella època de confinament tocava inventar per a mantindre el cos entretingut i ocupat en qüestions que alimentaren l'ànima. Una d'elles va ser la música, la que va seduir i va atrapar a Jairo, un jove de Ràfol d'Almúnia al qual se li va despertar el seu costat més creatiu mentres aprenia del seu pare. Ara fa poc més d'un any que es va estrenar en un pub d'Ondara, i des de llavors es va posar en marxa la seua tala però intensa trajectòria com a DJ.

    Jairo té clar que “en l'escenari cal posar tota la il·lusió i energia del món per a poder connectar amb el públic i que gaudi”. Després de publicar el seu primer treball, del gènere Tech House, somia a continuar creixent com DJ i productor per a poder estrenar més música i arribar a tocar en festivals importants.

    PREGUNTA: Com vas descobrir la teua passió per ser DJ?

    RESPOSTA: Durant la pandèmia veia al meu pare que feia sessions de música per Facebook en directe i que el seguia molta gent. En comprovar que gaudia com un xiquet, li vaig dir que jo volia ensenyar-me a posar música com ell.

    Vaig practicar a la meua casa durant quasi dos anys i en el 2023 un pub d'Ondara em va obrir les portes per a poder punxar. Arran de l'experiència en el pub em van començar a cridar per a fer esdeveniments privats i discomóviles i a poc a poc em vaig anar donant a conéixer.

    P.: A part del que et vas aprendre al costat del teu pare, vas ser a classes particulars o vas fer cursos de DJ?

    R.: No, tot va sorgir de manera autodidacta, a força de practicar a casa amb el meu pare. A més, en el meu primer any vaig tindre la gran sort de compartir cabina amb DJ’s de gran renom com Santi Bertomeu, Alex Femenia, Mitch Van Staveren, Roberto Sansixto i molts altres, dels quals vaig aprendre molt. Llavors el que feia era copiar el millor de cadascun i intentar millorar-ho per a poder connectar millor amb la gent.

    P.: Enguany vas aconseguir que una discogràfica publicara la teua primera cançó, la qual cosa suposa un gran pas per a qualsevol artista. Què va significar per a tu eixe primer contracte?

    R. És un somni fet realitat. Encara em costa creure-ho. Sempre havia somiat que la meua música arribara a més gent i que una discogràfica confiara en el meu treball és una gran motivació. Veure que la cançó està tenint èxit em fa sentir que tot l'esforç ha valgut la pena.

    P.: La teua primera cançó publicada és del gènere Tech House. Per què vas triar este estil per a arrancar?

    R.: El Tech House sempre m'ha atret per la seua capacitat de combinar ritmes contundents amb melodies pegadizas. És un estil que connecta molt bé amb el públic en la pista i crec que reflectix la meua personalitat musical. Des que vaig començar a produir, vaig sentir que este era el gènere en el qual podia expressar-me millor.

     P.: Al llarg de la teua tala però intensa trajectòria segur que has viscut experiències i moments únics.

     R.: Hi ha hagut molts bons moments, però el que més record és en un poble prop de València que es diu Bugarra, on vaig arribar a fer una discomóvil després d'un musical i em vaig trobar que tot el públic era de gent més major de l'habitual en les discomóvil, i vaig haver de tirar de pachanga, reggaetón antic i remember perquè s'ho passaren en gran. Van estar tota la nit ballant i quan faltaven dos cançons per a tancar la discomóvil tota la comissió de festes es va pujar a l'escenari a ballar al costat meu. Tan contents van quedar que, en acabar l'actuació, em van agafar entre set o huit persones per a llançar-me a l'aire. Va ser molt bonic i ho recordara per a la resta de la meua vida.

     P: La teua carrera avança ràpid però, com compatibilitzes la música amb la teua vida personal i altres responsabilitats?

    R.: És un desafiament però intent organitzar-me tan bé com siga possible. La música ocupa gran part del meu temps però també procure dedicar moments a la meua família, amics i a estudiar un mòdul que estic acabant a Pedreguer. Crec que l'equilibri és fonamental per a mantindre la motivació i gaudir del camí.

    P.: Quin és el secret per a arribar a ser un referent? 

    R.: No ho sé. Porte molt poc temps exercint de DJ i l'única cosa que et puc dir és que una vegada et puges a l'escenari has de posar tota la il·lusió i energia del món per a poder connectar amb la gent i poder llegir la pista perquè el públic gaudi al màxim de la teua sessió.

     P.: En la teua opinió, quines són les habilitats principals que ha de tindre un bon DJ?

     R.: Cal tindre en compte tres aspectes: el tècnic, la selecció de l'estil de música que vols posar i l'experiència per a mantindre viva la pista de ball.

     P.: Quin consell li donaries als joves que somien amb dedicar-se a la música?

    R.: Que no tinguen por de començar. A vegades, la idea d'arribar lluny pot semblar aclaparadora però l'important és fer el primer pas i ser constant. També els diria que no deixen d'aprendre i que sempre gaudisquen del procés. Si fas alguna cosa amb passió, els resultats arribaran.

    P.: Quins plans tens per al futur?

    R.: Vull continuar creixent com DJ i productor. El meu objectiu és llançar més música i arribar a tocar en festivals importants. També m'agradaria col·laborar amb altres artistes que admire. Però, sobretot, vull continuar gaudint del que faig i connectar amb la gent a través de la meua música.