Joan Castejon: “L’Ovidi estava tocat per l’energia, per l’empatia”

“Les seues cançons són molt actuals perquè els problemes són els mateixos”

Vint-i-cinc artistes reten homenatge a Ovidi Montllor en una exposició itinerant que ha recalat a Dénia i en la qual participa Castejon junt a altres artistes de l’entorn del cantant, com el seu amic de l’ànima Antoni Miró. Joan Castejon la defineix com una exposició “completa i de gran qualitat” al voltant d’un artista polifacètic, “un rapsoda, un cantant, un poeta, un actor” que, com ell diu, “va nàixer de la classe obrera i es va fer a ell mateix”. La seua música, les seues lletres, “són molt actuals perquè tenim els mateixos problemes i compartim -afegeix- una incultura que s’allunya de personatges com ell”.

Assegura Castejon que “l’Ovidi estava tocat per l’energia, per l’empatia, era una persona totalment assequible, molt comunicativa, lluitadora per la conquesta de les llibertats, solidària”. I és tot això, i més, el que pretén transmetre l’exposició Vinticincvacandes a Ovidi Montllor, impulsada per la càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA.

Dos dibuixos de l’Ovidi, de mirada penetrant, amb uns ulls que parlen, ens reben al Centre d’Art l’Estació. És l’aportació d’Antoni Miró a la mostra, dividida en dos espais diferents. Allí s’exhibeixen obres de dimensions més grans. Pel corredor que condueix la sala trobem una de les aportacions de Carme Jorques, la comissària d’una exposició on es respira tot allò que va envoltar la vida i obra del cantant i, com no, el seu poble, Alcoi. A mà dreta, els dos dibuixos que aporta Castejón, amb una clara càrrega ideològica (Cremant el blau) i on apareix un Ovidi jove davant un micro que crema i un Ovidi més adult, més pensatiu, amb una nova consciència. Quan dibuixa, li agrada contar històries, relats, fer de narrador –“en pintura sóc més abstracte”, recorda-, i això és el que fa amb els retrats del cantat. Abans d’endinsar-nos en la sala recalem en l’obra que tenim a l’esquerra que, no es pot confondre, du la firma d’Azorín. “Ací la majoria som de la generació dels anys 40, autodidactes, que hem viscut la intempèrie de la postguerra, i també transicions i frustracions”, explica l’artista, que no pot evitar al·ludir de nou a la incultura i la intolerància. I al fons, entre obres d’Artur Heras, Xavier Lorenzo i altres, l’obra de Beatriz Rico, potser la benjamina del grup i vinculada, doblement, a Dénia i a Alcoi.

La visita es pot iniciar al Centre d’Art l’Estació o a la Casa de Cultura, l’altre espai expositu. Ens detenim ara allí. Crida l’atenció l’homenatge a Teresa del Grup Matèrics, que s’endevina de seguida només entres a la sala, a l’esquerre. I capta també l’atenció, entre moltes altres obres, l’aportació a l’homenatge de Sento Masià, el pintor que junt amb Antoni Miró i Miguel Mataix conformaren l’anomenat Grup d’Alcoi, allà pels anys 60-70, i que, precisament, va morir el passa més d’abril després de contraure la covid.

Hi hauria molt més per contar d’una exposició que ha visitat Alcoi, Gandia i Ontinyent i que continuarà fent vacances per Xàtiva, i qui sap si per algun lloc més. Però millor que la visiten. Allí descobriran l’home que Castejon va allotjar a sa casa mentre rodava una pel·lícula a Dénia i amb el que va fer amistat, però al que es va quedar amb ganes de haver pogut compartir més temps. “L’Ovidi cal reivindicar-lo perquè tenim manca de la cultura que ell defensava”, afirma Joan.