La ciència sí forma part de la cultura
Daualdeu és una revista de divulgació científica i tecnològica que s’edita a la Marina Alta des de l’any 2009 a càrrec de l’associació Meridià Zero. N’ixen dues publicacions a l’any, una a la primavera i l’altra a la tardor, en valencià, amb una tirada de 1.900 exemplars i el proper número -a l’abril de 2025- serà el que fa 28. La capçalera li va com anell al dit perquè, no debades, el dau és un homenatge a l’objecte antonomàstic de l’estudi de probabilitats i el deu és la base del nostre sistema de numeració. A més d’això, Daualdeu és una ressonància clara i intencionada del nom d’un grup d’artistes plàstics excepcionals i agosarats de la segona meitat del segle passat, Dau al set.
La major part dels socis de Meridià Zero són professors de ciències -de física, química, matemàtiques, etc.- i algun d’història de la comarca, tot i que no és un requisit obligat per formar-ne part. A més, compten amb col·laboradors de renom com ara J.M. Mulet, Daniel Climent, Joan Borja, Roger Sanchis Gual, Miguel Angel Sanchis Lozano, Antoni Furió, Vicent Carles Navarro Oltra, etc. El quadern central de cada revista està dedicat a un tema de ciència relacionat amb la Marina Alta. En el darrer número, referit a la ciència en l’Edat Mitjana, es fa menció als germans Ibn As-Saffàr, un astrònom (Abú L-Qàsim) i l’altre astrolabista (Muhàmmad) i també a Abú S-Salt Umàyya, un savi polifacètic de Dénia. En altres edicions s’ha parlat de personatges ben significatius com el matemàtic Vicent Caselles Costa, de Gata de Gorgos, del ben conegut doctor Paco Torrent i de Celdoni Calatayud Costa, de Pedreguer, metge i primer catedràtic de radiologia.
Hi ha un apartat reservat a la participació de l’alumnat dels instituts de la comarca que estiga interessat. A més, Juan José Ortuño, president de l’Associació Astronòmica Marina Alta, té una secció fixa on mostra les efemèrides astronòmiques que ocorreran en el semestre següent a l’eixida de la revista. A més, Catalina Luque, catedràtica de Llengua i Literatura, comenta un llibre de ficció on apareix la ciència per alguna raó. I, per arrodonir la peça, al Racó de Fibonacci, matemàtics proposen un problema a resoldre, la solució del qual es dona al proper número.
La ciència no és avorrida
Daualdeu té una raó d’ésser, no ha eixit del no-res. El president de Meridià Zero, Josep Lluís Doménech, doctor en Química, diu que l’objectiu “és fer arribar la ciència a la societat, no sols amb la revista sinó també amb xerrades, exposicions, observacions astronòmiques, etc.”. “Hi ha eixa idea”, continua, “que la ciència no forma part de la cultura, com si fora una cosa estranya. Eixe, almenys, és el sentiment que es percep entre els científics”. La gent no la veu com a part de la cultura, com sí fa amb una exposició de pintura, un recital de poesia o un concert de música.
Una percepció, al seu entendre, ben equivocada perquè, de fet, “la ciència ens influeix en gran mesura en la nostra vida”, diu Doménech. De fet, en els últims 250 anys, la societat, almenys l’Occidental, ha fet un salt enorme propiciat pel desenvolupament científic i tecnològic. No cal més que atendre a les noves formes de comunicació en temps real, quan abans una carta trigava molt a arribar a la seua destinació. I no cal dir res dels xips dels ordinadors, de les piles, de l’energia, dels cotxes i un llarg etcètera.
A hores d’ara està en debat l’energia i les alternatives al combustible fòssil perquè aboca diòxid de carboni a l’atmosfera i, amb això, tot el que suposa en relació a l’escalfament del planeta. Es parla de l’eòlica, de la fotovoltaica, de la hidràulica i de la nuclear, tot i que esta darrera és la més polèmica perquè genera residus radioactius. “La gent ha de decidir què fem, hem de prendre una decisió entre tots. Hi ha qui diu que eixes coses no li interessen però cal que sàpiga que algú prendrà decisions per ell”, subratlla el doctor en Química. “Per este motiu”, afegeix, “volem mostrar que la ciència té possibilitats i que cal implicar-se o, almenys, estar assabentat”. Unes decisions que dependran del coneixement que tinguem i Daualdeu es formula com una plataforma, si més no, d’accés a eixe coneixement “o, almenys, per a saber per a on van les coses. Crec que saber com es treballa en la ciència és un aspecte important ja que ajuda a entendre el perquè hem arribat fins ací”, conclou.
I s’ha fet camí, i tant. Daualdeu ha rebut el reconeixement a casa nostra en forma de Premi 9 d’Octubre Vila de Xàbia 2024 i d’un dels Premis Ocell que li va atorgar l’Associació Cultural Ocell d’Ondara en la darrera convocatòria. La ciència és part de la gran aventura intel·lectual de l’ésser humà, fruit de la seua curiositat i de l’intent de representar i entendre el món en què vivim. I com a producte del pensament humà, la ciència és un component essencial de la cultura.