La Fundació Cirne ha editat la investigació de Maria de la Mar i Francesc Reus sobre les manifestacions líriques populars del Dissabte de Gloria

La Fundació Cirne ha editado la investigación de Maria del Mar y Francesc Reus sobre las manifestaciones líricas populares del Sábado de Gloria
  04/10/2020

Els Gloriosos, poesia satírica en valencià en plena postguerra a Xàbia

Els versos eren una escletxa de llibertat en el franquisme 

No desafiaven obertament al règim, però les poesies satíriques en valencià que anaven de mà en mà a Xàbia el Dissabte de Gloria (o de Resurrecció) a Xàbia sí que van ser una escletxa de llibertat en plena postguerra. Entre 1947 i 1955, van circular aqueix dia en què acabava el recolliment i el dol de la Setmana Santa els poemes d'Els Gloriosos. Hi havia llicència per a la crítica social i per a abordar amb retranca l'elevat preu de la farina i el sucre o denunciar l'estraperlo. La Penya Absentistes (nom que al·ludia a l'afició dels seus integrants a l'absenta) es prenia aqueix dia llibertats que en aqueixos terribles anys de la repressió i el franquisme eren inconcebibles.

La història d'Els Gloriosos era fins ara desconeguda. L'han treta a la llum losinvestigadores Maria de la Mar Reus i Bas i Francesc Reus i Boyd-Swan. Han recopilat les fulles volants amb les poesies (anomenades també al·leluies) del Dissabte de Gloria. El llibre l'ha editat la Fundació Cirne, que recupera així un patrimoni de la cultura popular pràcticament perdut i que constata com una celebració netament religiosa va poder convertir-se en els anys del franquisme en expressió de crítica social. La sàtira dels versos, que començaven sempre amb una reflexió sobre la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, emmascarava l'afilada visió dels problemes que acuitaven als veïns. A més d'al·lusions a la carestia de productes de primera necessitat o els seus alts preus, apareixen en aquestes poesies dificultats contidianas com la del complicat que era llogar un habitatge.

"Aquests poemes reflecteixen molt bé la mentalitat del poble en aquells anys", ha explicat el secretari de la Fundació Cirne, Antoni Espinós, qui ha destacat l'esperit festiu de la Penya Abstentistas. "Una celebració que era religiosa acabava com el rosari de l'aurora".

Mentrestant, Francesc Reus ha rememorat que la investigació va sorgir de "manera fortuïta". En la festa de Sant Jaume d'Ondara, un veí d'aqueix municipi li va entregar un dels poemes. Era un paper groguenc i atrotinat. Ja tenia coneixement d'altres d'aquestes fulles volants. A València, era coneguda la tradició d'Els Gloriosos i, a Alacant, es repartien els Al·leluies el Dissabte de Gloria. Xàbia, per tant, també participava d'aqueixa manifestació popular de commemorar la resurrecció amb l'arravatament de fer versos festius, satírics i carregats d'intenció i, a més, en valencià. "Cal valorar que s'escrigueren en valencià en un moment, el de la postguerra, en el qual s'imposava la llengua de l'imperi. Van ajudar a mantindre viva la llengua del poble".

<<< Tornar a la portada