Canfali Marina Alta

L'església de la Vila de Dénia com a lloc de culte a l'aire lliure… per què no?

  • La iglesia de la Vila de Dénia como lugar de culto al aire libre… ¿por qué no?
  • La iglesia de la Vila de Dénia como lugar de culto al aire libre… ¿por qué no?
  • La iglesia de la Vila de Dénia como lugar de culto al aire libre… ¿por qué no?
  27/06/2020

L'església de la Vila Vella del Castell de Dénia va ser l'església matriu de la ciutat. Immediatament després que el rei Jaume II fundara la Vila de Dénia (1308), el temple es va consagrar a l'Asunción de la Mare de Déu. Poc es coneix d'ella. O molt, si es té en compte que a simple vista no queda rastre del que va ser. El seu emplaçament, sobre els bancals on torna a créixer la vinya -enguany s'han incorporat tres més i ja són cinc-, es distingeix ara fàcilment pel contrast del groc de la mala herba que el pobla amb el verd de les fulles de parra veïnes. És el fruit dels tres mesos de tancament, en els quals no hi ha hagut treballs de manteniment i les males herbes i les gavines s'han apoderat d'ell. 

Durant dues setmanes s'ha treballat durament des de l'Ajuntament amb neteja a pressió per a retirar els excrements de les gavines i netejar la vegetació que envaïa aquest bé patrimonial. Les visites ja són possibles, encara que queden encara treballs pendents. Com a pendent està també un ambiciós projecte d'excavació integral de l'església gòtica i la seua restitució en planta.

El temple cristià va ser abandonat durant la Guerra de Successió, després de quedar seriosament danyat, i l'advocació a la verge es va traslladar a l'actual Parròquia de La nostra Senyora de l'Asunción. En temps de la Guerra de la Independència va ser derruït el campanar que quedava. Amb això, i amb el pas del castell a mans privades, “l'església desapareix de la memòria històrica”, explica l'arqueòleg municipal, Josep A. Gisbert. No obstant això, apareix en algunes fonts escrites i s'han realitzat alguns estudis sobre ella. Un d'ells, a través de la Universitat Politècnica i un programa europeu, va permetre restituir la seua volumetria a partir de l'anàlisi de peces com la coberta o les nervadures. El mateix Gisbert va fer llavors una proposta de restitució en planta. Fa dos anys es van realitzar uns sondejos molt superficials parell poder delimitar els murs perimetrals situats al nord de l'església. Es van detectar tres primeres capelles. Una d'elles, segons les fonts conegudes, estaria dedicada a Sant Sebastià, durant molts anys patró de la ciutat.

L'arqueòleg comenta que la part sud va quedar molt destruïda per la transformació en bancals que va patir el terreny, però en la part nord, a més de les capelles -sosté-, probablement es podrien localitzar paviments i gots funeraris de famílies o gremis. 

Les possibilitats que oferiria l'avanç en les investigacions són moltes, inclòs un projecte de museización. I, per què no?, tornar a fer d'ella un lloc de culte, ara a l'aire lliure i en algun cas excepcional.

 

Cercar notícies
Agenda