La Sibil·la anuncia ... la fi de la pandèmia

Tant de bo! Ja no sabem a qui encomanar-nos. Però la vacunació, el descens dels contagis i la disminució de la pressió als hospitals indiquen que anem per bon camí. Siga com siga, la pandèmia ha comportat una representació extraordinària del Cant de la Sibil·la a l’església de Santa Caterina de Teulada, el passat diumenge. Un cant d’origen medieval que es posa en escena el 23 de desembre però va ser ajornat a última hora per motius de seguretat i de precaució davant l’avanç de la variant òmicron. La Sibil·la anuncia la Fi del Món però no volem anar més enllà d’extrapolar-ho a la fi de la covid-19. Ja ho tindríem més que bé!

            La xiqueta Paula Vidal Benavent, per fi, a la tercera, va fer el Cant de la Sibil·la –que reproduïm en estes pàgines- perquè no va ser possible al Nadal de 2020 ni al de 2021. Tot i això, les mesures de seguretat van ser contundents, segons assenyala el director artístic i director de la Colla El Falçó, Rafa Soriano. L’aforament es va abaixar de 220 a 183 places; ús obligatori de la mascareta, tant per part del públic com dels músics i resta de persones intervinents; augment dels nombre de gent per controlar les mascarets i la distància de seguretat; mostrar el passaport covid abans d’entrar a la parròquia; i les parts instrumentals de vent a l’escenari s’han eliminat, a fi que els músics no s’hagueren de llevar la mascareta. No s’ha fet, a més, la repartició dels mossets de la Sibil·la –una mena de bambetes- ni el tast de licor a fi que el públic no retirara tampoc la mascareta en cap moment.

UN DRÀMA RECUPERAT AL 2011

            L’any 2011, amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina Alta, la Colla El Falçó va recuperar la tradició medieval del Cant de la Sibil·la. Un cant que va estar abolit l’any 1568 en implantar-se el breviari eixit del Concili de Trento. A la parròquia de Teulada –com a moltes més- es fa la Missa del Gall el 24 de desembre, que comença amb la recitació de l’ofici de Matines de Nadal i que ara es complementa amb la representació del Senyal del Judici, integrat per la cercavila de les aixames, la Dansa de la Mort i el Cant de la Sibil·la. La versió que es canta a Teulada procedeix d’un breviari de 1533 de la Seu de València, amb l’adaptació musical de Bartomeu Càrceres conservada al Cançoner de Gandia, del segle XVI.

            El programa s’inicia amb el Toc de Tempesta i la concentració a la Plaça del Porxe. Després es fa la cercavila de les aixames i, una vegada a la Plaça de l’Església, continua amb la Dansa de la Mort. El Senyal del Judici i el Cant de la Sibil·la es fan dins de l’església de Santa Caterina.

            Soriano fa un balanç molt positiu de la representació “tot i que estàvem fora de context, però la gent ha omplit l’església de gom a gom i, a més, s’ha fet una posada en escena digna i solvent malgrat que no s’han pogut fer molts assajos”. Tot i això, el director artístic confessa que “hem estat amb l’ai al cor perquè podia haver un positiu en qualsevol moment”.

            Prova superada, i amb nota. Ara cal esperar uns mesos i la Sibil·la tornarà per Nadal, com s’ha fet sempre.

FOTOS: CARLOS GIMÉNEZ TARIN