La sostenibilitat no és una moda

El segon dels debats que reuneix agricultors, hostalers i pescadors celebrat a la sala Túria d'Els Magazinos va posar sobre la taula el debat sobre el consum sostenible. Els convidats van coincidir que sostenibilitat és sinònim de salut i de respecte a la naturalesa, però també de futur i d'equilibri. Perquè una activitat siga sostenible no sols ha de ser saludable, ha de tindre també en compte a les generacions que vindran i les seues necessitats. Com va dir Jesús Crespo “El Canari”, en el cas de la pesca s'ha de buscar “l'equilibre entre l'extracció i la reproducció” de manera que es garantisca la continuïtat de les espècies i els qui vinguen darrere puguen seguir amb aqueixa activitat

Els productes de temporada són un bon aliat de la sostenibilitat, va remarcar José Carlos Siscar, del restaurant Els Cuinetes, si bé tots van coincidir que hi ha un gran desconeixement per part del consumidor sobre la procedència i l'època de cultiu dels productes agrícoles o de captura de les diferents espècies marines. 

Joan Folqués, de Cult-Eco de Pego, va subratllar l'alt percentatge de cultius ecològics certificats en la Comunitat Valenciana on, enfront del 10% d'Espanya, prop del 20% de la superfície cultivada és ecològica. Va precisar per contra que, al mateix temps que ha crescut la producció ecològica -que no precisa de productes químics- també ho ha fet l'ús de pesticides i herbicides.

Els contertulians van coincidir que la sostenibilitat i el consum de productes de temporada no és una moda. És més aviat, va precisar Paco Pérez, de L´hort de Neli de Pedreguer, “tornar al que hi havia abans”. Es va qüestionar en aquest punt de la tertúlia si també les grans superfícies, que ofereixen cada vegada més línies de productes ecològics i fomenten l'ús d'embolcalls compostables, per exemple, creuen també en la sostenibilitat o simplement s'apunten a la moda, com es va preguntar Pedro Soler “El Petorrí”, pescador de professió. De nou es va parlar de la impossibilitat que, pel seu elevat volum de vendes, les grans superfícies es proveïsquen de xicotets productors, les produccions dels quals són limitades. Es va posar de manifest també que en aquests casos falla una de les potes de la sostenibilitat, ja que en general els productes ecològics que comercialitzen són produïts per grans terratinents en grans extensions de terreny, on el treball està mecanitzat i el consum de combustible és molt alt. No obstant això, segons es va dir, hi ha una tendència cada vegada major en alguns països europeus, com Alemanya, a proveir-se de diversos xicotets agricultors al mateix temps. 

En el debat es va parlar de la importància d'educar al consumidor, també des dels restaurants, a l'hora d'exigir productes sostenibles, amb certificació ecològica, de proximitat i de temporada, de manera que siga conscient dels beneficis que li reporten a nivell personal i també de la repercussió que això té a nivell general. Malgrat confessar-se tots orgullosos i feliços del seu ofici, que cap canviaria per un altre, els pescadors -tots dos del col·lectiu de la pesca artesanal- van manifestar la voluntat que els seus descendents no continuen amb una professió que requereix de molta dedicació i sacrifici, que no entén d'horaris i que no està prou reconeguda a nivell de salaris però també de dignificació. Però per la qual, com van dir, ells senten vertadera passió.