Les bicicletes (elèctriques) no sols són per a l'estiu

L'eclosió de les bicicletes elèctriques és un fet indiscutible. Martin Stadlhofer, de Xàbia’s Bike, és un professional de la venda, reparació i manteniment de bicicletes que ha estés el seu negoci per la comarca. A més de la de Xàbia, compta amb botigues en Moraira i Xaló. Amb el seu testimoniatge ve a ratificar que el mercat de la bicicleta elèctrica està creixent com l'espuma. Es coneixen pel nostre entorn fa aproximadament una dècada, encara que ha sigut a partir de fa tres anys quan “ha explotat” la seua venda. “Amb la bicicleta elèctrica pots fer de tot; et permet recórrer més quilòmetres amb menys temps, i sense deixar de fer exercici, perquè mai deixes de pedalar”, adverteix.

Es mostra fins i tot sorprés de com han crescut les vendes en els últims tres anys d'aquests models de bicicletes. En el seu cas particular es pot dir que fins i tot s'han triplicat. En l'actualitat, en Moraira suposen el 80% del volum de vendes, a Xàbia entorn del 50% i a Xaló sobre el 30%. I la pandèmia s'ha notat en el sector, però per a millor. “El nostre millor any en vendes ha sigut el 2020, i això que vam tindre tancades les botigues durant mes i mig”, subratlla Stadlhofer.

El perfil d'usuaris de bicicletes elèctriques és molt ampli, segons destaca. En general s'imposen les parelles o matrimonis de cinquantins. “Es venen a parells; i si en algun cas ve una parella i compren només una bici per a provar, abans de l'any ja estan de tornada per a comprar la segona”, diu. També són majoritaris els clients de nacionalitat estrangera (entorn del 65%), “encara que cada vegada s'estan animant més els espanyols”, puntualitza l'empresari.

Les bicicletes elèctriques no són per a res barates. Les bàsiques se situen entorn dels 1.200/1.300 euros, i en un segon nivell apareixen les que costen sobre 2.000 euros. No obstant això, a Xàbia’s Bike es venen molt les que estan per damunt dels 3.000 euros. “La gent sap el que compra”, aclareix Stadlhofer.

El testimoniatge d'una parella de cicloruters: “Ara no hi ha aire ni costes, puc anar a qualsevol lloc”

Roland *Bartels és un incondicional de les elèctriques. Canviar la bicicleta convencional per una elèctrica, fa cinc anys, li va donar ales. Encara més. Va ser després de realitzar un viatge per Baviera amb la seua parella, Helena Ferrando. En un paisatge “que puja i baixa”, com ell diu, “érem quasi els únics que anàvem en una bici normal, i quan un octogenari t'avança amb la seua bici i et saluda -fa broma- fa mal”. Van prendre la decisió i es va posar a la feina. Va ser així com va començar el que ha anomenat la seua tesi doctoral sobre la bicicleta elèctrica, aqueixa que ara acarona i que li acompanya en quasi tots els seus desplaçaments.

Amb la finalitat de trobar la que millor s'adaptara a les seues necessitats, va buscar, va llegir, va preguntar i va comparar. Va pensar a posar motor i bateria a la seua bici convencional i va ser a la recerca del kit. Mai estarà prou agraït al propietari de la botiga de Rocafort que li va aconsellar primer provar, i després comprar. “Vaig pujar en una bici trucada d'elèctrica i no era jo; vaig provar una elèctrica i em va convéncer”, compte. Primera part de la tesi.

Va continuar la investigació per a anar perfilant l'elecció. Havia de decidir-se per la col·locació del motor: si havia d'estar davant, darrere o al mig. Es va decantar per aquesta última opció que, assegura, li ha donat “superpoders”. Sobre la bateria aconsella tindre clar sempre a on vas i comptar que donarà de si la meitat del que et diuen perquè el consum depén de molts factors. “Jo la vaig comprar amb la bateria més gran”, assenyala, “i també vaig voler que tinguera marxes per si alguna vegada em quedava sense bateries. Imprescindible parafang, portaequipatges –“per què portar una motxilla a coll”-: i llum. “Sense tot això no vaig a cap part”, diu. I el que no portava de sèrie ho va incorporar al model triat.

Semblava que la tesi havia arribat. Va entropessar llavors amb un inconvenient: aqueix model no el podia trobar per ací. Així que va comprar la bici per internet. Ara no ho faria. “Llavors quasi no hi havia bicis elèctriques, però ara la cosa ha canviat molt”, per la qual cosa Roland recomana comprar a prop a fi de tindre a on acudir si es necessita alguna peça o per a les reparacions.

Satisfet amb la seua bicicleta, havia arribat el moment d'Helena. Ella la va comprar una mica després i es va decantar per un model que ja portava el portaequipatges incorporat. “Amb això vam aprendre també que la compra sempre t'eixirà bastant més barata si ho porta de fàbrica”, afig. Va haver-hi alguna ensopegada en aquesta segona adquisició (van haver de comprar la bici a Alemanya per internet perquè la botiga de València on l'havien trobada no la podia servir fins a set mesos després) i van començar a rodar en les seues bicicletes elèctriques.

“Si abans feia mil quilòmetres a l'any, ara faig 3.000”, compte aquest alemany establit a Dénia des de fa ja molt temps. Amb la nova bici van canviar moltes coses, “l'aire t'importa un rave, no hi ha aire ni costes, pots anar a qualsevol lloc, a esmorzar a Xàbia pels Plans o a Gata de paella i tornar”. “Faig el mateix que quan era més jove”, confessa, “i quan quedem en algun lloc, com el mercat, arribe abans que els meus amics perquè la bici és el més ràpid”. I posa l'exemple dels repartidors que van amb bicicleta.

Aclareix que la bicicleta elèctrica et dóna l'opció d'anar a pedals –“no és obligatori anar a motor, és ací, però pots anar sense”- i combinant totes dues opcions pots fer bons passejos. “Pots donar-li la volta al Montgó o recórrer la comarca amb bici”, precisa Bartels, “a vegades sense tot just haver de tocar carretera”. És aquest un aspecte que el preocupa. Res a veure la xarxa de camins i carrils per a bicicleta amb els d'Alemanya, per on ha rodat i molt i on hi ha més de 800.000 quilòmetres de camins per a bici. “No sols això”, remarca, “també una gran oferta de bed & bike en els quals et proporcionen eines bàsiques, alguna cosa per a assecar la roba per si arribes suat, un bon desdejuni… i una cosa fonamental, no et fan mala cara si només et quedes una nit”.

En el seu haver hi ha viatges pel Somontano, Navarra, el País Basc, el Delta de l’Ebre…, rutes com la Pirinexus, per la frontera d'Alemanya amb Polònia, pel Danubi, Venècia, Viena o Belgrad. “Jo sóc alemany, però he conegut Alemanya amb bici”, assegura Roland. Els viatges amb bicicleta li permeten conéixer com en tot just uns quilòmetres canvien la manera de parlar, els costums, els menjars. “Parles amb molta gent i feixos molta ‘colla’ -explica en aqueix valencià quasi perfecte que ha aprés a parlar a la Marina Alta- i viatges sense pressa, perquè l'única cosa que tenim en el món és temps, encara que no sapiem com organitzar-nos-ho”. “Aqueixos que van amb cotxe i et xiulen perquè tenen pressa, tampoc”, afirma.

Helena i Roland tenen clar que “el millor és viatjar amb bici” perquè amb avió o amb cotxe no es viatja “s'arriba”. Així que ells trien el seu destí, es desplacen amb cotxe portant les seues bicicletes i allí comencen el vertader viatge. Ah! Una altra cosa. Siga per a desplaçaments curts o llargs, “anar amb bici no és de pobres”. Et permet viure la vida d'una altra manera.