Les 9 Muses passen la segona Nit al Parnàs

  • Les 9 Muses passen la segona Nit al Parnàs
  • Les 9 Muses passen la segona Nit al Parnàs
  • Les 9 Muses passen la segona Nit al Parnàs
  23/10/2021

 

“Volem crear un espai on l’art fet per dones joves siga reconegut”

 

Utilitzar l’art com a mode d’expressió i de reivindicació no és res de nou. Però Les 9 Muses volen anar més enllà i fer que la seua capacitat creativa camine cap a la professionalització. El grup està integrat per nou xiques joves de Benissa, Dénia, Banyeres i Almàssera amb un propòsit comú. Lidia Santacreu, poetessa i una de les 9 Muses, diu que “volem crear un espai on l’art fet per dones joves siga reconegut”. Clar i ras. I no paren perquè porten ja quatre anys fent moltes activitats a fi de donar-se a conéixer i fer camí.

        La darrera posada en escena va ser dissabte passat a la Placeta de l’Església Vella de Benissa, amb la segona edició de Nit al Parnàs. Una proposta cultural multidisciplinar en format performance, amb textos poètics, narració, interpretació teatral, un audiovisual i dibuixos. El tema escollit enguany ha estat la sinestèsia, definida com una variació no patològica de la percepció humana. Les persones sinestèsiques experimenten, de forma automàtica o involuntària, l’activació d’una via sensorial o cognitiva addicional com a resposta a estímuls concrets. Però, a més, la sinestèsia és també una figura retòrica, vinculada amb la metàfora. Per això, la performance tenia molt a veure amb els cincs sentits, la vista, el gust, l’olfacte, l’oïda i el tacte, i les sensacions que són capaços de transmetre, és a dir, els sentiments.

        En l’apartat dedicat a la vista es van llegir dos poemes, L’infern personal, d’Elena Roig i ¿Qué ves cuando te miras?, de Alba G. Blanquer. En el de l’oïda, dos més de Lidia Santacreu, Generació perduda i Fraudes, a més d’una narració de Maria Ginestar. Un poema de Vicent Andrés Estellés va introduir l’apartat de l’olfacte i després se’n van llegir un més Instants, de Santacreu, i el text Trobe a faltar recórrer València de la teua mà, de Ginestar.

        La vetllada va continuar amb el gust, amb un nou text de Maria Ginestar i un poema de Santacreu. Falta el tacte d’un grup d’amigues “que intentem ser artistes. Persons que es tenen cura i que s’acaricien el cor, unes a les altres, cada vegada que és necessari”, diu Lidia. Elena Roig va llegir un text dedicat A les meues muses. La Nit al Parnàs va acabar amb un vídeo sobre la sinestèsia.

 

ARTIVISME ACTIU

 

        Des de la seua pròpia perspectiva, Les 9 Muses experimenten amb allò que els crema com artistes i “per això hem volgut explorar el que nosaltres mateix podem fer amb les nostres àrees artístiques, la il·lustració, la poesia, l’audiovisual, les arts escèniques i la música”,  comenta Santacreu. Es tracta, si més no, de fer sentir els sentiments que els corren per la sang i la ment, fer un “artivisme actiu” –segons ho defineixen- amb la posada de les seues perspectives enfront de la societat “i fer del nostre art un compromís amb la societat perquè entren amb les paraules i la mirada”, afegeix la poetessa.

        La seua principal plataforma de difusió és facebook i instagram. A més, han participat –en dos ocasions- en els Llavadors Poètics de Benissa i han estat finalistes de la primera edició dels premis de la revista TresDeu, al 2018, en la categoria de millor contingut en xarxes socials. I en les dos edicions posteriors, també van estar en al final en l’apartat d’arts plàstiques. Han estat també en el Spoken Draw de València i seu és el mural fet amb motiu del 8 de març, Dia de la Dona, a Benissa. Tenen un segon mural a Xàbia, amb motiu de la festa del Dia de l’Orgull LGTB, i van ser les protagonistes de l’exposició Trencant Barreres feta a la Seu Universitària de la Marina, entre altres activitats.

        Les 9 Muses donaran molt a parlar, segur. Temps al temps.

 

FOTOS: CARLOS JIMÉNEZ CONSUELO

 

<<< Tornar a la portada