Marea rosa contra el càncer a Benissa

Una marea ha tenyit de color rosa la programació d'octubre a Benissa. L'assemblea local de l'Associació Alacant per a la lluita contra el càncer va organitzar una sèrie d'activitats que va començar amb la presentació del llibre 24 abrils, de Yolanda González i Adriana Rodríguez, dins del cicle Llibres de la Tardor de la Biblioteca Municipal Bernat Capó. Ignacio Martínez, director de Nordikplus, i el professor José Luís Tabueña Ortega van oferir una xerrada-col·loqui sobre la marxa nòrdica.

El doctor Joan Manel Gasent, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital de Dénia, va parlar sobre els mites i tabús del càncer i va buidar alguns dubtes sobre una malaltia el tractament de la qual ha evolucionat amb el pas dels anys. De fet, el percentatge de curació està ara en el 88% mentre que abans no superava el 40%, segons les dades facilitades per Gasent. “Ara hi ha més gent i també més gent jove però per una única raó i no és una altra que ara vivim més anys, l'esperança de vida ha augmentat”, segons va indicar.

            No hi ha evidències absolutes, segons el doctor, que seguir una dieta determinada ajude a combatre el càncer. Fer esport intens però de manera intermitent influeix més -en positiu- que un fàrmac d'última generació. Gasent va recomanar practicar natació en aigua calenta per a les dones amb càncer de mama. És cert que les cèl·lules cancerígenes s'alimenten de sucre “però com la resta de cèl·lules, no és una excepció” i els marcadors tumorals “no valen per al diagnòstic i com a cribratge no es fan”, va advertir el doctor. Hi ha un percentatge alt de sobrediagnòstics que provoquen un major nombre de casos en les estadístiques i, amb això, les dades finals de curacions disminueixen.

            El més important, va puntualitzar Gasent, és el canvi de mentalitat social, l'educació i la conscienciació de les dones en relació al càncer de mama. “Abans hi havia dones que no volien que les veiéssim o arribaven a l'hospital quan el tumor ja era imparable”, va dir. “Ara”, va afegir, “el programa de prevenció, les mamografies, funciona molt bé. Aquest canvi de paradigma social ha salvat més vides que qualsevol medicament”. I una cosa més, el càncer en si no passa de la mare o el pare als fills. El que s'hereta són les mutacions, és a dir, és possible que un canvi genètic augmenti el risc de patir-lo si està en els òvuls o en els espermatozoides.

            El programa de la Marea Rosa es va tancar el diumenge amb una marxa pels carrers del centre històric i una paella i una rifa solidària. La pluja va donar una treva per a completar el recorregut però el menjar es va fer sota sostre.