Pepa Caselles, artista octogenària: “pintar em dona la vida”

  • Pepa Caselles, artista octogenària: “pintar em dona la vida”
  • Pepa Caselles, artista octogenària: “pintar em dona la vida”
  22/08/2021
Art Al Vent ret homenatge a l’artista de Gata que ha vist complit el seu somni de xiqueta

“La meua pintura ha de ser al moment, a l’instant, quan hem venen les idees”

 

“La pandèmia la pintaria molt negra i molt rebolicada”

 

LLUÍS PONS

 

La seua vitalitat als 84 anys és envejable. Puja i baixa escales fins al segon pis on viu al menys un parell de vegades al dia. Manté la seua rutina diària, en la que s’inclou el seguiment de la tele novel·la “Tierra Amarga”, i de la qual tira a faltar allò que li ha robat la pandèmia: els balls de les vesprades dels diumenges que tal li agradaven.

Però a més, la lucidesa de la gatera Pepa Caselles li permet continuar amb allò que tant li agrada i que tant la motiva: pintar. Amb una creativitat indomable i irreverent, que igual li permet un dia pintar quatre obres que passar-se dies, o setmanes, de sequera, sense produir art.

De menuda també perseguia somnis: tenia clar que volia ser pintora. Però no es va endinsar al món de l’art fins ben entrada en anys i arran d'un episodi dràstic que la va marcar: la mort de la seua germana major amb la qual s’havia criat, i de la qual havia rebut tantes atencions i cures. El colp anímic la va deixar a les portes d’una depressió. Alguna cosa calia fer, i una de les dues filles li va proposar que es dedicara a pintar.

Allò va ser l’any 1985, i des d’aleshores no ha deixat de crear. El seu primer mestre va ser Antonio Vives, que dirigia un taller de pintura a Gata, i amb qui es va endinsar en la pintura més clàssica, que no era allò el seu. Desprès va prendre el relleu Josep Ginestar, que va impulsar el Taller d’Art Experimental A. Vives -dedicat a l’anterior mestre-, i del qual Pepa Caselles forma part des de la seua creació.

De la mà de Ginestar, l’artista octogenària ha soltat les regnes de la seua creativitat més abstracta i no figurativa. “Feu el que tingueu dins”, recorda que els va dir a les alumnes del taller el seu segon mestre, “i a partir d’ahi vaig començar a pintar a la meua manera”, assegura. “No tinc un pintar massa pacient”, reconeix, i per això es va atrevir a canviar el pinzell per altres utensilis més pragmàtics com ara el motxo o la granera. La primera vegada que ho va fer, amb un motxo, va descobrir ben aviat una sèrie de figures que havien aparegut sobre el cartró impregnat de pintures. En un divertit vídeo publicat en youtube se la veu precisament fent ús d’aquestos dos utensilis, amb els quals escampa les pintures sobre un cartró situat a terra en què van apareixent formes mentrestant l’artista cantusseja a viva veu.

Amb Ginestar, l’artista gatera ha explorat tot el seu món plàstic. “Ginestar diu que sóc la més pintora de totes, i de tant en tant encara ens barallem”, afegeix Caselles mentre amolla un descarat somriure. Amb ell ha recorregut diverses galeries i sales d’exposició de la comarca, i ha aplegat a exposar fins i tot a València.

I com aplega Caselles als 84 anys pintant? “Amb un caràcter molt alegre i molta il·lusió i ganes de viure”, és la sàvia resposta de l’artista. “Pintar em dona la vida”, sintetitza.

Les seues són obres acolorides, amb preferències cap als càlids com ara el roig i el groc, i empra distintes tècniques, últimament l’acrílic i la cera i també l’oli o el pastel. Es considera “franciscana”, o millor dit seguidora del “francisquet”, com anomena carinyosament a l’il·lustre Francisco de Goya. També li agraden les pintures d’un altre mestre de la pintura universal, Velázquez, encara que el seu estil té poc a veure amb aquestos dos clàssics.

 

LA PANDÈMIA LA PINTARIA DE NEGRE

 

Amb més de 35 anys dedicats a la pintura, Caselles ha abastat una obra ingent, i el que li queda per davant. “La meua pintura ha de ser al moment, a l’instant, quan em venen les idees”, assenyala. “De vegades em desperte a la matinada i em pose a pintar”, afegeix Caselles.

Potser algun dia li dedique una obra a una pandèmia que, com fa tothom, intenta suportar-la de la millor manera. “La pintaria molt negra i molt rebolicada; seria una peça amb un fons negre i també en roig, però sobretot molt rebolicada”, conclou l’artista que espera impacient que arranque el nou curs al Taller d’Art Experimental, aquest pròxim setembre, per posar-se mà a l’obra. Tanmateix, actualment exposa obra a la galeria Espacio 14 de Gata, junt amb altres artistes.

 

GINESTAR, EL SEU MESTRE I AMIC

 

Qui millor la coneix, a l’artista i l’obra, és el seu mestre Ginestar, amb qui ha compartit trajectòria. “És una artista que funciona més per intuïció que no per racionalitat, i per això la seua obra és extremadament intuïtiva”, afegeix. “Crea taques, sobre les quals apareixen coses, i algunes les retoca i altres directament les suprimeix”, descriu el mestre.

Per a Ginestar, les eines que utilitza, el motxo i la granera, “les transforma d’estris tradicionals de la dona de la llar a instruments de creació artística”, d’una manera inconscient alhora que reivindicativa. “És una persona nascuda fora de temps”, afegeix Ginestar, i com a tal no ha tingut les oportunitats que haguera pogut trobar en temps més contemporanis.

 

HOMENATGE D’ART AL VENT

 

La mostra tèxtil Art Al Vent, en la seua divuitena edició, ompli aquestos dies el Carrer La Bassa de llençols que pengen dels balcons amb obres de diversos artistes. Caselles ha format part d’aquesta mostra des dels seus inicis. Per aquest motiu, i també en record d’aquella generació, la seua, que ha patit d’una manera singular la pandèmia, la mostra li ha ret un senzill però sentit homenatge, tal com va assenyalar la regidora de Cultura, Àngels Soler. Una selecció de set de les peces que ha exposat al llarg dels divuit-anys pengen dels balcons del carrer Duquessa d’Almodòvar en homenatge a Caselles.

Subscriu-te!