Pepe Pineda, el Xiquet de Calp

  • Pepe Pineda, el Xiquet de Calp
  • Pepe Pineda, el Xiquet de Calp
  05/12/2020
Un mariner de professió que jugava a pilota valenciana, a llargues i a raspall

 Per DIDAC VENGUT

Dimarts, 11 d’abril de 1950. Un cartell anuncia una gran partida de pilota al carrer a la localitat de Gata de Gorgos. S’enfronten “el compenetrado conjunto de jugadores de Orba frente a cuatro prestigiosas individualidades”. L’equip d’Orba està integrat per Pardal (saque), Blanquet, Agre i Rochet. Al davant tenen a Llaneta, de Murla (saque), Pepe Chona, de Gata, Chiquet de Poble Nou i Chiquet de Calp. Els guanyadors tindrien un premi de 800 pessetes de l’Agrupació de Pilotaris de Gata. El Chiquet de Calp té ara vora 90 anys –els complirà el 23 de febrer de 2021- i és Pepe Pineda Solivelles, conegut també pel malnom de Casanova. La seua professió ha sigut tota la vida la mar, primer com a mariner al costat de son pare i després com a patró de gran altura, una vegada feta la mili i traure’s el títol de Primera. La pilota era la seua vocació des de ben menut i jugava al raspall al carrer García Ortiz, on vivia amb els seus pares. 
    Malgrat la seua avançada edat, Pineda té el cap molt clar i una memòria privilegiada. Xarrem a sa casa del carrer La Font envoltats de fotografies i records de les seues tres passions vitals: la dona i els fills, la pilota –amb un bon grapat de trofeus ben ordenats- i la mar. La primera pregunta és de rigor, per què això de Chiquet de Calp? Una qüestió d’edat, clar i ras. Sembla que li pegava ben fort a la pilota i van anar a buscar-lo per a jugar a raspall a Benissa amb motiu de la Fira i Porrat de Sant Antoni. Pineda debuta, per dir-ho d’alguna manera, com a jugador aficionat amb tan sols 16 anys. “Mon pare no volia que anara, recorda, perquè era molt menut i pensava que no jugava tant. Però el van convèncer i, a partir d’eixa partida, ja no vaig parar”. Va començar amb el grup del Ripo, que tenia a Llana de Murla com a saque. Després va canviar d’equip amb el mateix Llana, Rodríguez, de Poble Nou de Benitatxell, i Ferret, de Senija, de punter. I anaven allà on els reclamaven, per tota la comarca però també més enllà com ara Altea, La Vila Joiosa, Campello, etc. Estem parlant de la dècada dels 40 i 50 del passat segle, quan la pilota era l’esport rei als carrers i als trinquets. 
    Això de la pilota ho portava en la sang perquè “de xicotet anava a marxar amb els majors i arreplegava les pilotes de pell rebutjades i després les venia”, recorda Pepe. L’afició era tan gran que “una vegada em vaig barallar amb la novia perquè havien d’anar a berenar amb els amics i jo me’n vaig anar a jugar”. Moltes vegades jugava debades -“perquè no ens pagaven ni una pesseta”- però tenia molt clar el que feia. “A mi no m’ha agradat mai deixar-me perdre”, explica; “si de cas, els deia als meus companys que ells anaren a la seua i jo ja faria”. Un cavaller de la pilota, que se sol dir.

SUPERMAN I PATRÓ MAJOR DE CALP

    Pepe Pineda compaginava la pilota amb l’ofici heretat de son pare i de l’avi. Amb 12 anys ja anava a la mar i va aprendre tot el que calia i més. La pilota va passar a un segon pla quan es casa i es trau el títol de patró. “Aleshores tenia al meu càrrec barques i homes i ja no tenia tant de temps”, indica. Treballava amb les barques de Pescados Calpe i després va fer societat amb Jaime Mulet per a patronejar la barca Antonio Buigues, l’amo de Les Salines. Una nova aventura en la qual va implicar el seu germà Bernardo, primer mecànic, que va tornar a Calp des del Puerto de Santa Maria. “Jo anava com a patró en la barca que més pagava i després em van buscar gent de Gandia”, diu Pineda. Es fa càrrec, aleshores, de La Marujina, una barca nova que no pescava. “No podia ser això i em vaig encarregar de donar-li vida. El problema era que tenia el diàmetre del calament massa gran i per això tocaven sempre molt de fang. Li van llevar pes -conta-, cinc o sis metres de cable, i a la mar”. “He guanyat diners perquè he treballat molt. Per a mi, la nit i el dia no tenien paret”, subratlla amb rotunditat.
    Després d’uns anys se li va posar al cap de fer una barca nova. Els seus socis van anar a Sant Carles de la Ràpita, a Catalunya, a veure’n una de 440 cavalls que estava mig feta ja. La van comprar i la van batejar com a Superman, “perquè en aquella època estava molt de moda i se me va ocórrer este nom”, recorda mentre somriu. Però el seu gran repte era fer una barca tota de polièster i no va parar fins que ho va aconseguir. I el nom ho diu tot, El nuevo amanecer, com si començara una nova etapa de la seua vida. Pineda va pegar al bot i va deixar el seu fill com a patró de Superman.
    Pepe es va jubilar de la mar als 64 anys però va continuar vinculat a ella com a Patró Major de la Confraria de Calp, on va estar huit anys. Una etapa que considera “exitosa” perquè va fer la llotja nova, va posar la passarel·la de la subhasta de peix i va tindre un sortidor de combustible. “Venien a carregar barques de Dénia i de La Vila perquè teníem el preu més baix. A més, a les barques de Calp els cobràvem tres pessetes menys”, assenyala.
    Un mariner que jugava a pilota o un pilotari que era mariner. Amb el transcórrer dels temps, els cartells canviaren el nom de Chiquet per Casanova de Calp. 

FOTO: PEPE PINEDA

Subscriu-te!