Per Sant Joan bacores... i tomacat

“Ha de ser amb espinetes, com ens agrada menjar-lo ací a Dénia, i si s’acompanya amb un singlot de raïm això ja és massa”

Si tot hagués anat com s’esperava, centenars de persones s’hagueren congregat divendres passat al voltant de l’ermita de Sant Joan de Dénia, a recer del Montgó, per donar inici a la festa. Les festeres haurien passat la vesprada preparant els entrepansde tomacat i, a boqueta nit, hagués començat, costereta amunt, la desfilada dels veïns del poble que tots els anys omplin de xerrades i rialles aquesta nit tan senyalada. Enguany no ha estat possible. “Primer és la salut, hi haurà massa temps per a fer festa”, diu Vicent Crespo, president de l’Associació Ermita de Sant Joan. Perquè a ells, ganes de festa no els en falten. Possiblement, l’any que ve per ara recordaran com un malson la interrupció de més de 45 anys de celebracions continuades al voltant de l’ermita. Però també anys de treball i dedicació per contagiar-nos l’estima per un espai idíl•lic i d’un alt valor patrimonial.

Les festeres i festers de Sant Joan -ara, una seixantena de persones- començaren a fer festa en els anys 70 del segle passat. El repartiment de tomacat es remunta a aquella època. Com aquell que no vol la cosa, allà per l’any 75 o 76 agafaren el costum de fer un sopar preparatori dels dies grans de la festa al qual, a poc a poc, anaren sumant-se amics i familiars. Moltes vegades, les grans idees sorgeixen al voltant d’una bona taula. I en aquest cas va ser al voltant d’un bon tomacat. Conforme passaven els anys, la taulà va anar fent-se gran. Fins que el repartiment del tomacat, normalment el divendres abans del dia de Sant Joan, es convertí en un clàssic dins del calendari de la festa. 

A hores d’ara, es fan 2.100 entrepans de tomacat i es preparen 200 litres de sangria. És clar que no falten els cacaus i els tramussos i es posen altres begudes i refrescs a disposició de la gent. Però si hi ha alguna cosa que fa eixa nit màgica -potser hi haja més d’una nit màgica de Sant Joan!-, és l’entrepà de tomacat. Ha de ser amb espinetes –“com ens agrada menjar-lo ací a Dénia”, diu Crespo-, i si s’acompanya amb un singlot de raïm i dos bacores ben dolces “això ja és massa”. 

Que per què es va escollir el tomacat? “Perquè el tomacat a l’estiu és una cosa sagrada”, explica el president de l’associació. Ens parla del plaer de sopar a la vora de la mar una nit d’estiu amb un bon tomacat. I com que enguany no hem pogut pujar a l’ermita, ens convida a fer el tomacat a casa un d’aquests dies i menjar-nos-el amb els nostres familiars i amics. 

Els festers de l’ermita de Sant Joan de Dénia ens parlen del seu tomacat