Pinta’m un poema amb la teua paleta de colors

  • Pinta’m un poema amb la teua paleta de colors
  • Pinta’m un poema amb la teua paleta de colors
  • Pinta’m un poema amb la teua paleta de colors
  • Pinta’m un poema amb la teua paleta de colors
  • Pinta’m un poema amb la teua paleta de colors
  25/04/2021

Xaló ofereix un recorregut literari amb obres de Carles Mulet, Just I. Sellés, Joan Miquel Romà, Aspencat...

El diccionari defineix la poesia com la manifestació de la bellesa o del sentiment estètic mitjançant la paraula, en vers o en prosa. Però, més enllà, un poema és vida, reconciliació, esperança, amor , melancolia i un llarg etcètera. Arribat al cor, vaja, d’una manera abstracta i sintetitzada. Quan llegim un vers, siga el que siga, sentim i deixem que es creen imatges lliurement, sensacions o que ens desperte records. La majoria de les vegades ens ve una idea, com un flash, i la visualitzem en la nostra ment. “Dóna’m la mà i a colp de cor farem la pau, una pau d’or en un cel blau...” són versos de Joan Miquel Romà que han traspassat la paraula i ara tenen la seua pròpia representació visual. Poemes i versos dibuixats, amb llum i color, que et trobes quan passeges pels carrers de Xaló. Un recorregut literari a l’aire lliure amb 14 parades en forma de murals de la mà de Carles Mulet, Just I. Sellés, Vicent Andrés Estellés, Aspencat, Bernat Capó, Antònia Martínez, Marc Granell, Júlia Vela, Salvador Bolufer i molts més. Llegir poesia amb una dimensió nova perquè paraula i imatge s’han fos i unit amb un vincle etern.

            Este projecte ha sorgit de la mà d’un grup d’artistes locals i de persones enamorades de la poesia i de l’art en general, com ara Ana Jansen, Sento Femenia, Glòria Piella, Isabel Soler, Inés Garcés, Tadeu Fullana, Mónica, Mari i Cele de l’Associació de Mestresses de Casa, Radicka, Rama, etc. Tots plegats elegien els versos i després el pintor o la pintora ha de plasmar la seua peculiar visió de les paraules, tot allò que els inspiren. Tot i que mai havien pintat un mural, sols cal cercar la paret adequada, demanar permís al propietari o a la propietària i endavant. Pista lliure a la imaginació i a la creativitat que, a més, ha servit per embellir el poble.

            La maleïda pandèmia del coronavirus ho va trastocat tot, com tantes altres coses, i la gent va decaure en el desànim. Però la idea ha ressorgit de la mà del colombià Daniel Padilla, autor de sis murals i d’un seté, El petit príncep, mà a mà amb Isabel Soler. I la meta és fer el camí més llarg perquè este recorregut literari ha quallat entre la gent del poble i és molt ben benvingut. Maria Moragues ha cedit una de les parets de sa casa per pintar un dels murals i indica que “m’encanta este projecte perquè el poble està molt més bonic. Dóna molta alegria i els anime a continuar”.

DESPERTAR A LA VIDA

            Glòria Piella comenta que “vam escollir textos que ens semblàven molt simbòlics en els moments que estàvem vivint”. La idea primera era cercar autors de poemes que feren referència a Xaló o la Vall del Pop “però, poc a poc, hem eixamplat la nòmina i ara estem oberts a tothom”, comenta Piella. Al seu entendre, “este projecte va despertat la solidaritat, havíem estat tancats vora dos mesos i això va ser com un despertar a la vida”. El fragment de Just I. Sellés porta com a imatge una panoràmica de la cala de la Granadella, de Xàbia, extreta d’una foto del llibre De Diania.

            Estes imatges noves sorgides de versos van crear una il·lusió gran a molta gent del poble en temps de pandèmia. “La gent passava una mica la veu, preguntaven que va a fer i es creava certa sorpresa”, recorda Glòria. “Volem seguir”, afegeix, “perquè les ganes del Daniel Padilla han despertat de nou a la resta d’artistes”. I en necessiten més i per això fa una crida a unir-se’n. “Amb els murals no es busca tant la gran bellesa d’un artista sinó, més aviat, que la gent puga tenir el seu lloc on poder expressar-se”, conclou.

            Res, sols cal aprofitar esta invitació i fer de Xaló una ruta artística trepitjant els seus carrers. El passeig paga la pena i no costa diners.

 

 

<<< Tornar a la portada