Reflexions de Chulvi davant el seu onzé aniversari com a alcalde de Xàbia: “se sent i se pateix”

Reflexiones de Chulvi en su once aniversario como alcalde de Xàbia: “se siente y se padece”
  06/07/2022
“Cadascú tria el que mira i com vol que els altres veguen el seu poble”

José Chulvi ha complit onze anys en el càrrec d'alcalde de Xàbia, i regala unes interessants reflexions que dedica als seus ciutadans i ciutadanes que resumeix en l'última expressió: “cadascun tria el que mira i com vol que els altres vegen al seu poble”. Chulvi assenyala les dificultats que comporta la responsabilitat, com toca lluitar dia a dia contra el propi aparell administratiu i legislatiu, i manifesta a més el seu rebuig per el “fem i mentides que es llancen en xarxes socials aprofitant la falta d'autoregulació i de l'aparent impunitat que donen els perfils falsos”. “Ja no aguantaré més”, adverteix a aqueixos “*odiadors professionals” que es dediquen a difondre “faules”. Perquè l'alcalde, almenys en aquest cas, “sent i pateix”.
    El text íntegre que ha publicat en xarxes és el següent:             

“Benvolguts amics i amigues, fa onze anys que soc alcalde de Xàbia.
    En aquest temps he viscut moments molt bons i molt dolents de la mà de la política. Dies plens de satisfacció i altres de frustració.
    Governar per a tots i totes no és fàcil, almenys per a les persones que ens ho prenem amb molta responsabilitat, ètica i vocació de servei públic.
    Els qui són a prop saben el temps i energia que li dedique al meu treball. Massa, em diuen molts.
    I també saben el que em fa patir no poder donar resposta ràpida a demandes que compartisc; la impotència d'haver d'engolir amb empreses que des del principi saps que no compliran o de veure com tramitacions interminables es mengen dia a dia l'energia dels regidors i regidores.
    Per no parlar de la indignació que em provoca que quatre bruts o egoistes tiren per terra l'esforç de la gran majoria del poble per tindre uns espais públics nets i amb una bona convivència... I sí. També em molesta haver de fer bàndols o ordenances prohibint coses que, si tinguérem una mica de sentit comú i empatia, estic segur que no faria falta.
    I tot això bregant amb un temps i unes lleis que fan que tot siga més complicat. On la burocràcia no camina al costat de la lògica, ni la voluntat personal... i molt menys de la rapidesa i les explicacions simplificades que demana la societat de hui dia.
    Jo em prenc molt de debò ser Alcalde de Xàbia. Sé que quan parle represente, per a bé o per a mal, a tot un poble. I que les meues paraules poden tindre un impacte en la imatge de Xàbia o en la de l'Ajuntament.
    Us explique tot això amb l'esperança que comprengueu que, allò que l'alcalde “ni sent ni pateix”, no pot estar més lluny de la realitat. Em costa mossegar-me la llengua (o apartar els dits del teclat) quasi tots els dies i em dol comprovar com hi ha altres persones que no fan res per dignificar la política o les institucions.
    Però el que ja no aguantaré més és el fem i mentides que es llancen en xarxes socials aprofitant la falta d'autoregulació i de l'aparent impunitat que donen els perfils falsos.
    M'ho dec a mi com a persona; a la meua família que pateix moltíssim i a vosaltres com a part d'una societat que no pot continuar mirant cap a un altre costat enfront de la normalització de l'insult, les notícies falses i l'odi en internet.
    Fins al camí més llarg comença amb un primer pas i jo estic disposat a donar-lo i denunciar.
    I als quals veuen normal que patisca aquestes difamacions i insults perquè em dedique a la política només dir-vos que reflexioneu. Que qualsevol dia us pot tocar a vosaltres per qualsevol motiu o malentés. I en aqueix moment comprovareu que els “odiadors professionals” no tenen lògica ni raó i que els que difonen “faules” ni es preocupen per contrastar si és cert, ni per reparar el mal quan s'adonen que la notícia que han escampat era mentida”.
    PD: Us regale una foto de Xàbia, un lloc meravellós.
    Cadascun tria el que mira i com vol que els altres vegen al seu poble”.

<<< Tornar a la portada